Confirmació: diferència entre les revisions
m Bot elimina espais sobrants |
m Tipografia |
||
| Línia 46: | Línia 46: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
{{Sagraments, ritus i litúrgies de |
{{Sagraments, ritus i litúrgies de l'Església catòlica}} |
||
{{autoritat}} |
{{autoritat}} |
||
Revisió del 17:32, 1 nov 2020
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli. És el sagrament que perfecciona la gràcia baptismal fent-se forts en la fe i fent-se soldats i apòstols de Crist. Començà en el dia de pentecosta. Habitualment la confirmació es fa en els nens d'entre 13-18 atès que en aquestes edats estan capacitats per rebre aquest sagrament.[1] No és un sagrament de segona categoria, com molta gent diu, perquè perfecciona la gràcia.Es celebra la tornada de Jesús
Significat
Confirmació: acció i efecte de confirmar, administrar el sagrament de la confirmació.[2]
Nova prova de la veritat i certitud d'un fet dictamen o una altra cosa. Un dels Set Sagraments de l'Església Catòlica, que administra el bisbe.[3]
Part del discurs en el qual s'addueixen les paraules.
La confirmació és una de les parts en què la retòrica divideix la disposició del discurs oratori. Comprèn dues parts:
La confirmació pròpiament dita, en què s'afirmen i s'estableixen les idees de què es tracta, i la confutació, on es rebaten les teories dels contraris.
El terme confirmació correspon al llatí confirmatiem, que significa enfortiment. A l'occident hi ha aquestes definicions <<consignatio>»,«<crismatio>> i <<manus impositio>>.
Fonament
La confirmació es basa en les accions de Crist que apareixen explicades per Joan en el capítol 16 verset del 7 al 15 (Jn 16, 7-15) en el qual Jesús promet als seus apòstols la vinguda de l'Esperit.
També apareixen contats en els fets històrics (Ac 2, 1-13) en què l'esperit Sant es fa present en la primera Comunitat Cristiana.
Per què es fa?
Es fa per a consolidar l'aliança amb Déu, per a confirmar la fe en Jesús, mitjançant aquesta el confirmat si decideix de seguir els passos de Jesús pot arribar a esdevenir un apòstol. Encara que en realitat la confirmació no és un sagrament obligat o indispensable per a ser un bon cristià, és més aviat un sagrament que reforma la relació amb Déu i amb l'esperit humà.
La confirmació no és absolutament necessària per a salvar-se, però deixar de rebre-la per negligència podria constituir una falta greu. El confirmat ha de ser batejat i en estat de gràcia.
Preparació bàsica
Es tracta de seguir una mica més el Crist coneixent-ne els sagraments i confirmant el baptisme.
També de poder ensenyar a altres la paraula de Déu.
Conèixer més bé la vida de Jesús i el camí cap a la seva mort i també conèixer interiorment el que és l'Església.
És una transició entre l'adolescència i la maduresa.
La confirmació es fa per mitjà de proves, de les quals forma part el sil·logisme, l'Entimema, la inducció, l'exemple, la sorites i l'epiquerema.
El mètode que s'ha de seguir en les proves és: elecció, ordenació, amplificació i encadenament.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confirmació |
- ↑ «La edad requerida para recibir el sacramento de la Confirmación - Iuscanonicum - Derecho Canónico en la Web». [Consulta: 12 abril 2019].
- ↑ «confirmació | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2019].
- ↑ «Confirmation | Christianity» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2019].
Plantilla:Sagraments, ritus i litúrgies de l'Església catòlica