Rafael Caria: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 9: Línia 9:


== Biografia ==
== Biografia ==
Durant els anys setanta va ser un dels protagonistes del moviment ciutadà per la salvaguarda de la llengua algueresa, fou impulsor de la ''Lega per l'attuazione dell'articolo 6 della costituzione italiana'', una plataforma que lluitava pel reconeixement, per l'Estat italià, dels drets de les minories lingüístiques. En el marc d'aquesta activitat, com a treballador de la companya aèria [[Alitalia]], l'any 1977 va decidir anunciar els vols de l'[[aeroport de l'Alguer]] en [[català de l'Alguer]] i [[Llengua sarda|sard]], desencadenant algunes accions repressives per l'empresa, que finalment foren retirades.<ref>{{ref-notícia|títol=Es publica la poesia completa de l'alguerès Rafael Caria|publicació=Vilaweb|url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4160969/20131230/publica-poesia-completa-lalgueres-rafael-caria.html|data=30 de desembre de 2013}}</ref> Caria va ser també regidor, abans pel [[Partit Comunista Italià]] i després per [[Sardenya i Llibertat]], partit independentista d'esquerra que va contribuir a formar, i durant aquest període va ser un dels primers a fer servir l'alguerès en l'assemblea comunal. Autor de diversos estudis de [[lexicografia]] i de [[toponomàstica]], reconegut poeta en l'àmbit català, fou un dels editors del prestigiós anuari acadèmic [[Revista de l'Alguer]].
Durant els anys setanta va ser un dels protagonistes del moviment ciutadà per la salvaguarda de la llengua algueresa, fou impulsor de la ''Lega per l'attuazione dell'articolo 6 della costituzione italiana'', una plataforma que lluitava pel reconeixement, per l'Estat italià, dels drets de les minories lingüístiques. En el marc d'aquesta activitat, com a treballador de la companya aèria [[Alitalia]], l'any 1977 va decidir anunciar els vols de l'[[aeroport de l'Alguer]] en [[català de l'Alguer]] i [[Llengua sarda|sard]], desencadenant algunes accions repressives per l'empresa, que finalment foren retirades.<ref>{{ref-notícia|títol=Es publica la poesia completa de l'alguerès Rafael Caria|publicació=Vilaweb|url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4160969/20131230/publica-poesia-completa-lalgueres-rafael-caria.html|data=30 de desembre de 2013}}</ref> Caria va ser també regidor, abans pel [[Partit Comunista Italià]] i després per [[Sardenya i Llibertat]], partit independentista d'esquerra que va contribuir a formar, i durant aquest període va ser un dels primers a fer servir l'alguerès en l'assemblea comunal. Autor de diversos estudis de [[lexicografia]] i de [[toponomàstica]], reconegut poeta en l'àmbit català, fou un dels editors del prestigiós anuari acadèmic [[Revista de L'Alguer]].
Com activista cultural testimònia amb extrema coherència i respecte la dignitat de la seva llengua a dins de la societat. La primera obra reveladora de la personalitat i del pensament polític-lingüístic de Caria la trobem a la reedició amb la traducció en italià del llibre de [[Eduard Toda i Güell]]  [http://www.omniumalguer.cat/Opere%20Rafael%20Caria/L'Alguer%20-%20Un%20popolo%20catalano%20d'Italia%20-%20Eduard%20Toda%20i%20Guell%20-%20Rafael%20Caria.pdf Un Poble Català d’Itàlia].  Així al 1981 pública '''''L’Alguer. Un Popolo catalano d’Italia''''' que conté la més exhaustiva ressenya bibliogràfica fins a alhora publicada i una acurada introducció que podem considerar com u dels primers estudis sociolingüístics de l’alguerés i on posa en evidència l’important cambi de direcció de la “qüestió algueresa” que diventa un fet polític.
Com activista cultural testimònia amb extrema coherència i respecte la dignitat de la seva llengua a dins de la societat. La primera obra reveladora de la personalitat i del pensament polític-lingüístic de Caria la trobem a la reedició amb la traducció en italià del llibre de [[Eduard Toda i Güell]]  [http://www.omniumalguer.cat/Opere%20Rafael%20Caria/L'Alguer%20-%20Un%20popolo%20catalano%20d'Italia%20-%20Eduard%20Toda%20i%20Guell%20-%20Rafael%20Caria.pdf Un Poble Català d’Itàlia].  Així al 1981 pública '''''L’Alguer. Un Popolo catalano d’Italia''''' que conté la més exhaustiva ressenya bibliogràfica fins a alhora publicada i una acurada introducció que podem considerar com u dels primers estudis sociolingüístics de l’alguerés i on posa en evidència l’important cambi de direcció de la “qüestió algueresa” que diventa un fet polític.
El 1999 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] per la seva preocupació pel futur del català a Sardenya. El 2006 fou escollit membre corresponent de la Secció Filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] com a especialista de [[Toponomàstica]] i [[Lexicografia]] algueresa, el primer alguerès que en va esdevenir membre.
El 1999 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] per la seva preocupació pel futur del català a Sardenya. El 2006 fou escollit membre corresponent de la Secció Filològica de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] com a especialista de [[Toponomàstica]] i [[Lexicografia]] algueresa, el primer alguerès que en va esdevenir membre.

Revisió del 13:19, 13 nov 2020

Infotaula de personaRafael Caria
Rafael Caria
Biografia
Naixement1941 Modifica el valor a Wikidata
l'Alguer (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 2008 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
l'Alguer
Dades personals
NacionalitatItàlia
Es coneix perEditor de Revista de l'Alguer
Activitat
OcupacióLexicògraf
Membre de
Llenguacatalà
Premis

Rafael Caria (l'Alguer, Sardenya, 1941 - 9 d'abril del 2008) va ser un filòleg i poeta alguerès.

Biografia

Durant els anys setanta va ser un dels protagonistes del moviment ciutadà per la salvaguarda de la llengua algueresa, fou impulsor de la Lega per l'attuazione dell'articolo 6 della costituzione italiana, una plataforma que lluitava pel reconeixement, per l'Estat italià, dels drets de les minories lingüístiques. En el marc d'aquesta activitat, com a treballador de la companya aèria Alitalia, l'any 1977 va decidir anunciar els vols de l'aeroport de l'Alguer en català de l'Alguer i sard, desencadenant algunes accions repressives per l'empresa, que finalment foren retirades.[1] Caria va ser també regidor, abans pel Partit Comunista Italià i després per Sardenya i Llibertat, partit independentista d'esquerra que va contribuir a formar, i durant aquest període va ser un dels primers a fer servir l'alguerès en l'assemblea comunal. Autor de diversos estudis de lexicografia i de toponomàstica, reconegut poeta en l'àmbit català, fou un dels editors del prestigiós anuari acadèmic Revista de L'Alguer. Com activista cultural testimònia amb extrema coherència i respecte la dignitat de la seva llengua a dins de la societat. La primera obra reveladora de la personalitat i del pensament polític-lingüístic de Caria la trobem a la reedició amb la traducció en italià del llibre de Eduard Toda i Güell  Un Poble Català d’Itàlia.  Així al 1981 pública L’Alguer. Un Popolo catalano d’Italia que conté la més exhaustiva ressenya bibliogràfica fins a alhora publicada i una acurada introducció que podem considerar com u dels primers estudis sociolingüístics de l’alguerés i on posa en evidència l’important cambi de direcció de la “qüestió algueresa” que diventa un fet polític. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva preocupació pel futur del català a Sardenya. El 2006 fou escollit membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans com a especialista de Toponomàstica i Lexicografia algueresa, el primer alguerès que en va esdevenir membre.

Obres

Referències

  1. ↑ «Es publica la poesia completa de l'alguerès Rafael Caria». Vilaweb, 30-12-2013.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Caria&oldid=25430861»