Diferència entre revisions de la pàgina «Ètnia»

Salta a la navegació Salta a la cerca
579 bytes afegits ,  fa 10 mesos
retocs en general, enllaços, titulars
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
(retocs en general, enllaços, titulars)
{{Grup humà}}
Una '''ètnia''' [del gr. ''éthnos'' 'poble, raça']<ref>{{Ref-web|url= http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0060232|títol=ètnia| consulta=16/04/2016|llengua=català| editor=Enciclopèdia catalana, SAU|data=}}</ref> o '''grup ètnic''' és un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.<ref>{{GEC|0106992}}</ref> Aquests lligams poden basar-se en trets [[cultura]]ls, [[llengua (comunicació)|lingüístics]] i/o [[religió|religiosos]], que poden ser d'un caire més o menys porós. S'anomena ''etnicitat''<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00165742.xml|títol=etnicitat|consulta=2020-10-19|llengua=|editor=|data=|obra=Gran Diccionari de la llengua catalana}}</ref> la pertinença d'una persona a una ètnia.
 
== Discussió delEl concepte ==
Malgrat que el concepte "ètnia" es refereix a una de les unitats d'estudi bàsic de l'[[Antropologiaantropologia]], no va ser fins al la fi dels anys 80 que començaren a sorgir preguntes explícites sobre el seu contingut i les seves implicacions. Paral·lelament, es discuteix l'aproximació monogràfica amb la qual el terme està relacionat. Per contra, i a causa de les implicacions polítiques que conté, la idea d'etnicitat compta amb abundant literatura. No obstant això, la relació entre ètnia i etnicitat dista de ser simple, tant en el pla de la teoria com el dels fets.
 
=== Història i tradicions ===
L'expressió ètnia va ser, durant molt temps, d'ús exclusivament eclesiàstic. En el marc d'una cosmovisió cristiana, el món és dividit entre els pobles cristians i els pagans o "gentils". A partir del {{segle|XIX}}, aquests últims són denominats races o tribus, malgrat que la ciència encarregada de la seva descripció des de finals del segle XVIII sigui l'etnologia o l'etnografia. A principis del segle XX, aquests termes són substituïts progressivament per diversos neologismes, com el francès ''ethnie,'' reinventat per Vacher de Lapouge l'any 1986, o els neologismes alemanys ''ethnicum'' i ''ethnikos'' (d'inspiració [[Llatí|llatina]] i [[Grec|grega]], respectivament). Tanmateix el concepte continua connotant diferència i oposició als Estats Occidentals "civilitzats", al mateix temps que permet assenyalar i "ordenar" a les poblacions conquerides per la colonització, les fracciona i les delimita en definicions territorials i cultures unívoques.
L'expressió ''ètnia'' va ser, durant molt temps, d'ús exclusivament [[Catolicisme|eclesiàstic]]. En el marc d'una cosmovisió [[Cristianisme|cristiana]], el món és dividit entre els pobles cristians i els [[Paganisme|pagans]] o "gentils". A partir del {{segle|XIX}}, aquests últims són denominats [[Raça|races]] o [[Tribu (antropologia)|tribus]], malgrat que la ciència encarregada de la seva descripció des de finals del segle XVIII sigui [[Etnologia|l'etnologia]] o [[Etnografia|l'etnografia]].
 
L'expressió ètnia va ser, durant molt temps, d'ús exclusivament eclesiàstic. En el marc d'una cosmovisió cristiana, el món és dividit entre els pobles cristians i els pagans o "gentils". A partir del {{segle|XIX}}, aquests últims són denominats races o tribus, malgrat que la ciència encarregada de la seva descripció des de finals del segle XVIII sigui l'etnologia o l'etnografia. A principis del segle XX, aquests termes són substituïts progressivament per diversos [[Neologisme|neologismes]], com el [[francès]] ''ethnie,'' reinventat per [[Vacher de Lapouge]] l'any 1986, o els neologismes [[alemanys]] ''ethnicum'' i ''ethnikos'' (d'inspiració [[Llatí|llatina]] i [[Grec|grega]], respectivament). Tanmateix el concepte continua connotant diferència i oposició als [[Estat Occidental|Estats Occidentals]] "[[Civilització|civilitzats]]", al mateix temps que permet assenyalar i "ordenar" a les poblacions conquerides per la [[Colonialisme|colonització]], les fracciona i les delimita en definicions territorials i cultures unívoques.
Els criteris definitoris d'ètnia varien en funció de cada estat i tradició acadèmica. Així, mentre que als països eslaus, Europa del Nord i Alemanya posen l'accent en el sentiment de pertinença a una col·lectivitat, a França el criteri determinant és la comunitat lingüística. El que no varia és la idea d'una essència cultural quasi natural i immutable ni la concepció naturalista i reïficant de la condició humana.
 
Els criteris definitoris d'ètnia varien en funció de cada estat i tradició acadèmica. Així, mentre que als països [[eslaus]], [[Europa del Nord]] i [[Alemanya]] posen l'accent en el sentiment de pertinença a una col·lectivitat, a França el criteri determinant és la comunitat [[lingüística]]. El que no varia és la idea d'una essència cultural quasi natural i immutable ni la concepció naturalista i reïficant de la condició humana.
Aquesta visió substantivista, que fa de cada ètnia una entitat discreta dotada d'una cultura, d'una llengua i d'una psicologia específica, dominarà durant molt de temps l'antropologia.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Diccionario de Etnología y Antropología|url=|edició=Primera|llengua=|data=1996| editorial=Akal|lloc=Madrid, España|pàgines=259|isbn=84-460-0451-8}}</ref> Serà l'antropòleg noruec F. Barth qui, amb la publicació de l'obra ''Ethic Groups and Boundaries'' (1969) (''Los grupos étnicos y sus fronteras''),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Barth|nom=Fredrik|títol=Los grupos étnicos y sus fronteras. La organización social de las diferencias culturales.|url= http://www.cedet.edu.ar/archivos/Bibliotecas_Archivos/id40/Barth-Los-grupos-etnicos-y-sus-fronteras.pdf|edició=Primera edició en espanyol|llengua=|data=1976| editorial=Fondo de cultura económica|lloc=Mèxic|pàgines=|isbn=}}</ref> enceta la revisió crítica d'aquest concepte. En aquest assaig, Barth es centra en el procés de configuració dels límits dels grups ètnics i els seus efectes en els seus trets culturals, més que en la constitució interna dels grups. L'antropòleg mostrarà que l'ètnia és, abans de res, una categoria d'adscripció la continuïtat de la qual depèn del manteniment d'una frontera, i per això mateix, d'una codificació constantment renovada de les diferències culturals entre grups veïns.
 
=== Recerca sobre les difinicions ===
Aquesta visió substantivista, que fa de cada ètnia una entitat discreta dotada d'una cultura, d'una llengua i d'una psicologia específica, dominarà durant molt de temps l'antropologia.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Diccionario de Etnología y Antropología|url=|edició=Primera|llengua=|data=1996| editorial=Akal|lloc=Madrid, España|pàgines=259|isbn=84-460-0451-8}}</ref> Serà [[Antropòleg|l'antropòleg]] noruec F. Barth qui, amb la publicació de l'obra ''Ethic Groups and Boundaries'' (1969); trad. al castellà: (''Los grupos étnicos y sus fronteras''),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Barth|nom=Fredrik|títol=Los grupos étnicos y sus fronteras. La organización social de las diferencias culturales.|url= http://www.cedet.edu.ar/archivos/Bibliotecas_Archivos/id40/Barth-Los-grupos-etnicos-y-sus-fronteras.pdf|edició=Primera edició en espanyol|llengua=|data=1976| editorial=Fondo de cultura económica|lloc=Mèxic|pàgines=|isbn=}}</ref> enceta la revisió crítica d'aquest concepte. En aquest assaig, Barth es centra en el procés de configuració dels límits dels grups ètnics i els seus efectes en els seus trets culturals, més que en la constitució interna dels grups. L'antropòleg mostrarà que l'ètnia és, abans de res, una categoria d'adscripció la continuïtat de la qual depèn del manteniment d'una [[frontera]], i per això mateix, d'una codificació constantment renovada de les diferències culturals entre grups [[Veïnat|veïns]].
 
L'adopció de la perspectiva històrica en antropologia permet allunyar-se de la concepció substantivista d'ètnia i posar l'accent cap als mecanismes d'"etnificació". Fruit d'aquesta revisió crítica, especialment els africanistes han pres consciència que moltes ètnies categoritzades de "tradicionals" són creacions colonials sorgides d'un abús d'autoritat. D'aquesta manera el concepte "ètnia" remet a processos de dominació política, econòmica i ideològica d'un grup sobre un altre.
 
Les ètnies s'han convertit en subjectes, reprenent en molts caos per voluntat pròpia - sigui—sigui per efecte [[Dialèctica|dialèctic]] o perquè no poden expressar d'altra manera les seves reivindicacions econòmiques i polítiques-polítiques— el discurs etnicista (o indigenista) utilitzat al mateix temps pels dominants. Avui, en molts casos i per múltiples raons- acceleració—acceleració de l'emigració urbana, fracàs de la lluita de classe, revisió d'alguns aspectes de la ideologia nacional o nacionalista-nacionalista—, l'etnicitat s'ha convertit en un valor positiu d'identitat.
 
L'anàlisi d'aquests fenòmens provoca intensos debats entre els antropòlegs:. perPer a alguns, les ideologies "etnicistes" només serveixen per empresonar a les minories en l'arcaisme;. altresAltres, més sensibles als valors del pluralisme cultural, veuen en aquesta una interessant reserva d'alternatives ideològiques, en la mesura que la definició d'etnicitat està ja forjada des de l'interior, en lloc de venir atribuïda des de fora.<ref name=":0" />
 
Segons siga més o menys àmplia la definició d'ètnia, pot implicar a les [[demografia|demografies]] per ètnia per territori, suposant un origen de controvèrsia especialment notable a l'hora de mesurar la varietat ètnica en territoris on les mescles són freqüents.<ref>{{ref-notícia|cognom=Yglesias|nom=Matthew|títol=Study: overhyped media narratives about America’s fading white majority fuel anxiety|publicació=Vox|url=https://www.vox.com/policy-and-politics/2018/5/2/17305402/majority-minority-demographic-forecast|consulta=19 maig 2018|data=2-5-2018}}</ref>

Menú de navegació