Vés al contingut

Anna Bolena: diferència entre les revisions

12 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Tipografia
m (Plantilla)
m (Tipografia)
 
=== Infància i família ===
Anna era filla de ''sir'' [[Tomàs Bolena|Thomas Boleyn]], més tard primer comte de [[Wiltshire]] i primer comte d’d'[[Ormonde]], i la seva esposa, ''lady'' Elizabeth Boleyn (nascuda [[Isabel Howard|Elizabeth Howard]]), filla del segon duc de [[Norfolk]]. No se sap amb seguretat on va néixer, però hagué de ser entre la mansió de la seva família, ''[[Blickling Hall]]'' a [[Norfolk]], i la seva residència favorita, el [[castell de Hever]] a [[Kent]].
 
Existien rumors que Anna patia [[polidactília]] (sis dits en la seva mà esquerra, en aquell temps considerat un signe del [[diable]]) i una marca de naixença o taca en el coll, que sempre cobria amb una joia. Avui dia no hi ha proves que donin suport a aquesta llegenda popular. Cap dels molts relats de testimonis oculars sobre l'aspecte d'Anna Bolena -alguns d'aquests meticulosament detallats- esmenta cap deformitat i molt menys un sisè dit. A més, en una època en què les deformitats físiques solien ser interpretades com un signe del mal, és difícil de creure que Anna Bolena atragués el rei Enric, si realment hagués tingut cap deformitat.<ref>Warnicke, pàg. 58–9; Lindsey, pàg. 47–8.</ref>
 
Tampoc se sap amb seguretat quan van néixer els seus dos germans, però sembla clar que sa germana, [[Maria Bolena|Maria]], era més gran que ella. Els fills de Maria creien que la seva mare era la germana gran; així com la filla d'Anna, [[Elisabet I d'Anglaterra|Elisabet]].<ref>Existeix un historiador que sosté que Maria podria haver estat la germana més jove. Hi ha, no obstant això, proves concloents del regnat d'Elisabet I que la família Bolena reconeixia que Maria havia nascut abans que Anna i no a l’inrevésl'inrevés. Vegeu Ives, pàg. 16–17 i Fraser, p. 119.</ref> El seu germà [[Jordi Bolena|George Boleyn]] va néixer als voltants de 1504.<ref>Warnicke, p. 9; Ives, p. 15.</ref>
 
En la seva vida adulta, Anna no va mantenir una relació estreta amb el seu pare, encara que sí durant la infància. La seva relació amb la seva germana Maria sembla haver estat cordial, però no íntima. Tenia una relació més estreta amb la seva mare i el seu germà George, dels quals semblava sentir-se més propera.
En el moment del seu naixement, la família Bolena era considerada una de les més respectables de l'aristocràcia anglesa,<ref> Starkey, p. 257; Ives, p. 3–5.</ref> encara que ostentava un títol des de feia només quatre generacions. Més tard, van ser titllats d'arribistes socials, però aquest era un atac polític. La tradició que els Bolena eren una família de comerciants de [[Londres]] és infundada; de fet eren aristòcrates.<ref> Ives, p. 3.</ref> Anna comptava entre els seus besavis un alcalde (''Lord Major'') de Londres, un [[duc]], un jarl, dos ''ladies'' aristocràtiques i un [[cavaller]]; entre els seus parents va nomenar els Howards, una de les famílies més destacades del país. Segurament era de naixença més noble que [[Jane Seymour]] o que [[Caterina Parr]], dues de les altres dones angleses d'Enric.<ref>Strickland, p. 273.</ref>
 
El pare d'Anna era un [[diplomàtic]] respectat pel seu talent per als idiomes; era ja favorit d’d'[[Enric VII d'Anglaterra|Enric VII]], que el va enviar a moltes missions diplomàtiques a l'estranger. Va continuar amb la seva carrera sota el regnat d'Enric VIII, que va pujar al tron el [[1509]]. A [[Europa]], Thomas Boleyn va tenir molts admiradors a causa del seu professionalisme i el seu encant, entre ells es trobava l'arxiduquessa [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]], filla de [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I]], emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]], que governava els [[Països Baixos]] en nom del seu pare. Va quedar tan impressionada per Thomas Boleyn que va oferir a la filla d'aquest, Anna, un lloc en la seva casa. Generalment, una noia havia de tenir 12 anys per a obtenir tal honor, però pot ser que Anna fora una mica més jove en aquell moment. Margarida es referia a ella afectuosament com ''la petite Boleyn'' (no se sap, no obstant això, si el qualificatiu es referia a la seva edat o a la seva alçària).<ref>Fraser i Ives sostenen que aquesta cita demostra el fet que Anna naixés en 1501, partint de la mateixa edat que les altres noies; però Warnicke discrepa, en part per l'evidència del sobrenom d'Anna «petite». Vegeu Ives, p. 19; Warnicke, p. 12–3.</ref> Va causar una bona impressió als Països Baixos per les seves maneres i dedicació i va viure allà des de la primavera de 1513 fins que el seu pare va ordenar que seguís la seva educació a [[París]] l'hivern de [[1514]].
 
A [[França]], Anna va ser dama d'honor de [[Clàudia d'Orléans|Clàudia de França]] i també actuava d'intèrpret sempre que hi hagués algun important convidat anglès a la cort. En la casa de la reina, va completar els seus estudis de francès i va adquirir un coneixement detallat de la [[França|cultura francesa]] i el [[Cerimonial|protocol]]. També es va interessar per la moda i per l'ètica que reclamava la reforma de l'Església. La seva educació europea va acabar a l'hivern de 1521, quan va tornar a Anglaterra seguint les ordres del seu pare. Va partir de [[Calais]], que llavors encara era una possessió anglesa, el gener de [[1522]].
:''«Mai se la va descriure com una gran bellesa, però fins aquells que l'avorrien admetien que tenia un encant exacerbat. El cutis fosc i el cabell negre li donaven un aura exòtica en una cultura que veia la pal·lidesa blanca com la llet com a part imprescindible de la bellesa. Tenia uns ulls especialment notables: "negres i bells", va escriure un contemporani, mentre que un altre va afirmar que eren "sempre els més atractius", i que ella "sabia bé com usar-los amb eficàcia".»''<ref>Lindsey, p. 48.</ref>
 
La gent semblava atreta principalment pel carisma d'Anna. Causava bona impressió amb el seu gust per la moda i va inspirar moltes tendències entre les dames de la cort. En una visió retrospectiva, va ser probablement la major icona de la moda anglesa de principis del segle XVI. William Forrest, autor d'un poema contemporani sobre [[Caterina d'Aragó]], va elogiar l’l'«excel·lent pas» d'Anna i la seva habilitat com a ballarina. «Aquí», va escriure, «era [una] ufanosa donzella que podia fer una ensopegada i seguir endavant.»<ref>Fraser, p. 115.</ref>
 
:''«L'encant d'Anna estava no tant en el seu aspecte físic, com en la seva viva personalitat, la seva elegància, el seu agut enginy i altres habilitats. Era baixa i ostentava una suggestiva fragilitat… va destacar en el cant, component música, ballant i conversant… No era sorprenent, per tant, que els joves de la cort pul·lularen al seu voltant.»''<ref>Weir, pàg. 151–153.</ref>
La conferència de Calais va ser un triomf polític, ja que el govern francès finalment va donar el seu suport al nou matrimoni d'Enric. Immediatament després de tornar a [[Dover (Anglaterra)|Dover]], a Anglaterra, Enric i Anna van celebrar una cerimònia matrimonial en secret.<ref>Starkey, pàg. 462–464.</ref> Ella va quedar embarassada en uns mesos i, com era costum en la reialesa, va haver-hi una segona cerimònia matrimonial, que va tenir lloc a Londres el [[25 de gener]] de [[1533]].
 
En aquest moment, els esdeveniments van començar a moure's amb pas ràpid. El 23 de maig de 1533, Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury, en la sessió del judici en un tribunal especial que es va reunir en el priorat de Dunstable per a decidir sobre la validesa del matrimoni del rei amb Caterina d'Aragó, va declarar el matrimoni d'Enric i Caterina sense força legal. Cinc dies més tard, el 28 de maig de 1533, Cranmer va declarar que el matrimoni d'Enric i Anna era autèntic i vàlid. Set anys després que la seva relació amb Enric hagués començat, Anna era per fi legalment la seva esposa i reina d'Anglaterra. Caterina va ser formalment despullada del títol de reina a temps per a la coronació d'Anna, que va ser l’l'[[1 de juny]] de [[1533]]. Desafiant el papa, Cranmer va declarar que l'[[Anglicanisme|Església d'Anglaterra]] estava sota el control d'Enric, no de Roma. Aquesta va ser el famós «trencament amb Roma», que va assenyalar el final de la història d'Anglaterra com un país catòlic. Poques persones van ser conscients del significat en aquells dies, i menys encara van estar preparades per a defensar l'autoritat del papa. La reina Anna estava encantada amb aquest desenvolupament -encara que retingués les aparences, amb abillats catòlics (el rei no hauria permès cap altra opció), ella creia que el papat era una influència de corrupció en el [[cristianisme]]. Les seves tendències catòliques residuals poden ser vistes en l'ostentosa devoció a la [[Mare de Déu]] en el desplegament de la seva coronació.<ref>Ives, pàg. 219–226. En aquesta lleialtat també pot haver tingut alguna cosa a veure el fet que Anna va rebre el seu nom per la mare de la Mare de Déu, [[Santa Anna]].</ref>
 
Després de la seva coronació, Anna es va assentar en una rutina tranquil·la per preparar-se per al naixement de la seva filla. Es va sentir profundament afligida quan Enric es va encapritxar amb una dama de la cort, que va provocar el seu primer enfrontament seriós. L'assumpte va ser breu, ja que Enric no va voler que res posés en perill l'embaràs de la seva esposa.
 
=== Altres embarassos ===
Considerant les condicions del seu matrimoni i el desig desesperat d'Enric d'un fill, la seqüència dels embarassos d'Anna ha atret molt d'interès. Hi ha estimacions que ella tingués no menys de tres embarassos, tots acabats en avortaments espontanis produïts en un estat de gestació tan primerenc que mai eren extensament coneguts i el sexe dels nens no podia ser determinat. Fonts fidedignes certifiquen només el naixement d'Elisabet al setembre de 1533, un avortament a l'estiu de 1534, i l'avortament d'un fetus baró, d'aproximadament quatre mesos i mig de gestació, al gener de 1536. Les dates en què aquests embarassos hagueren d'haver començat suggereixen que l'únic altre moment que ella pogués haver concebut i avortat hauria estat entre setembre de 1534 i principis de l'estiu de 1535. Anna possiblement va tenir un embaràs addicional i va fracassar en els primers mesos de 1535, però sembla molt improbable que hagués tingut altres tres embarassos a més dels tres confirmats per fonts oficials. Mike Ashley, en ''British Kings & Queens'', escriu que Anna va tenir dos nens morts després del naixement d'Elisabet i abans del naixement d’d'«Edward», clarament una injustificada referència al nen baró que Anna va perdre el 1536; ningú hauria pensat a donar un nom a un nen nascut tan prematurament. Cap font contemporània és explícita sobre el sexe del nen d'Anna malmès el 1534.
 
=== Mort de Caterina d'Aragó ===
2.760.721

modificacions