Pega negra: diferència entre les revisions
m Correccions lingüístiques |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''pega negra''' és una substància semblant a la ''[[pega grega]]'' obtinguda de la [[destil·lació seca]] del [[Pi (arbre)|pi]], del que en un primer pas s'obtenia el [[quitrà]]. Aquesta pega s'usava mesclada amb [[cera d'abella]] o [[oli d'oliva]] per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de [[dislocació]], mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava. La pega servia per caçar tords i altres aucells a [[xibiu]], art prohibida actualment, amb [[visc]], que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la [[llonguera]], d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del [[pi negre]]. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fos i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc. La unió entre les taules del folre de les [[embarcació|naus]] s'omplia pels [[calafat]]s amb [[Estopa (tèxtil)|estopa]] o [[fibra de cànem|cànem]] i pega, [[crostam]] o quitrà. L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del [[Gènesi]] segons el qual [[Noé]] va cobrir la seva [[arca de Noè|arca]] amb pega, i també a l'[[Èxode]] es conta la història del nen [[Moisès]] que va ser lliurat al [[Nil]] dins una cistella de [[papir]] untada amb [[Betum (pasta) |betum]] i pega.<ref name="Ref"/> La pega i el quitrà fusos s'usaven a la guerra, així es fa a la defensa de [[Palerm]], assetjada pel rei [[Robert I de Nàpols]] el [[1325]], i se sap per diferents fonts que aquest sistema de defensa no era infreqüent en aquella època.<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Fàbrega Enfedaque |nom=Albert |títol=Les pegueres de Salo (Bages) Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya |editorial=Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col·legi |lloc=Barcelona |data=2002 |isbn=8426713327 |url=http://books.google.cat/books?id=HcN8BZMCIagC&pg=PA619&lpg=PA619&dq=pega+bota&source=bl&ots=z1jUxl1Tar&sig=foTzLKAYTPmGSNlmYu6p_ZCR9WE&hl=ca&ei=TzFpTbuNAcWo8QORnNHyBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false }}</ref> |
La '''pega negra''' és una substància semblant a la ''[[pega grega]]'' obtinguda de la [[destil·lació seca]] del [[Pi (arbre)|pi]], del que en un primer pas s'obtenia el [[quitrà]]. Aquesta pega s'usava mesclada amb [[cera d'abella]] o [[oli d'oliva]] per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de [[dislocació]], mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava. La pega servia per caçar tords i altres aucells a [[xibiu]], art prohibida actualment, amb [[visc]], que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la [[llonguera]], d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del [[pi negre]]. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fos i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc. La unió entre les taules del folre de les [[embarcació|naus]] s'omplia pels [[calafat]]s amb [[Estopa (tèxtil)|estopa]] o [[fibra de cànem|cànem]] i pega, [[crostam]] o quitrà. L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del [[Gènesi]] segons el qual [[Noé]] va cobrir la seva [[arca de Noè|arca]] amb pega, i també a l'[[Èxode]] es conta la història del nen [[Moisès]] que va ser lliurat al [[Nil]] dins una cistella de [[papir]] untada amb [[Betum (pasta) |betum]] i pega.<ref name="Ref"/> La pega i el quitrà fusos s'usaven a la guerra, així es fa a la defensa de [[Palerm]], assetjada pel rei [[Robert I de Nàpols]] el [[1325]], i se sap per diferents fonts que aquest sistema de defensa no era infreqüent en aquella època.<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Fàbrega Enfedaque |nom=Albert |títol=Les pegueres de Salo (Bages) Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya |editorial=Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col·legi |lloc=Barcelona |data=2002 |isbn=8426713327 |url=http://books.google.cat/books?id=HcN8BZMCIagC&pg=PA619&lpg=PA619&dq=pega+bota&source=bl&ots=z1jUxl1Tar&sig=foTzLKAYTPmGSNlmYu6p_ZCR9WE&hl=ca&ei=TzFpTbuNAcWo8QORnNHyBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false }}</ref> |
||
==Notes i referències== |
== Notes i referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
Revisió del 06:05, 4 oct 2020
La pega negra és una substància semblant a la pega grega obtinguda de la destil·lació seca del pi, del que en un primer pas s'obtenia el quitrà. Aquesta pega s'usava mesclada amb cera d'abella o oli d'oliva per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de dislocació, mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava. La pega servia per caçar tords i altres aucells a xibiu, art prohibida actualment, amb visc, que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la llonguera, d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del pi negre. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fos i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc. La unió entre les taules del folre de les naus s'omplia pels calafats amb estopa o cànem i pega, crostam o quitrà. L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del Gènesi segons el qual Noé va cobrir la seva arca amb pega, i també a l'Èxode es conta la història del nen Moisès que va ser lliurat al Nil dins una cistella de papir untada amb betum i pega.[1] La pega i el quitrà fusos s'usaven a la guerra, així es fa a la defensa de Palerm, assetjada pel rei Robert I de Nàpols el 1325, i se sap per diferents fonts que aquest sistema de defensa no era infreqüent en aquella època.[1]
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Fàbrega Enfedaque, Albert. Les pegueres de Salo (Bages) Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col·legi, 2002. ISBN 8426713327.
Enllaços externs
- Plana sobre les trementinaires(català)
- La caça a xibiu i la pega(català)
- Plana de construcció naval(català)