Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:


El '''''Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo''''' (en català: ''Capriccio sobre la partida del seu germà estimat''), [[Bach Werke Verzeichnis|BWV]] 992, és una obra primerenca de [[Johann Sebastian Bach]], possiblement basada en les ''Sonates bíbliques'' de [[Johann Kuhnau]].<ref>David Schulenberg, The Keyboard Music of J.S. Bach, 2nd ed. (New York: Routledge, 2007), p. 86.</ref> La història que Bach compon als dinou anys és qüestionable que estigui relacionada amb el seu germà [[Johann Jacob Bach|Johann Jacob]], que va marxar a [[Suècia]] com a [[Oboè|oboista]] de l'exèrcit de [[Carles XII de Suècia|Carles XII]].<ref>The New Bach Reader: a Life of Johann Sebastian Bach in Letters and Documents, 2nd ed., edited by Hans T. David and Arthur Mendel, revised and enlarged by Christoph Wolff (New York: W.W. Norton, 1998), p. 42.</ref> Però la tonalitat escollida de [[si bemoll]] major sembla ser una referència intencionada al nom de la família Bach ("B" en alemany és si bemoll).
El '''''Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo''''' (en català: ''Capriccio sobre la partida del seu germà estimat''), [[Bach Werke Verzeichnis|BWV]] 992, és una obra primerenca de [[Johann Sebastian Bach]], possiblement basada en les ''Sonates bíbliques'' de [[Johann Kuhnau]].<ref>David Schulenberg, The Keyboard Music of J.S. Bach, 2nd ed. (New York: Routledge, 2007), p. 86.</ref> La història que Bach compon als dinou anys és qüestionable que estigui relacionada amb el seu germà [[Johann Jacob Bach|Johann Jacob]], que va marxar a [[Suècia]] com a [[Oboè|oboista]] de l'exèrcit de [[Carles XII de Suècia|Carles XII]].<ref name=Wolff>The New Bach Reader: a Life of Johann Sebastian Bach in Letters and Documents, 2nd ed., editada per Hans T. David i Arthur Mendel, revisada i ampliada per Christoph Wolff (Nova York: W.W. Norton, 1998), p. 42, 88-83.</ref> Però la tonalitat escollida de [[si bemoll]] major sembla ser una referència intencionada al nom de la família Bach ("B" en alemany és si bemoll).


== Context històric==
== Context històric==
Una gran part dels musicòlegs creuen que aquest ''Capriccio'', publicat per [[Carl Czerny]] el 1839, està relacionat amb un esdeveniment familiar de la vida de joventut de Johann Sebastian Bach:<ref name=Buscaroli/> la partida del seu germà gran [[Johann Jacob Bach|Johann Jacob]], que es va allistar a l'exèrcit del rei [[Carles XII de Suècia]] com a oboista. No es coneix la data exacta en què es va produir l’esdeveniment, però probablement es pot situar cap al 1703 o 1704. La composició, per tant, es remunta a aquells anys.<ref name=Blume>, p.322</ref>
Una gran part dels musicòlegs creuen que aquest ''Capriccio'', publicat per [[Carl Czerny]] el 1839, està relacionat amb un esdeveniment familiar de la vida de joventut de Johann Sebastian Bach:<ref name=Buscaroli/> la partida del seu germà gran [[Johann Jacob Bach|Johann Jacob]], que es va allistar a l'exèrcit del rei [[Carles XII de Suècia]] com a oboista. No es coneix la data exacta en què es va produir l’esdeveniment, però probablement es pot situar cap al 1703 o 1704. La composició, per tant, es remunta a aquells anys.<ref name=Blume/>


Alguns musicòlegs, però, han qüestionat aquesta tesi,<ref>{{cita | Wolff | pp. 82-83.}}</ref> i creuen que és molt probable que la composició es remunti a un període encara anterior. Contemporanis de Bach com [[Friedrich Erhard Niedt]], [[Sébastien de Brossard]] i [[Johann Mattheson]] coincideixen en el caràcter improvisador de l'obra, o almenys en les diverses idees musicals, a diferència de les composicions d'un Bach més madur, amb unes formes estrictament definides; aquí la música es desenvolupa d'una manera molt poc convencional.<ref>{{cita|Dammann|pp. 166-167.}}</ref>
Alguns musicòlegs, però, han qüestionat aquesta tesi,<ref name=Wolff/> i creuen que és molt probable que la composició es remunti a un període encara anterior. Contemporanis de Bach com [[Friedrich Erhard Niedt]], [[Sébastien de Brossard]] i [[Johann Mattheson]] coincideixen en el caràcter improvisador de l'obra, o almenys en les diverses idees musicals, a diferència de les composicions d'un Bach més madur, amb unes formes estrictament definides; aquí la música es desenvolupa d'una manera molt poc convencional.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Dammann|nom=Rolf|títol=Der Musikbegriff im deutschen Barock|any=1984|editorial=Volk|lloc=Colonia|id=ISBN 3890070159|cid=Dammann}}, p. 166-167.}}</ref>


A aquest tret tan original, se n'afegeix un altre, que representa un fer excepcional en l'obra de Bach: la presència de subtítols programàtics, és a dir, la narració de certs esdeveniments a través de subtítols pertinents, en la línia de les ''[[Sonates bíbliques]]'' de [[Johann Kuhnau]], publicades només uns anys abans i, certament, conegudes per Bach.<ref name=Blume/> [[Albert Schweitzer]] va definir aquest ''Capriccio''com a "una obra mestra que ja anuncia tota la grandesa del futur mestre",<ref name=Buscaroli>{{Ref-llibre|cognom=Buscaroli|nom=Piero|títol=Bach|any=1998|editorial=Mondadori|lloc=Milano|id=ISBN 978-88-04-43190-9|cid=Buscaroli}}, p. 242</ref> mentre que Friedrich Blume el trobava "tan aliè al personatge de Bach que no se'n pot treure cap conclusió".<ref name=Blume>{{Ref-llibre|nom=Friederich|cognom=Blume|títol=Syntagma Musicologicum II|any=1973|editorial=Bärenreiter|lloc=Kassel|capitolo=Der junge Bach|id=ISBN 3761803273|cid=Blume}}, p. 188</ref>
A aquest tret tan original, se n'afegeix un altre, que representa un fer excepcional en l'obra de Bach: la presència de subtítols programàtics, és a dir, la narració de certs esdeveniments a través de subtítols pertinents, en la línia de les ''[[Sonates bíbliques]]'' de [[Johann Kuhnau]], publicades només uns anys abans i, certament, conegudes per Bach.<ref name=Blume/> [[Albert Schweitzer]] va definir aquest ''Capriccio''com a "una obra mestra que ja anuncia tota la grandesa del futur mestre",<ref name=Buscaroli>{{Ref-llibre|cognom=Buscaroli|nom=Piero|títol=Bach|any=1998|editorial=Mondadori|lloc=Milano|id=ISBN 978-88-04-43190-9|cid=Buscaroli}}, p. 242</ref> mentre que Friedrich Blume el trobava "tan aliè al personatge de Bach que no se'n pot treure cap conclusió".<ref name=Blume>{{Ref-llibre|nom=Friederich|cognom=Blume|títol=Syntagma Musicologicum II|any=1973|editorial=Bärenreiter|lloc=Kassel|capitolo=Der junge Bach|id=ISBN 3761803273|cid=Blume}}, p. 188, 322.</ref>


== Estructura ==
== Estructura ==
Línia 22: Línia 22:
{{Referències}}
{{Referències}}


=== Bibliografia ===
* {{Ref-llibre|cognom=Wolff|nom=Christoph|títol=Johann Sebastian Bach|any=2007|editorial=Fischer Taschenbücher|lloc=Francoforte|id=ISBN 3596167396|cid=Wolff}}
* {{Ref-llibre|cognom=Dammann|nom=Rolf|títol=Der Musikbegriff im deutschen Barock|any=1984|editorial=Volk|lloc=Colonia|id=ISBN 3890070159|cid=Dammann}}
* {{Ref-llibre|cognom=Spitta|nom=Philipp|títol=Johann Sebastian Bach: His Work and Influence on the Music of Germany, 1685-1750|any=1951|editorial=Dover Publications|lloc=New York|id=ISBN 0-486-27413-6|cid=Spitta}}
* {{Ref-llibre|cognom=Spitta|nom=Philipp|títol=Johann Sebastian Bach: His Work and Influence on the Music of Germany, 1685-1750|any=1951|editorial=Dover Publications|lloc=New York|id=ISBN 0-486-27413-6|cid=Spitta}}
* {{Ref-llibre|cognom=Padula|nom=Alessandra|títol=Il ruolo della musica nella gestione delle emozioni: il tema del distacco|any=2010|editorial=GRIN Verlag|lloc= Monaco di Baviera|id=ISBN 978-3-640-65248-8|cid=Padula}}
* {{Ref-llibre|cognom=Padula|nom=Alessandra|títol=Il ruolo della musica nella gestione delle emozioni: il tema del distacco|any=2010|editorial=GRIN Verlag|lloc= Monaco di Baviera|id=ISBN 978-3-640-65248-8|cid=Padula}}
* {{Ref-llibre|cognom=Schott|nom=Howard|títol=Suonare il clavicembalo|any=1982|editorial=Franco Muzio & Co. editor|lloc= Padova|id=ISBN 88-7021-206-8|cid=Schott}}
* {{Ref-llibre|cognom=Schott|nom=Howard|títol=Suonare il clavicembalo|any=1982|editorial=Franco Muzio & Co. editor|lloc= Padova|id=ISBN 88-7021-206-8|cid=Schott}}
{{div col end}}


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 08:02, 14 nov 2020

El Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo (en català: Capriccio sobre la partida del seu germà estimat), BWV 992, és una obra primerenca de Johann Sebastian Bach, possiblement basada en les Sonates bíbliques de Johann Kuhnau.[1] La història que Bach compon als dinou anys és qüestionable que estigui relacionada amb el seu germà Johann Jacob, que va marxar a Suècia com a oboista de l'exèrcit de Carles XII.[2] Però la tonalitat escollida de si bemoll major sembla ser una referència intencionada al nom de la família Bach ("B" en alemany és si bemoll).

Context històric

Una gran part dels musicòlegs creuen que aquest Capriccio, publicat per Carl Czerny el 1839, està relacionat amb un esdeveniment familiar de la vida de joventut de Johann Sebastian Bach:[3] la partida del seu germà gran Johann Jacob, que es va allistar a l'exèrcit del rei Carles XII de Suècia com a oboista. No es coneix la data exacta en què es va produir l’esdeveniment, però probablement es pot situar cap al 1703 o 1704. La composició, per tant, es remunta a aquells anys.[4]

Alguns musicòlegs, però, han qüestionat aquesta tesi,[2] i creuen que és molt probable que la composició es remunti a un període encara anterior. Contemporanis de Bach com Friedrich Erhard Niedt, Sébastien de Brossard i Johann Mattheson coincideixen en el caràcter improvisador de l'obra, o almenys en les diverses idees musicals, a diferència de les composicions d'un Bach més madur, amb unes formes estrictament definides; aquí la música es desenvolupa d'una manera molt poc convencional.[5]

A aquest tret tan original, se n'afegeix un altre, que representa un fer excepcional en l'obra de Bach: la presència de subtítols programàtics, és a dir, la narració de certs esdeveniments a través de subtítols pertinents, en la línia de les Sonates bíbliques de Johann Kuhnau, publicades només uns anys abans i, certament, conegudes per Bach.[4] Albert Schweitzer va definir aquest Capricciocom a "una obra mestra que ja anuncia tota la grandesa del futur mestre",[3] mentre que Friedrich Blume el trobava "tan aliè al personatge de Bach que no se'n pot treure cap conclusió".[4]

Estructura

Capriccio on the departure of a beloved brother

Interpretació de Silvia Kind

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda
  1. Arioso: Adagio. Ist eine Schmeichelung der Freunde, um denselben von seiner Reise abzuhalten (È una lusinga degli amici per trattenerlo dal partire) (És un afalac dels amics per a evitar que marxi).
  2. Ist eine Vorstellung unterschiedlicher Casuum, die ihm in der Fremde könnten vorfallen (È una rappresentazione delle diverse vicende cui potrebbe andare incontro nel paese straniero) (És una exposició dels diferents esdeveniments que es podrà trobar al país estranger).
  3. Adagiosissimo. Ist ein allgemeines Lamento der Freunde (È un lamento generale degli amici) (És un lament general dels amics).
  4. Allhier kommen die Freunde (weil sie doch sehen, dass es anders nicht sein kann) und nehmen Abschied (Qui arrivano gli amici, che, rassegnati a non vederlo cambiare idea, prendono congedo da lui) (Els amics, resignats perquè no veuen que canvii d'opinió, s’acomiaden d’ell).
  5. Aria di Postiglione. Allegro poco (Ària de postilló).
  6. Fuga all'imitatione di Posta (Fuga imitant el carter).

Referències

  1. David Schulenberg, The Keyboard Music of J.S. Bach, 2nd ed. (New York: Routledge, 2007), p. 86.
  2. 2,0 2,1 The New Bach Reader: a Life of Johann Sebastian Bach in Letters and Documents, 2nd ed., editada per Hans T. David i Arthur Mendel, revisada i ampliada per Christoph Wolff (Nova York: W.W. Norton, 1998), p. 42, 88-83.
  3. 3,0 3,1 Buscaroli, Piero. Bach. Milano: Mondadori, 1998. ISBN 978-88-04-43190-9. , p. 242
  4. 4,0 4,1 4,2 Blume, Friederich. Syntagma Musicologicum II. Kassel: Bärenreiter, 1973. ISBN 3761803273. , p. 188, 322.
  5. Dammann, Rolf. Der Musikbegriff im deutschen Barock. Colonia: Volk, 1984. ISBN 3890070159. , p. 166-167.}}

Bibliografia

  • Spitta, Philipp. Johann Sebastian Bach: His Work and Influence on the Music of Germany, 1685-1750. New York: Dover Publications, 1951. ISBN 0-486-27413-6. 
  • Padula, Alessandra. Il ruolo della musica nella gestione delle emozioni: il tema del distacco. Monaco di Baviera: GRIN Verlag, 2010. ISBN 978-3-640-65248-8. 
  • Schott, Howard. Suonare il clavicembalo. Padova: Franco Muzio & Co. editor, 1982. ISBN 88-7021-206-8.