Literatura de l'absurd: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
En aquestes obres es porten els esdeveniments quotidians fins a les seves últimes conseqüències i es pren sempre el sentit literal de cada terme, per evidenciar la quantitat de convencions que regeixen les societats. El lector reconeix els referents i veu versemblants els resultats que s'anuncien, tot i que s'allunyen absurdament de la realitat. Abunden també els personatges i objectes que actuen com a [[símbol]]s. |
En aquestes obres es porten els esdeveniments quotidians fins a les seves últimes conseqüències i es pren sempre el sentit literal de cada terme, per evidenciar la quantitat de convencions que regeixen les societats. El lector reconeix els referents i veu versemblants els resultats que s'anuncien, tot i que s'allunyen absurdament de la realitat. Abunden també els personatges i objectes que actuen com a [[símbol]]s. |
||
==Autors que han conreat la literatura de l'absurd== |
== Autors que han conreat la literatura de l'absurd == |
||
* [[Manuel de Pedrolo]]<ref>Margalida Pons, ''[http://books.google.cat/books?id=O8DlA-EYvZIC&pg=PA81&dq=literatura+de+l%27absurd&hl=ca&ei=V5qRTIfaNceQjAe7zpnOBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q=literatura%20de%20l%27absurd&f=false Blai Bonet: maneres de color]'', p.81</ref> |
* [[Manuel de Pedrolo]]<ref>Margalida Pons, ''[http://books.google.cat/books?id=O8DlA-EYvZIC&pg=PA81&dq=literatura+de+l%27absurd&hl=ca&ei=V5qRTIfaNceQjAe7zpnOBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q=literatura%20de%20l%27absurd&f=false Blai Bonet: maneres de color]'', p.81</ref> |
||
* [[Ramón María del Valle-Inclán]] |
* [[Ramón María del Valle-Inclán]] |
||
Revisió del 22:51, 29 set 2020
La literatura de l'absurd s'inspira en el surrealisme, i la filosofia de l'absurd per crear obres literàries marcades per l'humor i la sorpresa per denunciar situacions socials o reflexionar d'una manera diferent sobre qüestions existencials. L'auge d'aquest tipus de literatura es dóna a finals del segle XIX i durant tot el segle xx.
En aquestes obres es porten els esdeveniments quotidians fins a les seves últimes conseqüències i es pren sempre el sentit literal de cada terme, per evidenciar la quantitat de convencions que regeixen les societats. El lector reconeix els referents i veu versemblants els resultats que s'anuncien, tot i que s'allunyen absurdament de la realitat. Abunden també els personatges i objectes que actuen com a símbols.
Autors que han conreat la literatura de l'absurd
- Manuel de Pedrolo[1]
- Ramón María del Valle-Inclán
- Lewis Carroll
- Franz Kafka
- Samuel Beckett
- Albert Camus
Vegeu també
Referències
- ↑ Margalida Pons, Blai Bonet: maneres de color, p.81