Montserrat Minobis i Puntonet: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 11: Línia 11:
Del 1970 al 1977 milità en [[Unió Democràtica de Catalunya]], partit que deixà després de les eleccions de 1977. Posteriorment participaria en la fundació de [[Nacionalistes d'Esquerra]] i a les [[eleccions municipals espanyoles de 1995]] formà part de la candidatura d'[[Iniciativa per Catalunya]] a l'ajuntament de Barcelona.<ref>[http://www.convergencia.cat/expo/assemblea/minobi.html Montserrat Minobis] al web de CDC</ref>
Del 1970 al 1977 milità en [[Unió Democràtica de Catalunya]], partit que deixà després de les eleccions de 1977. Posteriorment participaria en la fundació de [[Nacionalistes d'Esquerra]] i a les [[eleccions municipals espanyoles de 1995]] formà part de la candidatura d'[[Iniciativa per Catalunya]] a l'ajuntament de Barcelona.<ref>[http://www.convergencia.cat/expo/assemblea/minobi.html Montserrat Minobis] al web de CDC</ref>


Des del 1994 al 2002 presideix la Xarxa Europea de Dones Periodistes, de l'estat espanyol. Membre fundadora de l 'Associació de Dones Periodistes de Catalunya l'any 1992 .Durant 10 anys ha presidit aquesta entitat. Presideix la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores /Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Coordina a Catalunya la Xarxa Mediterrània de Dones Periodistes i Comunicadores.
Des del 1994 al 2002 presideix la Xarxa Europea de Dones Periodistes, de l'estat espanyol. Membre fundadora de l 'Associació de Dones Periodistes de Catalunya l'any 1992, presideix l'entitat durant 10 anys. Presideix la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores /Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Coordina a Catalunya la Xarxa Mediterrània de Dones Periodistes i Comunicadores.


El desembre de 2001 va ser escollida degana del [[Col·legi de Periodistes de Catalunya]] ([[2001]]-[[2004]]) per una gran majoria, en obtenir 1.301 vots, el 75,02% davant dels 389 vots que va aconseguir .seu oponent Martí Anglada (Girona, 1949). La participació dels col·legiats va ser del 27,05%. La seva candidatura va ser de caràcter progressista amb el lema “Units/unides per una professió forta i amb llibertat”. Minobis va substituir a Salvador Alsius, que ocupava el càrrec de degà dels periodistes catalans des de 1997.  
El desembre de 2001 va ser elegida degana del [[Col·legi de Periodistes de Catalunya]] ([[2001]]-[[2004]]) per una gran majoria, en obtenir 1.301 vots, el 75,02% davant dels 389 vots que va aconseguir el seu oponent Martí Anglada (Girona, 1949). La participació dels col·legiats va ser del 27,05%. La seva candidatura va ser de caràcter progressista amb el lema “Units/unides per una professió forta i amb llibertat”. Minobis va substituir Salvador Alsius, que ocupava el càrrec de degà dels periodistes catalans des del 1997.


Fou directora de [[Catalunya Ràdio]] ([[2004]]-[[2005]]). També ha exercit de professora a la [[Universitat Pompeu Fabra]]. El [[1996]] rebé la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya]].
Fou directora de [[Catalunya Ràdio]] ([[2004]]-[[2005]]). També va exercir de professora a la [[Universitat Pompeu Fabra]]. El [[1996]] rebé la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].


El setembre de 2010 presideix [[La Independent]], Agència de Notícies amb Visió de Gènere, centrada en notícies relacionades amb la [[igualtat de gènere]].<ref name=":1">{{GEC|0262652}}</ref>
El setembre de 2010 presideix [[La Independent]], Agència de Notícies amb Visió de Gènere, centrada en notícies relacionades amb la [[igualtat de gènere]].<ref name=":1">{{GEC|0262652}}</ref>


Mor l'11 de maig 2019, als 76 anys, d'una complicació mentre se li feia una cirurgia de cor.<ref name=":0" />
Mor l'11 de maig 2019, a 76 anys, d'una complicació mentre se li feia una cirurgia de cor.<ref name=":0" />


El seu fons personal <ref>[[hdl:2445/17910|Fons personal de Montserrat Minobis]]</ref> es troba dipositat al [[Biblioteca del Pavelló de la República|CRAI Biblioteca del Pavelló de la República]] de la [[Universitat de Barcelona]]. Consta de documents sobretot relacionats amb la seva etapa a [[Unió Democràtica de Catalunya]].
El seu fons personal <ref>[[hdl:2445/17910|Fons personal de Montserrat Minobis]]</ref> es troba dipositat a la [[Biblioteca del Pavelló de la República]]. Consta de documents sobretot relacionats amb la seva etapa a [[Unió Democràtica de Catalunya]].


== Obres destacades ==
== Obres destacades ==

Revisió del 03:58, 10 oct 2020

Infotaula de personaMontserrat Minobis i Puntonet

Montserrat Minobis (2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Directora de Catalunya Radio
2004 – 2005
← Eugeni CabanesOleguer Sarsanedas i Picas →
4a Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya
2001 – 2004
← Salvador Alsius i ClaveraJoan Brunet i Mauri → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, professora d'universitat, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra
Radio España
Catalunya Ràdio
Ràdio 4 Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya (1970–1977)
Nacionalistes d'Esquerra
Iniciativa per Catalunya Verds Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansGregori Minobis i Puntonet Modifica el valor a Wikidata
Premis

Montserrat Minobis i Puntonet (Figueres, 24 d'octubre de 1942Barcelona, 11 de maig de 2019) fou una periodista catalana.[1][2]

Biografia

Llicenciada en Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació, el 1961 començà a treballar de locutora, redactora i guionista a Ràdio Popular de Figueres (Cadena COPE). El 1971 es trasllada a Barcelona i de 1974 a 1976 treballa a Radio España de Barcelona. En aquests anys presenta un informatiu en català (el primer que es realitza en una emissora de ràdio) que dura poc temps a causa de les pressions de la mateixa empresa.

El 1976 treballà a Ràdio 4, on feia entrevistes a polítics d'actualitat al programa Un altre aire. També treballà com a redactora en el programa Miramar de TVE, també fa el Magazine "Can 80" dedicat a la gent jove, i col·laborà a les publicacions Avui, Hoja del Lunes, Oriflama i Serra d'Or. En 1976 forma part de la Comissió organitzadora de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona dins del Congrés de Cultura Catalana.[3] coordinant l'àmbit de la ràdio.

Col·labora en la posada en marxa i realització del primer Congres de Periodistes Catalans el 1979.

Del 1970 al 1977 milità en Unió Democràtica de Catalunya, partit que deixà després de les eleccions de 1977. Posteriorment participaria en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra i a les eleccions municipals espanyoles de 1995 formà part de la candidatura d'Iniciativa per Catalunya a l'ajuntament de Barcelona.[4]

Des del 1994 al 2002 presideix la Xarxa Europea de Dones Periodistes, de l'estat espanyol. Membre fundadora de l 'Associació de Dones Periodistes de Catalunya l'any 1992, presideix l'entitat durant 10 anys. Presideix la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores /Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Coordina a Catalunya la Xarxa Mediterrània de Dones Periodistes i Comunicadores.

El desembre de 2001 va ser elegida degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001-2004) per una gran majoria, en obtenir 1.301 vots, el 75,02% davant dels 389 vots que va aconseguir el seu oponent Martí Anglada (Girona, 1949). La participació dels col·legiats va ser del 27,05%. La seva candidatura va ser de caràcter progressista amb el lema “Units/unides per una professió forta i amb llibertat”. Minobis va substituir Salvador Alsius, que ocupava el càrrec de degà dels periodistes catalans des del 1997.

Fou directora de Catalunya Ràdio (2004-2005). També va exercir de professora a la Universitat Pompeu Fabra. El 1996 rebé la Creu de Sant Jordi.

El setembre de 2010 presideix La Independent, Agència de Notícies amb Visió de Gènere, centrada en notícies relacionades amb la igualtat de gènere.[2]

Mor l'11 de maig 2019, a 76 anys, d'una complicació mentre se li feia una cirurgia de cor.[1]

El seu fons personal [5] es troba dipositat a la Biblioteca del Pavelló de la República. Consta de documents sobretot relacionats amb la seva etapa a Unió Democràtica de Catalunya.

Obres destacades

  • Aureli M. Escarré: abat de Montserrat, 1946-1968. (1978)
  • En L’Atles de la Diversitat redacta el capítol III  Les formes culturals, l'apartat La Ràdio, Enciclopèdia Catalana, BCN 2004
  • Rigoberta Menchú. La veu dels indígenes. Biografia. Pòrtic. BCN. Col·lecció dones del XX, 2003
  • Aquí Ràdio… Crònica de les Ones a les comarques de Girona (1933-1982). Coautora amb Rosa Gil, 2004

Referències