Taqlid: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
{{FR}} |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR}} |
|||
El '''''taqlid''''' —en [[àrab]] '''تَقْليد''', ''taqlīd'', «imitació», «tradició»— és, en la terminologia legal [[islàmica]], la pràctica de seguir les decisions d'una autoritat religiosa sense necessàriament verificar-ne la raó o la base alcorànica. En la [[teologia islàmica]], i segons l'[[sunnisme|islam ortodox]], és acceptable ''imitar'' una autoritat religiosa clarament destacada (com ara un [[ulema]]) pel que fa a detalls de les lleis religioses ([[xaria]]), així com a qüestions d'afers de veneració i personals; en canvi no és acceptable el fet de seguir o imitar les opinions d'erudits pel que fa a temes fonamentals de creença, com sobre l'existència de Déu. |
El '''''taqlid''''' —en [[àrab]] '''تَقْليد''', ''taqlīd'', «imitació», «tradició»— és, en la terminologia legal [[islàmica]], la pràctica de seguir les decisions d'una autoritat religiosa sense necessàriament verificar-ne la raó o la base alcorànica. En la [[teologia islàmica]], i segons l'[[sunnisme|islam ortodox]], és acceptable ''imitar'' una autoritat religiosa clarament destacada (com ara un [[ulema]]) pel que fa a detalls de les lleis religioses ([[xaria]]), així com a qüestions d'afers de veneració i personals; en canvi no és acceptable el fet de seguir o imitar les opinions d'erudits pel que fa a temes fonamentals de creença, com sobre l'existència de Déu. |
||
Revisió del 19:24, 8 oct 2020
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El taqlid —en àrab تَقْليد, taqlīd, «imitació», «tradició»— és, en la terminologia legal islàmica, la pràctica de seguir les decisions d'una autoritat religiosa sense necessàriament verificar-ne la raó o la base alcorànica. En la teologia islàmica, i segons l'islam ortodox, és acceptable imitar una autoritat religiosa clarament destacada (com ara un ulema) pel que fa a detalls de les lleis religioses (xaria), així com a qüestions d'afers de veneració i personals; en canvi no és acceptable el fet de seguir o imitar les opinions d'erudits pel que fa a temes fonamentals de creença, com sobre l'existència de Déu.
Els xiïtes, en canvi, creuen que després de la gran ocultació (al-Ghaybatu al-Kubra) de l'any 941, els seus practicants "estan obligats a observar el taqlid en els seus afers religiosos."
Sovint, aquesta noció es fa servir per a referir-se a l'adherència a una de les quatre escoles clàssiques (màdhhab) de jurisprudència (fiqh).