Vés al contingut

Segle XX aC: diferència entre les revisions

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
El '''{{segle|XX}} aC''' és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona. Continuen dominant les nacions de segles anteriors, però apareixen progressivament nous centres de poder.
 
== Política ==
A Mesopotàmia, els sumeris van unir-se amb els [[accadi]]s, el poble dominant a la zona. Vora el Nil, va continuar el regnat del [[Regne Mitjà d'Egipte|Regne mitjà d'Egipte]], de gran estabilitat, mentre que l'[[edat del bronze]] es va consolidar a la península grega, amb l'anomenat ''període hel·làdic mitjà'', i al nord de la Xina. Va continuar també el desenvolupament de la [[Civilització de la vall de l'Indus]], però amb el declivi d'Harappa. A Creta, es van començar a construir els grans palaus de [[Cnossos]]. A Sibèria, la [[cultura d'Andrónovo]] adquireix trets distintius diferents als dels seus veïns. Els [[hittites]] es van instal·lar a l'Anatòlia, en competència amb els hatti i els hurrites.
 
== Economia i societat ==
La població mundial assoleix els 30 milions d'habitants (xifra estimada).
 
A Egipte, la [[dinastia XII]] estableix una fèrria centralització administrativa amb càrrecs intermedis en cada localitat, creant una autèntica estructura estatal paral·lela a les modernes.
 
== Invencions i descobriments ==
La [[roda]] amb radis permet crear vehicles més ràpids i lleugers, com els carros de guerra usats a Mesopotàmia i exportats ràpidament a altres cultures. Es tenen indicis de treball amb vidre en zones disperses.
 
== Art, cultura i pensament ==
L'art egipci floreix a [[Tebes (Egipte)|Tebes]]. Es construeixen noves piràmides, on s'enterren els membres de la família reial envoltats de sumptuoses joies que els han d'acompanyar en la transició cap a l'altre món. Els murals accentuen la frontalitat de les figures. A Creta, es van representar sobretot animals i motius geomètrics en tombes i palaus.
 
2.422.688

modificacions