Elisió: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 93.176.155.151. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 4: Línia 4:
L''''elisió vocàlica''' és un fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que estan en contacte.<ref>{{pdf}} [http://www.raco.cat/index.php/llengualiteratura/article/viewFile/220398/301181 La Construcció de les síl·labes i l'elisió vocàlica del català ] per Blanca Palmada</ref>
L''''elisió vocàlica''' és un fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que estan en contacte.<ref>{{pdf}} [http://www.raco.cat/index.php/llengualiteratura/article/viewFile/220398/301181 La Construcció de les síl·labes i l'elisió vocàlica del català ] per Blanca Palmada</ref>


Normalment, en català, la vocal elidida és [[àtona]] o coincident amb l'altra. La vocal àtona perduda sol ésser la neutra [ə]. És, per tant, un fenomen més usual en [[català oriental]] que en [[català occidental]]. Exemples:

:"una hora" ['un'ɔɾə],
pene
:"no en tinc" [non tinc]
:
:"pa amb oli" ['pam bɔli],
:"una illa" [un'iʎə],
:"Què en saps?" ['kɛn'saps]
:"Qui em pot ajudar?" ['kim'pɔtəʒu'ða]
:"No en sé res" ['non'se'rɛs]


Sistemàticament hi ha elisió de la darrera "a" dels determinant davant [[mots femenins]] començats en vocal. Exemples:
Sistemàticament hi ha elisió de la darrera "a" dels determinant davant [[mots femenins]] començats en vocal. Exemples:

Revisió del 19:56, 14 oct 2020

Elisió (del llatí elisionem, traducció del grec ellepsis) és un fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'un so vocàlic per la influència del context.[1] Se sol produir quan hi ha dos sons idèntics com en la contracció del, on la repetició del so de la vocal neutra (de + el) fa que només es conservi una vocal i l'altra desaparegui. Aquesta desaparició pot plasmar-se a l'escrit o ser només un fenomen oral (com la desaparició de la neutra a "una hora", per exemple)

Elisió vocàlica

L'elisió vocàlica és un fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que estan en contacte.[2]

Normalment, en català, la vocal elidida és àtona o coincident amb l'altra. La vocal àtona perduda sol ésser la neutra [ə]. És, per tant, un fenomen més usual en català oriental que en català occidental. Exemples:

"una hora" ['un'ɔɾə],
"no en tinc" [non tinc]
"pa amb oli" ['pam bɔli],
"una illa" [un'iʎə],
"Què en saps?" ['kɛn'saps]
"Qui em pot ajudar?" ['kim'pɔtəʒu'ða]
"No en sé res" ['non'se'rɛs]

Sistemàticament hi ha elisió de la darrera "a" dels determinant davant mots femenins començats en vocal. Exemples:

"una ombra" [un'ombrə]
"una olla" [un'ɔʎə]
"una eina" [un'ɛjnə]
"una italiana" [unitə'lianə]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs