Estrella múltiple: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 6: | Línia 6: | ||
* [[HR 3617]] és una estrella múltiple amb tres components, HR 3617A, HR 3617B, i HR 3617C. A i B formen una [[estrella binària]] física, mentre C és òptica. |
* [[HR 3617]] és una estrella múltiple amb tres components, HR 3617A, HR 3617B, i HR 3617C. A i B formen una [[estrella binària]] física, mentre C és òptica. |
||
* [[Alfa Centauri]] és una estrella triple composta d'una binària principal [[nana groga]] ([[Alfa Centauri A]] i [[Alfa Centauri B]]), i una estrella situada en una òrbita més exterior, [[nana vermella]], [[Proxima Centauri]]. A i B formen una [[estrella binària]] física, amb una [[òrbita]] excèntrica en la qual A i B arriben a estar a 11 [[UA]] quan s'acosten, i a 36 UA quan s'allunyen. Proxima està més defora (~15.000 UA) des de A i B, que estan a prop l'una de l'altra. Aquesta distància és encara petita comparada amb altres distàncies interestel·lars. És discutible si Proxima està lligada per la gravitació amb A i B.<ref>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2006AJ....132.1995W Are Proxima and α Centauri Gravitationally Bound?], Jeremy G. Wertheimer, Gregory Laughlin, ''Astronomical Journal'' '''132''', #5 (November 2006), pp. 1995–1997.</ref> |
* [[Alfa Centauri]] és una estrella triple composta d'una binària principal [[nana groga]] ([[Alpha Centauri|Alfa Centauri A]] i [[Alfa Centauri B]]), i una estrella situada en una òrbita més exterior, [[nana vermella]], [[Proxima Centauri]]. A i B formen una [[estrella binària]] física, amb una [[òrbita]] excèntrica en la qual A i B arriben a estar a 11 [[UA]] quan s'acosten, i a 36 UA quan s'allunyen. Proxima està més defora (~15.000 UA) des de A i B, que estan a prop l'una de l'altra. Aquesta distància és encara petita comparada amb altres distàncies interestel·lars. És discutible si Proxima està lligada per la gravitació amb A i B.<ref>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2006AJ....132.1995W Are Proxima and α Centauri Gravitationally Bound?], Jeremy G. Wertheimer, Gregory Laughlin, ''Astronomical Journal'' '''132''', #5 (November 2006), pp. 1995–1997.</ref> |
||
* [[HD 188753]] és una sistema estel·lar triple físic, localitzat aproximadament a 149 [[any-llum|anys-llum]] de la [[Terra]] a la [[constel·lació]] de [[Cygnus]]. El sistema està compost de HD 188753A, una [[nana groga]]; HD 188753B, una [[nana taronja]]; i HD 188753C, una [[nana vermella]]. B i C orbiten l'una al voltant de l'altra cada 156 dies i, com a grup, orbiten A cada 25,7 dies. |
* [[HD 188753]] és una sistema estel·lar triple físic, localitzat aproximadament a 149 [[any-llum|anys-llum]] de la [[Terra]] a la [[constel·lació]] de [[Cygnus]]. El sistema està compost de HD 188753A, una [[nana groga]]; HD 188753B, una [[nana taronja]]; i HD 188753C, una [[nana vermella]]. B i C orbiten l'una al voltant de l'altra cada 156 dies i, com a grup, orbiten A cada 25,7 dies. |
Revisió del 18:59, 15 oct 2020
Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra. Aquesta proximitat pot ser merament aparent; en aquest cas, es tracta d'un sistema múltiple òptic; en el cas que les estrelles estiguin pròximes físicament i lligades per la gravitació, es parla d'un sistema múltiple físic.[1][2][3] Els sistemes físics múltiples són sistemes estel·lars múltiples. Així, es parla de sistemes triples quan tenen tres estrelles, quàdruples si en tenen quatre, i així successivament. En un sistema triple d'estrelles, cada estrella orbita a l'entorn del centre de massa del sistema. Sovint, dues de les estrelles formen un sistema binari en què les estrelles volten molt juntes, mentre la tercera està més enfora; aquesta configuració s'anomena jeràrquica.[2], §2.4.
Exemples
- HR 3617 és una estrella múltiple amb tres components, HR 3617A, HR 3617B, i HR 3617C. A i B formen una estrella binària física, mentre C és òptica.
- Alfa Centauri és una estrella triple composta d'una binària principal nana groga (Alfa Centauri A i Alfa Centauri B), i una estrella situada en una òrbita més exterior, nana vermella, Proxima Centauri. A i B formen una estrella binària física, amb una òrbita excèntrica en la qual A i B arriben a estar a 11 UA quan s'acosten, i a 36 UA quan s'allunyen. Proxima està més defora (~15.000 UA) des de A i B, que estan a prop l'una de l'altra. Aquesta distància és encara petita comparada amb altres distàncies interestel·lars. És discutible si Proxima està lligada per la gravitació amb A i B.[4]
- HD 188753 és una sistema estel·lar triple físic, localitzat aproximadament a 149 anys-llum de la Terra a la constel·lació de Cygnus. El sistema està compost de HD 188753A, una nana groga; HD 188753B, una nana taronja; i HD 188753C, una nana vermella. B i C orbiten l'una al voltant de l'altra cada 156 dies i, com a grup, orbiten A cada 25,7 dies.
- Polaris, l'estrella del nord, és un sistema estel·lar triple en el qual la companya més pròxima a l'estrella principal està molt a prop de la principal —tan pròxima que només és coneguda per la seva estirada gravitacional sobre Polaris A des que fou fotografiada pel telescopi espacial Hubble en el 2006.
Enllaços externs
Referències
- ↑ Hipparcos: Double and Multiple Stars, web page, accessed May 26, 2007.
- ↑ 2,0 2,1 MSC - a catalogue of physical multiple stars, A. A. Tokovinin, Astronomy and Astrophysics Supplement Series 124 (July 1997), pp. 75–84.
- ↑ Binary and Multiple Stars, web page, accessed May 26, 2007.
- ↑ Are Proxima and α Centauri Gravitationally Bound?, Jeremy G. Wertheimer, Gregory Laughlin, Astronomical Journal 132, #5 (November 2006), pp. 1995–1997.