Independència de Mèxic: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat}}Després de tres segles sota el sistema colonial [[Espanya|espanyol]], els habitants del Virregnat de la [[Nova Espanya]] van començar a exigir la independència de la seva nació. Al començament del [[segle XIX]] aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la [[ciutat de Mèxic]]. No obstant, el crit de la independència del mossèn [[Miguel Hidalgo y Costilla]] marcaria, històricament, l'inici de la '''Guerra de Independència de Mèxic |
{{inacabat}}Després de tres segles sota el sistema colonial [[Espanya|espanyol]], els habitants del Virregnat de la [[Nova Espanya]] van començar a exigir la independència de la seva nació. Al començament del [[segle XIX]] aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la [[ciutat de Mèxic]]. No obstant, el crit de la independència del mossèn [[Miguel Hidalgo y Costilla]] marcaria, històricament, l'inici de la '''Guerra de Independència de Mèxic'''. |
||
El conflicte va durar onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar encapçalat per sacerdots catòlics, després es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l'exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud. Finalment un coronel reialista, Augstín de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i amb el virrei, i va consumar la independència de Mèxic, d'una manera pacífica, el [[27 de setembre]], [[1821]]. [[Espanya]], però, va reconèixer oficialment al país el [[28 d'abril]], [[1836]]. |
El conflicte va durar onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar encapçalat per sacerdots catòlics, després es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l'exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud. Finalment un coronel reialista, Augstín de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i amb el virrei, i va consumar la independència de Mèxic, d'una manera pacífica, el [[27 de setembre]], [[1821]]. [[Espanya]], però, va reconèixer oficialment al país el [[28 d'abril]], [[1836]]. |
||
Revisió del 07:26, 5 des 2005
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Després de tres segles sota el sistema colonial espanyol, els habitants del Virregnat de la Nova Espanya van començar a exigir la independència de la seva nació. Al començament del segle XIX aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la ciutat de Mèxic. No obstant, el crit de la independència del mossèn Miguel Hidalgo y Costilla marcaria, històricament, l'inici de la Guerra de Independència de Mèxic.
El conflicte va durar onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar encapçalat per sacerdots catòlics, després es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l'exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud. Finalment un coronel reialista, Augstín de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i amb el virrei, i va consumar la independència de Mèxic, d'una manera pacífica, el 27 de setembre, 1821. Espanya, però, va reconèixer oficialment al país el 28 d'abril, 1836.
El virregnat es va convertir en una efímera monarquia constitucional anomenada Imperi Mexicà.
Antecedents
La figura principal i l'originador del moviment d'independència mexicà, va ser Miguel Hidalgo y Costilla, un mossèn d'el petit poble de Dolores, a Guanajuato. Després de convertir-se en sacerdot, Hidalgo va promoure la idea d'un aixecament entre el poble nadiu i mestís en contra dels aristòcrates peninsulars, que tenien privilegis exclusius en la política i en la economia de la Nova Espanya. Fins i tot, els criolls, fills d'espanyols nascuts a la Nova Espanya, que no tenien els mateixos privilegis dels peninsulars, es van referir a sí mateixos com a "americans" (en referència al continent), com a identitat pròpia en oposició als peninsulars (o europeus). Hidalgo, durant set anys, va promoure grups de discussió a casa seva, reunint a indígenes, mestissos, criolls i alguns peninsulars. Els temes de les discussions eren els problemes socials i econòmics. El moviment d'independència va sorgir arran d'aquestes discussions i en contra del domini polític i econòmic espanyol a la Nova Espanya. S'havia designat que el 8 de desembre, 1810 seria la data de l'inici de l'aixecament.