Independència de Mèxic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
 
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
Després de tres segles sota el sistema colònial [[Espanya|espanyol]], els habitants del Virregnat de la [[Nova Espanya]] van començar a exigir la independència de la seva nació. Al començament del [[
{{inacabat}}Després de tres segles sota el sistema colonial [[Espanya|espanyol]], els habitants del Virregnat de la [[Nova Espanya]] van començar a exigir la independència de la seva nació. Al començament del [[segle XIX]] aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la [[ciutat de Mèxic]]. No obstant, el crit de la independència del mossèn [[Miguel Hidalgo y Costilla]] marcaria, històricament, l'inici de la '''Guerra de Independència de Mèxic]].


El conflicte va durar onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar encapçalat per sacerdots catòlics, després es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l'exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud. Finalment un coronel reialista, Augstín de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i amb el virrei, i va consumar la independència de Mèxic, d'una manera pacífica, el [[27 de setembre]], [[1821]]. [[Espanya]], però, va reconèixer oficialment al país el [[28 d'abril]], [[1836]].
Luego de permanecer casi tres siglos bajo el sistema colonial español, los habitantes del Virreinato de la Nueva España comenzaron a exigir la independencia de su nación por diferencias políticas y religiosas con la corona. A comienzos del siglo XIX el sentimiento cobró fuerza entre la élite de la ciudad de México y, tras algunos intentos fallidos, la guerra fue decretada la madrugada del 16 de septiembre de 1810 por el cura Miguel Hidalgo y Costilla en una parroquia de Dolores, Guanajuato.


El virregnat es va convertir en una efímera monarquia constitucional anomenada [[Imperi Mexicà]].
El conflicto duró once años y distaba mucho de ser un movimiento homogéneo. Comenzó con fuertes tintes de guerra religiosa y siendo encabezada por sacerdotes. Al poco tiempo adquirió matices republicanos y en un par de años fue sofocada casi en su totalidad por el ejército realista. La lucha pasó a ser una guerra de guerrillas confinada a las montañas del sur hasta que un hábil ex coronel realista de nombre Agustín de Iturbide pactó alianzas con casi todas las facciones (incluyendo al gobierno virreinal) y consumó la independencia de una manera relativamente pacífica el 27 de septiembre de 1821, aunque España no la reconoció formalmente hasta el 28 de abril de 1836.


==Antecedents==
La ex colonia española pasó a ser una efímera monarquía constitucional católica llamada Imperio Mexicano que, tras la independencia de las provincias de Centroamérica y algunos conflictos internos, se convirtió en una república federal.
La figura principal i l'originador del moviment d'independència mexicà, va ser [[Miguel Hidalgo y Costilla]], un mossèn d'el petit poble de Dolores, a [[estat de Guanajuato|Guanajuato]]. Després de convertir-se en sacerdot, Hidalgo va promoure la idea d'un aixecament entre el poble nadiu i mestís en contra dels aristòcrates peninsulars, que tenien privilegis exclusius en la política i en la economia de la [[Nova Espanya]]. Fins i tot, els criolls, fills d'espanyols nascuts a la Nova Espanya, que no tenien els mateixos privilegis dels peninsulars, es van referir a sí mateixos com a "americans" (en referència al continent), com a identitat pròpia en oposició als peninsulars (o europeus). Hidalgo, durant set anys, va promoure grups de discussió a casa seva, reunint a indígenes, mestissos, criolls i alguns peninsulars. Els temes de les discussions eren els problemes socials i econòmics. El moviment d'independència va sorgir arran d'aquestes discussions i en contra del domini polític i econòmic espanyol a la Nova Espanya. S'havia designat que el [[8 de desembre]], [[1810]] seria la data de l'inici de l'aixecament.

Revisió del 06:26, 5 des 2005

Després de tres segles sota el sistema colonial espanyol, els habitants del Virregnat de la Nova Espanya van començar a exigir la independència de la seva nació. Al començament del segle XIX aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la ciutat de Mèxic. No obstant, el crit de la independència del mossèn Miguel Hidalgo y Costilla marcaria, històricament, l'inici de la Guerra de Independència de Mèxic]].

El conflicte va durar onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar encapçalat per sacerdots catòlics, després es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l'exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud. Finalment un coronel reialista, Augstín de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i amb el virrei, i va consumar la independència de Mèxic, d'una manera pacífica, el 27 de setembre, 1821. Espanya, però, va reconèixer oficialment al país el 28 d'abril, 1836.

El virregnat es va convertir en una efímera monarquia constitucional anomenada Imperi Mexicà.

Antecedents

La figura principal i l'originador del moviment d'independència mexicà, va ser Miguel Hidalgo y Costilla, un mossèn d'el petit poble de Dolores, a Guanajuato. Després de convertir-se en sacerdot, Hidalgo va promoure la idea d'un aixecament entre el poble nadiu i mestís en contra dels aristòcrates peninsulars, que tenien privilegis exclusius en la política i en la economia de la Nova Espanya. Fins i tot, els criolls, fills d'espanyols nascuts a la Nova Espanya, que no tenien els mateixos privilegis dels peninsulars, es van referir a sí mateixos com a "americans" (en referència al continent), com a identitat pròpia en oposició als peninsulars (o europeus). Hidalgo, durant set anys, va promoure grups de discussió a casa seva, reunint a indígenes, mestissos, criolls i alguns peninsulars. Els temes de les discussions eren els problemes socials i econòmics. El moviment d'independència va sorgir arran d'aquestes discussions i en contra del domini polític i econòmic espanyol a la Nova Espanya. S'havia designat que el 8 de desembre, 1810 seria la data de l'inici de l'aixecament.