Diferència entre revisions de la pàgina «Robert IV (delfí d'Alvèrnia)»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
'''Robert IV''' (~[[1150]] - [[1234]]) delfí d'Alvèrnia fou [[comte d'Alvèrnia]] i de [[comtat de Clarmont|Clarmont]] a la mort del seu pare, vers [[1169]], tenint en [[apanatge]] els castells d'[[Herment]] i de [[Vodable]], i les senyories de [[Suire]], [[Chamalières]], [[Montronhon]], [[Plauzat]], [[Champeix]], [[Cròc]], [[Aurières]], [[Neschers]], [[Chanonat]], [[Chauriat]] i [[Districte de Rochefort|Rochefort]]. Les diferents terres van prendre el nom de [[Delfinat d'Alvèrnia]]. El [[1199]], el seu [[Segell (autenticació)|segell]] representa un [[dofí]], amb la menció ''Sigillum Delphini''.
 
== Vida ==
Era fill de [[Guillem VIII d'Alvèrnia]], formalment comte d'Alvèrnia (equivalent després a delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont), i Marquesina d'Albon.<ref> L'historiador [[Étienne Baluze]] va demostrar que Marquesina era l'esposa però algunes fonts donen també el nom de Joana de Calàbria</ref> Es va casar amb Guilhemeta de Comborn, [[comtat de Montferrand|comtessa de Montferrand]],<ref>El nom de Guillemeta és el més probable tot i que només apareix com "G."; va testar el 1199 i va morir al cap de pocs dies, deixant el comtat de Montferrand al seu marit; l'origen del comtat es incert, apareix per primer cop sota Guillemeta i l'hauria d'haver rebut per herència materna ja que el vescomtat de Comborn va seguir en mans d'un suposat germanastre i hauria estat segregat del comtat d'Alvèrnia al segle XII, potser com una dot, però retornat al delfinat al final del segle </ref> filla d'[[Arquimbald VI de Comborn|Arquimbald VI]], [[vescomtat de Comborn|vescomte de Comborn]], i de Jordana de Périgord. Van tenir quatre infants:<ref> Així ho diu la font referenciada, però el nom dels fills apareix de maneres diferents a diverses genealogies a Internet, i s'esmenten tres filles: Aelis, Blanca i Alix, però no el fill Hug </ref>
 
Va morir el [[22 de març]] de [[1234]], després de 65 anys de regnat i quan tenia més de 80 anys.
 
== Mecenes i trobador ==
Fou conegut pel seu amor a les arts, essent ell mateix [[trobador]] ocasional i conegut a [[Occitània]] amb el nom del ''bons Dalfins d'Alvernhe''. Molts trobadors van treballar a la seva cort: [[Peirol]], [[Perdigon]], [[Peire de Maensac]], [[Gaucelm Faidit]], [[Uc de Saint-Circ]]. El seu cosí, Robert, bisbe de Clermont, de la mateixa manera que [[Ricard Cor de Lleó]], van intercanviar versos eròtics amb ell.
 
2.155.851

modificacions

Menú de navegació