Segle XX aC: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
El '''{{segle|XX}} aC''' és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona. Continuen dominant les nacions de segles anteriors, però apareixen progressivament nous centres de poder. |
El '''{{segle|XX}} aC''' és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona. Continuen dominant les nacions de segles anteriors, però apareixen progressivament nous centres de poder. |
||
==Política== |
== Política == |
||
A Mesopotàmia, els sumeris van unir-se amb els [[accadi]]s, el poble dominant a la zona. Vora el Nil, va continuar el regnat del [[Regne Mitjà d'Egipte|Regne mitjà d'Egipte]], de gran estabilitat, mentre que l'[[edat del bronze]] es va consolidar a la península grega, amb l'anomenat ''període hel·làdic mitjà'', i al nord de la Xina. Va continuar també el desenvolupament de la [[Civilització de la vall de l'Indus]], però amb el declivi d'Harappa. A Creta, es van començar a construir els grans palaus de [[Cnossos]]. A Sibèria, la [[cultura d'Andrónovo]] adquireix trets distintius diferents als dels seus veïns. Els [[hittites]] es van instal·lar a l'Anatòlia, en competència amb els hatti i els hurrites. |
A Mesopotàmia, els sumeris van unir-se amb els [[accadi]]s, el poble dominant a la zona. Vora el Nil, va continuar el regnat del [[Regne Mitjà d'Egipte|Regne mitjà d'Egipte]], de gran estabilitat, mentre que l'[[edat del bronze]] es va consolidar a la península grega, amb l'anomenat ''període hel·làdic mitjà'', i al nord de la Xina. Va continuar també el desenvolupament de la [[Civilització de la vall de l'Indus]], però amb el declivi d'Harappa. A Creta, es van començar a construir els grans palaus de [[Cnossos]]. A Sibèria, la [[cultura d'Andrónovo]] adquireix trets distintius diferents als dels seus veïns. Els [[hittites]] es van instal·lar a l'Anatòlia, en competència amb els hatti i els hurrites. |
||
==Economia i societat== |
== Economia i societat == |
||
La població mundial assoleix els 30 milions d'habitants (xifra estimada). |
La població mundial assoleix els 30 milions d'habitants (xifra estimada). |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
A Egipte, la [[dinastia XII]] estableix una fèrria centralització administrativa amb càrrecs intermedis en cada localitat, creant una autèntica estructura estatal paral·lela a les modernes. |
A Egipte, la [[dinastia XII]] estableix una fèrria centralització administrativa amb càrrecs intermedis en cada localitat, creant una autèntica estructura estatal paral·lela a les modernes. |
||
==Invencions i descobriments== |
== Invencions i descobriments == |
||
La [[roda]] amb radis permet crear vehicles més ràpids i lleugers, com els carros de guerra usats a Mesopotàmia i exportats ràpidament a altres cultures. Es tenen indicis de treball amb vidre en zones disperses. |
La [[roda]] amb radis permet crear vehicles més ràpids i lleugers, com els carros de guerra usats a Mesopotàmia i exportats ràpidament a altres cultures. Es tenen indicis de treball amb vidre en zones disperses. |
||
==Art, cultura i pensament== |
== Art, cultura i pensament == |
||
L'art egipci floreix a [[Tebes (Egipte)|Tebes]]. Es construeixen noves piràmides, on s'enterren els membres de la família reial envoltats de sumptuoses joies que els han d'acompanyar en la transició cap a l'altre món. Els murals accentuen la frontalitat de les figures. A Creta, es van representar sobretot animals i motius geomètrics en tombes i palaus. |
L'art egipci floreix a [[Tebes (Egipte)|Tebes]]. Es construeixen noves piràmides, on s'enterren els membres de la família reial envoltats de sumptuoses joies que els han d'acompanyar en la transició cap a l'altre món. Els murals accentuen la frontalitat de les figures. A Creta, es van representar sobretot animals i motius geomètrics en tombes i palaus. |
||
Revisió del 20:18, 5 oct 2020
| Mil·lenni II aC |
El segle xx aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona. Continuen dominant les nacions de segles anteriors, però apareixen progressivament nous centres de poder.
Política
A Mesopotàmia, els sumeris van unir-se amb els accadis, el poble dominant a la zona. Vora el Nil, va continuar el regnat del Regne mitjà d'Egipte, de gran estabilitat, mentre que l'edat del bronze es va consolidar a la península grega, amb l'anomenat període hel·làdic mitjà, i al nord de la Xina. Va continuar també el desenvolupament de la Civilització de la vall de l'Indus, però amb el declivi d'Harappa. A Creta, es van començar a construir els grans palaus de Cnossos. A Sibèria, la cultura d'Andrónovo adquireix trets distintius diferents als dels seus veïns. Els hittites es van instal·lar a l'Anatòlia, en competència amb els hatti i els hurrites.
Economia i societat
La població mundial assoleix els 30 milions d'habitants (xifra estimada).
Creta comercia amb Egipte, Ugarit i els pobles prehel·lènics, de manera que els exporta algunes característiques de la seva tècnica i cultural. Destaca la seva societat per ser una de les més igualitàries de l'època, en què a banda dels governants reials l'ascens es fa sobretot gràcies a l'esforç en el comerç (inclosa la dona). El coure i l'estany són els productes que més es demanden.
A Egipte, la dinastia XII estableix una fèrria centralització administrativa amb càrrecs intermedis en cada localitat, creant una autèntica estructura estatal paral·lela a les modernes.
Invencions i descobriments
La roda amb radis permet crear vehicles més ràpids i lleugers, com els carros de guerra usats a Mesopotàmia i exportats ràpidament a altres cultures. Es tenen indicis de treball amb vidre en zones disperses.
Art, cultura i pensament
L'art egipci floreix a Tebes. Es construeixen noves piràmides, on s'enterren els membres de la família reial envoltats de sumptuoses joies que els han d'acompanyar en la transició cap a l'altre món. Els murals accentuen la frontalitat de les figures. A Creta, es van representar sobretot animals i motius geomètrics en tombes i palaus.
A Babilònia es registren pràctiques homosexuals entre sacerdots, relacionades amb el culte d'Ixtar i ritus en els quals ballen transvestits, així com prostitució masculina sagrada en les temples.[1]
Es va escriure el mite d'Etana, poema dedicat al rei homònim, una de les obres cabdals de la literatura mesopotàmica.
Referències
- ↑ Karen Rhea Nemet-Nejat: Daily life in ancient Mesopotamia. Londres: Greenwood Press, 1998. ISBN 0-313-29497-6
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segle XX aC |