Vés al contingut

Govern txecoslovac a l'exili: diferència entre les revisions

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Va ser el govern legítim de Txecoslovàquia durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Un govern específicament [[Antifeixisme|anti-feixista]], que va intentar revertir l'[[Acord de Munic]] i la posterior ocupació de Txecoslovàquia pels nazis, i tornar a les fronteres de 1937. Va ser considerat pels països que el reconeixien com a la continuïtat jurídica de la [[Primera República de Txecoslovàquia]].
 
== De comitè a govern ==
[[Fitxer:Edvard Beneš.jpg|miniatura|esquerra|[[Edvard Beneš]], líder del Govern Txecoslovac a l'exili]]
En veure el final de la República com un fet consumat, [[Edvard Beneš]] va renunciar com a president de la Primera República de Txecoslovàquia una setmana després que a l'[[Acord de Munic]] es cedissin els [[Sudets]] a l'[[Tercer Reich|Alemanya nazi]]. Inicialment va fugir cap a la [[Universitat de Chicago]], on es va refugiar a la mateixa comunitat que anteriorment havia refugiat el seu predecessor i amic, [[Tomáš Masaryk]].<ref>[http://www.bookrags.com/biography/edward-benes/ Entrada a l'Encyclopedia of World Biography]</ref> Essent allà, se li va demanar que tornés urgentment a Europa per organitzar algun tipus de govern a l'exili. Aleshores va tornar i es va establir a París amb altres persones clau del seu anterior govern. Un cop iniciada la [[Segona Guerra Mundial]], el grup es va convertir en el Comitè d'Alliberament Nacional Txecoslovac, i immediatament va començar a cercar el reconeixement internacional com a govern txecoslovac a l'exili. Tot i que a finals de 1939 França i la Gran Bretanya els van atorgar el dret de participar en tractats internacionals — França el 13 de novembre i la Gran Bretanya el 20 de desembre de 1939<ref name=End>[Musil, Jírí. ''The End of Czechoslovakia''. Central European University Press. 2000. 181-186.</ref> — no es va reconèixer la signatura de la República Txecoslovaca en aquests tractats.
Des d'aquell moment la legitimitat internacional del govern va anar lligada a la victòria militar dels Aliats.
 
== Planificant el futur ==
L'Acord de Munic s'havia precipitat per les activitats subversives dels alemanys dels Sudets.
Durant els darrers anys de la guerra, Beneš va treballar per resoldre el problema de la minoria alemanya i va rebre el consentiment per part dels Aliats per mirar de traslladar la població alemanya dels Sudets un cop acabada la guerra. La Primera República s'havia compromès amb una política occidental en assumptes exteriors. L'Acord de Munic en va ser el resultat. Beneš va decidir enfortir la seguretat txecoslovaca respecte a un futur atac alemany a través d'aliances amb [[Polònia]] i la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. Tot i això, la Unió Soviètica es va oposar a un pacte a tres Txecoslovàquia-Polònia-Unió Soviètica. El desembre de 1943, el govern de Beneš va signar un tractat amb els soviètics.
 
== Post-guerra ==
L'interès d'en Beneš en mantenir relacions amistoses amb la Unió Soviètica era motivat també pel seu desig d'evitar un cop comunista a Txecoslovàquia per part dels soviètics després de la guerra. Beneš va treballar per obtenir la col·laboració dels comunistes txecoslovacs exiliats al Regne Unit amb el seu govern, oferint-los concessions de gran abast, incloent la nacionalització de la indústria pesant i la creació de comitès locals populars després de la guerra. El març de 1945, va atorgar posicions clau del seu gabinet a comunistes txecoslovacs exiliats a Moscou.
 
2.429.600

modificacions