Omnisciència: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 3: Línia 3:


Les respostes a aquesta pregunta són múltiples:
Les respostes a aquesta pregunta són múltiples:
*Déu sap què farà la persona, perquè el [[lliure albir]] significa només que l'home està lliure de coercions i que pot actuar seguint la seva voluntat, però la divinitat ja coneix quin camí escollirà (hi ha doncs un [[destí]] marcat que només Déu coneix i pot revelar).
* Déu sap què farà la persona, perquè el [[lliure albir]] significa només que l'home està lliure de coercions i que pot actuar seguint la seva voluntat, però la divinitat ja coneix quin camí escollirà (hi ha doncs un [[destí]] marcat que només Déu coneix i pot revelar).
*Déu coneix tot, inclòs l'ésser humà; per tant, sap com actuarà en determinades circumstàncies, però no hi influeix.
* Déu coneix tot, inclòs l'ésser humà; per tant, sap com actuarà en determinades circumstàncies, però no hi influeix.
*Déu només coneix allò que tria conèixer i deixa llibertat a l'ésser humà per actuar, tot i que podria avançar-se (omnisciència inherent i no total).
* Déu només coneix allò que tria conèixer i deixa llibertat a l'ésser humà per actuar, tot i que podria avançar-se (omnisciència inherent i no total).
*Déu està fora del temps, plantejar-se si sap què farà un ésser en un moment posterior no té sentit perquè per a la divinitat tot transcorre en l'eternitat (solució escolàstica de [[Tomàs d'Aquino]]).
* Déu està fora del temps, plantejar-se si sap què farà un ésser en un moment posterior no té sentit perquè per a la divinitat tot transcorre en l'eternitat (solució escolàstica de [[Tomàs d'Aquino]]).


El terme s'ha usat en la [[literatura]] per referir-se a un [[narrador]] que coneix i descriu tot allò que fan i pensen els personatges, tot i no formar part d'ella. Aquest narrador descriu en tercera persona i no intervé amb la seva veu dins la història, excepte en algunes ocasions que formula una interrogació o exclamació retòrica. En narratologia es prefereix el terme més exacte de "focalització zero".
El terme s'ha usat en la [[literatura]] per referir-se a un [[narrador]] que coneix i descriu tot allò que fan i pensen els personatges, tot i no formar part d'ella. Aquest narrador descriu en tercera persona i no intervé amb la seva veu dins la història, excepte en algunes ocasions que formula una interrogació o exclamació retòrica. En narratologia es prefereix el terme més exacte de "focalització zero".

Revisió del 18:53, 3 oct 2020

L'omnisciència és una característica usualment atribuïda al déu monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot allò que passa (què s'esdevindrà i què ha succeït). El concepte s'enfronta a contradiccions lògiques i paradoxes d'una manera similar al terme d'omnipotència, i és un problema per a sostenir la llibertat inherent a l'ésser humà: com pot ser una persona lliure de triar entre dues opcions si Déu ja coneix què farà? No està predestinat en certa manera?

Les respostes a aquesta pregunta són múltiples:

  • Déu sap què farà la persona, perquè el lliure albir significa només que l'home està lliure de coercions i que pot actuar seguint la seva voluntat, però la divinitat ja coneix quin camí escollirà (hi ha doncs un destí marcat que només Déu coneix i pot revelar).
  • Déu coneix tot, inclòs l'ésser humà; per tant, sap com actuarà en determinades circumstàncies, però no hi influeix.
  • Déu només coneix allò que tria conèixer i deixa llibertat a l'ésser humà per actuar, tot i que podria avançar-se (omnisciència inherent i no total).
  • Déu està fora del temps, plantejar-se si sap què farà un ésser en un moment posterior no té sentit perquè per a la divinitat tot transcorre en l'eternitat (solució escolàstica de Tomàs d'Aquino).

El terme s'ha usat en la literatura per referir-se a un narrador que coneix i descriu tot allò que fan i pensen els personatges, tot i no formar part d'ella. Aquest narrador descriu en tercera persona i no intervé amb la seva veu dins la història, excepte en algunes ocasions que formula una interrogació o exclamació retòrica. En narratologia es prefereix el terme més exacte de "focalització zero".