Vés al contingut

Psicometria: diferència entre les revisions

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Els primers treballs de psicometria van desenvolupar-se per mesurar la [[intel·ligència]]. Posteriorment, la teoria psicomètrica s'ha aplicat a la mesura d'altres aspectes com els trets de personalitat, actituds i creences, rendiment acadèmic, i en camps relacionats amb la salut i la qualitat de vida. La necessitat de mesures objectius forma la basi de tota ciència. També pot tenir un objectiu pràctic per a seleccionar o classificar persones o, per poder avaluar o comparar els efectes o l'eficiència d'un programa educatiu, d'un entrenament.
 
== Problemes metodològiques ==
La mesura d'aquests aspectes no directament observables és difícil, i gran part de la investigació de ben definir el fenomen que hom vol mesurar, abans de poder quantificar-la. Per exemple: la resposta a la qüestió «Que és la mida de la capacitat de resoldre conflictes?» és més difícil que la qüestió «Que és el pes de la persona?».
 
Al seu torn, la teoria dels test es divideix en dues branques: la [[teoria clàssica dels tests]] i la més recent [[teoria de resposta al document]].
 
=== La teoria clàssica ===
Els conceptes clau de la teoria clàssica dels tests són: «[[fiabilitat (psicometria)|fiabilitat]]» i [[validesa (psicometria)|validesa]]. Un test és «vàlid» si mesura realment l'atribut que pretén mesurar, mentre que és «fiable» si ho mesura sempre de la mateixa manera, és a dir, si l'aplicació de l'instrument dóna mesures estables i consistents. Ambdues propietats, validesa i fiabilitat, admeten un tractament [[matemàtic]]. La fiabilitat té també una relació amb la [[precisió]] de l'instrument que s'utilitza per mesurar.
 
2.422.688

modificacions