Quint Asconi Pedià: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Línia 27: Línia 27:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
*B.A. Marshall:''" A historical commentary on Asconius"'', Columbia, ed.Univ. of Missouri Press, 1985.
* B.A. Marshall:''" A historical commentary on Asconius"'', Columbia, ed.Univ. of Missouri Press, 1985.


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 19:47, 4 oct 2020

Infotaula de personaQuint Asconi Pedià
Biografia
Naixementc. 9 aC Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 76 dC Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógramàtic, poeta, historiador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Quint Asconi Pedià (en llatí Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró, que va viure al segle i.

Vida i obra

Va néixer l'any 3 o 2 aC probablement a Pàdua. Va quedar cec als 73 anys durant el regnat de Vespasià i va morir amb 85 l'any 83 dC.[1] Va deixar diversos escrits sobre Ciceró, algun fragments dels quals es conserven. Es tracta de comentaris a cinc discursos, redactats en un llenguatge particularment simple i pur. Aquests comentaris estan aplegats sota el nom de Orationum Ciceronis quinque enarratio:

  • Contra L. Pisonem
  • Pro M. Scauro
  • Pro Milone
  • Pro Cornelio de maiestate
  • In toga candida

Aquest darrer comentari és una crítica dirigida contra Gai Antoni Hibrida i Luci Sergi Catilina, del qual només en resten alguns fragments. Uns comentaris sobre els discursos In Verrem¹, atribuïts originalment a Asconi, són en realitat obra d'un escriptor anònim del segle V, conegut com a Pseudo-Asconi.

Va ser autor de tres obres més, també perdudes:

  • Contra obtrectatores Vergilii (Contra els detractors de Virgili)
  • Vita Sallustii (Vida de Sal·lusti)
  • Un tractat a imitació del Simposi platònic.

Els textos de Quint Asconi van ser descoberts per l'humanista Poggio Bracciolini en un còdex que hi havia a l'Abadia de Sankt Gallen avui dia destruït. N'existeixen tres còpies: una feta per un tal Poggio, guardada a Madrid (Matritensis X. 81 ),[2] la còpia feta per Zomini que està a la biblioteca Forteguerri de Pistoia (nº 37 del catàleg) i una tercera còpia feta per Bartolommeo da Montelciano que està guardada a la biblioteca de Florència( nº54 del catàleg).

Nota

¹ Els discursos In Verrem són uns escrits de Ciceró que va fer l'any 70 aC acusant Gai Licini Verres de corrupció i apropiació indeguda.

Referències

  1. Jeroni d'Estridó. Chronica Eusebii, p. 2092: 76. 
  2. Consulteu el text en els enllaços externs

Bibliografia

  • B.A. Marshall:" A historical commentary on Asconius", Columbia, ed.Univ. of Missouri Press, 1985.

Enllaços externs