Vibrant uvular: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 22: | Línia 22: | ||
<br /><span style="color:#B893CB">█</span> usual en parla culta |
<br /><span style="color:#B893CB">█</span> usual en parla culta |
||
<br /><span style="color:#73488A">█</span> general]] |
<br /><span style="color:#73488A">█</span> general]] |
||
==En català== |
== En català == |
||
Aquest fonema no existeix en català. Això no obstant, algunes persones que no saben fer l'[[Vibrant alveolar sonora|erra sonora]] en català, la pronuncien d'una manera similar a aquest fonema. |
Aquest fonema no existeix en català. Això no obstant, algunes persones que no saben fer l'[[Vibrant alveolar sonora|erra sonora]] en català, la pronuncien d'una manera similar a aquest fonema. |
||
A més, el mallorquí de [[Sóller]] (solleric), per qüestions històriques rep influència francesa, per això alguns sollerics pronuncien aquest fonema en lloc de l'erra sonora. |
A més, el mallorquí de [[Sóller]] (solleric), per qüestions històriques rep influència francesa, per això alguns sollerics pronuncien aquest fonema en lloc de l'erra sonora. |
||
==En altres llengües== |
== En altres llengües == |
||
Aquest fonema és usat en [[francès]] (''ca'''rr'''é'', [ˈkaʀe]), en [[portuguès]] (''ca'''rr'''o'', [ˈkaʀu]), [[occità]] (''ga'''r'''çon'', [gaʀ'su]) i [[hebreu]] (י'''ר'''וק, [jaˈʀok]), entre altres. |
Aquest fonema és usat en [[francès]] (''ca'''rr'''é'', [ˈkaʀe]), en [[portuguès]] (''ca'''rr'''o'', [ˈkaʀu]), [[occità]] (''ga'''r'''çon'', [gaʀ'su]) i [[hebreu]] (י'''ר'''וק, [jaˈʀok]), entre altres. |
||
Revisió del 07:02, 7 oct 2020
ʀ | |||
---|---|---|---|
Número AFI | 123 | ||
Codificació | |||
Entitat (decimal) | ʀ | ||
Unicode (hex) | U+0280 | ||
X-SAMPA | R\ | ||
Kirshenbaum | r" | ||
Braille | |||
| |||
So | |||
La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu [ʀ] en l'AFI (una erra versaleta). És utilitzada en força llengües. Aquest so és la coneguda erra francesa. A Europa podria haver-se originat i difós a partir del francès, incorporant-se a l'alemany, alguns dialectes del neerlandès, alguns dialectes italians del nord, i alguns dialectes escandinaus del sud.[1][2][3][4]
Vibrant no sonorant elevada uvular sonora
ʀ̝ | |
---|---|
Número AFI | 123 429 |
Codificació | |
X-SAMPA | R\_r |
En català
Aquest fonema no existeix en català. Això no obstant, algunes persones que no saben fer l'erra sonora en català, la pronuncien d'una manera similar a aquest fonema.
A més, el mallorquí de Sóller (solleric), per qüestions històriques rep influència francesa, per això alguns sollerics pronuncien aquest fonema en lloc de l'erra sonora.
En altres llengües
Aquest fonema és usat en francès (carré, [ˈkaʀe]), en portuguès (carro, [ˈkaʀu]), occità (garçon, [gaʀ'su]) i hebreu (ירוק, [jaˈʀok]), entre altres.
Notes
- ↑ Trudgill, 1974, p. 221.
- ↑ Moulton, 1952.
- ↑ Ewert, 1963.
- ↑ Martinet, 1969.
- ↑ Mapa basat en Trudgill (1974:221)
Bibliografia
- Bisiada, Mario (2009), "[R] in Germanic Dialects — Tradition or Innovation?", Vernacular 1: 84–99
- Canepari, Luciano (1999), Il MªPi – Manuale di pronuncia italiana (2 ed.), Bologna: Zanichelli, ISBN 88-08-24624-8
- Ewert, A. (1963), The French Language, London: Faber
- Grevisse, Maurice & Goosse, André (2008), Le Bon Usage (14th ed.), De Boeck et Larcier
- Hall, Tracy Alan (1993), "The phonology of German /ʀ/", Phonology 10 (1): 83–105, DOI 10.1017/S0952675700001743
- Martinet, A. (1969), Le Français sans fard, Paris: Presses Universitaires
- Mateus, Maria Helena & d'Andrade, Ernesto (2000), The Phonology of Portuguese, Oxford University Press, ISBN 0-19-823581-X
- Moulton, W.G. (1952), "Jacob Böhme's uvular r", Journal of English and Germanic philology 51: 83–89
- Rood, David S. & Taylor, Allan R. (1996), "Sketch of Lakhota, a Siouan Language, Part I", Handbook of North American Indians, vol. 17, Smithsonian Institution, pàg. 440–482, <http://lakxotaiyapi.freecyberzone.com/sk1.htm>
- Trudgill, Peter (1974), "Linguistic change and diffusion: Description and explanation in sociolinguistic dialect", Language in Society 3 (2): 215–246, DOI 10.1017/S0047404500004358
- Wheeler, Max W. (2005), The Phonology Of Catalan, Oxford: Oxford University Press, ISBN 978-0-19-925814-7