Vés al contingut

Xarq al-Àndalus: diferència entre les revisions

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
(- {{Esborrany d'història}})
Etiqueta: editor de codi 2017
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
 
== Història ==
=== El Xarq durant l'Emirat de Cordova ===
La major part de la conquesta musulmana de la península Ibèrica es va dur a terme mitjançant tractats, com és el cas de l'anomenat pacte de [[Teodomir (visigot)|Teodomir]] (Tudmir per als àrabs), un noble visigot i senyor d'extenses terres al voltant d'Oriola. Teodomir va reconèixer la sobirania musulmana i es va avenir a pagar tributs a canvi de mantenir les seves propietats.
 
D'ençà de l'inici del domini musulmà al voltant dels anys 711-718, els territoris de la península foren units sota un sol poder, el de l'[[Emirat de Còrdova]], aquest un valiat de [[Damasc]]. Aquest emirat durà fins al 756, quan va esdevenir un emirat semiindependent sota els [[dinastia Omeia|omeies]] i governat per [[Abd-ar-Rahman I]]. Aquest tindria domini sobre gran part de la península, i en aquest moment el Xarq arribà fins al [[Pallars Sobirà]] i el [[riu Cardener]], compartint frontera amb el [[Regne dels Francs]] per la [[Marca Hispànica]] establerta per [[Carlemany]] i els [[Dinastia carolíngia|seus successors]].<ref name="SABATE-1998/1">Val a dir que el terme ''Marca Hispània'' ha estat força rebutjat pels historiadors moderns. Vid. [[#SABATE-1998|Sabaté 1998]], pàg. 377{{cita|De fet, com ha reiterat Michel Zimmermann, solament hi ha raons ideològiques que sustenten la noció unitària inherent al concepte de la [[Marca Hispànica]], ja sigui per situar-hi ''droits de la couronne française'' [drets de la corona francesa] o per a cercar-hi ''anachroniques constructions ideologiques (l'enracinement d'une identité catalane'' [anancròniques construccions ideològiques (l'arrelament d'una identitat catalana)]. La realitat altmedieval és la d'un expansiu poder carolingi que fa retrocedir el domini musulmà, no sols de les pròpies terres, sinó també, entre el 752 i el 801, d'aquella ''Gothica'' estesa des del Roine fins al Llobregat, el Cardener i la Serra de Boumort.}}</ref> És el 929 i sota [[Abd-ar-Rahman III]] que l'emirat es transformà en [[califat]], concretament el [[Califat de Còrdova]], amb una frontera més o menys igual que la que havia establert Carlemany dos segles abans.
 
=== El Xarq durant el període de les taifes ===
Amb la caiguda del Califat de Còrdova el 1031, el Xarq es dividí en petits regnes: els anomenats [[emirat]]s o [[taifa|taifes]]. A l'orient, es crearen les taifes d'[[Taifa d'Almeria|Almeria]] (de la ciutat fins a les envistes de Múrcia), de [[Emirat de Mursiyya|Mursiyya]] (la zona al voltant de la ciutat de [[Múrcia]]), de [[Emirat de Dàniyya|Dàniyya]] ([[Comarques Centrals del País Valencià|comarques centrals del País Valencià]] i les [[Illes Orientals d'al-Àndalus|Illes Balears]]), de [[Emirat de Balansiya|Balànsiya]] (les comarques al voltant de [[València]]), d'[[Emirat d'Alpont|Alpont]], de [[Taifa d'Albarrasí|Sahla]] ([[Albarrasí]]), de [[Emirat de Turtusha|Turtuixa]] ([[Tortosa]] i les actuals [[Terres de l'Ebre]]) i de [[Emirat de Larida|Làrida]] (comarques al voltant de [[Lleida]]).
 
Més tard aquest emirats anirien aglutinant-se, fins que a mitjan segle XI, l'[[Emirat de Saraqusta]] engolí els de Tortosa i Lleida, deixant el Xarq repartit entre aquest, al nord, el de València en mig, i al sud els de Dénia, Múrcia i Almeria.
 
=== El Xarq durant la Reconquesta ===
Xarq al-Àndalus va estar integrada en el món islàmic durant gairebé cinc segles, fins que a la primera meitat del segle XIII va ser conquerida en la seva major part per Jaume I d'Aragó.
 
2.437.849

modificacions