Llardó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 13: Línia 13:
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

== Lligams interns ==

Chicharrón (plat)


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 15:04, 22 oct 2020

Llardons envasats

Un llardó, greixó, greixelló,[1] greixolí,[2] rostilló o una llardufa és cadascun dels trossos de sagí fregits que resten després de premsar-lo per a extreure'n el llard, de manera que resten daurats i cruixents.

Es venen a pes a xarcuteries i cansaladeries de Països Catalans, i a l'època de Carnaval és habitual trobar-ne també a les pastisseries.

S'utilitza com a aperitiu, per a menjotar entre els àpats i indispensable per a fer la coca de llardons típica de molts indrets i diferents festivitats.[3]

Alguns xarcuters els utilitzen per a fer la botifarra d'ou,[4] puix que a Barcelona els dos productes van fortament associats al Dijous Gras.

Noms dialectals

Rep els noms de greixet, greixolí, greixilló/grassilló (Catalunya del Nord, greixot, cucarró (País Valencià), llemuga (Balears), llardufa, llardufó, macarró (camp de Tarragona, Segarra), raïssó (Balears), roa (Menorca), surrupapa, tàstena/tàstina...

Referències

Lligams interns

Chicharrón (plat)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llardó