Alcestis (Eurípides): diferència entre les revisions
m Tipografia |
referència |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{títol cursiva}} |
|||
{{Infotaula arts escèniques}} |
{{Infotaula arts escèniques}} |
||
[[Fitxer:Alcesti.jpg|miniatura|''La mort d'Alcestes'', d'Angelica Kauffmann (1741-1807)]] |
[[Fitxer:Alcesti.jpg|miniatura|''La mort d'Alcestes'', d'Angelica Kauffmann (1741-1807)]] |
||
'''''Alcestes''''' (en [[grec]]: ''Άλκηστις'') és una obra d'[[Eurípides]]. L'obra fou, probablement, |
'''''Alcestes''''' (en [[grec]]: ''Άλκηστις'') és una obra d'[[Eurípides]]. L'obra fou, probablement, representada per primer cop en les [[Dionísia]] l'any 438 aC. |
||
== Personatges == |
== Personatges == |
||
Línia 10: | Línia 11: | ||
* [[Alcestis]] |
* [[Alcestis]] |
||
* [[Admetos de Feres|Admetos]] |
* [[Admetos de Feres|Admetos]] |
||
* [[Eumel]] |
* [[Eumel (mitologia)|Eumel]] |
||
* [[Hèracles]] |
* [[Hèracles]] |
||
* Feres |
* [[Feres (fill de Creteu)|Feres]] |
||
* Un criat |
* Un criat |
||
== Context == |
== Context == |
||
[[Apol·lo]], després de matar els [[ciclop]]s, havia quedat exiliat de l'Olimp durant nou anys, que passà al servei del rei de Tessàlia |
[[Apol·lo]], després de matar els [[ciclop]]s, havia quedat exiliat de l'[[Olimp]] durant nou anys, que passà al servei del rei de [[Tessàlia]], Admetos, un home conegut per la seva hospitalitat i que tractà molt bé Apol·lo. En agraïment, el déu aconseguí per al rei que les [[moires]] li concedissin viure més enllà de la data de la seva mort. El regal, tanmateix, tenia un preu: Admetos havia de trobar algú que el substituís quan la mort vingués a reclamar-lo. |
||
Arriba el moment de la mort d'Admetos, i no ha trobat ningú que el |
Arriba el moment de la mort d'Admetos, i no ha trobat ningú, ni els seus pares, que el vulgui substituir. Finalment, Alcestis o Alcestes, la seva dona, decideix que se l'enduguin en lloc del seu marit, perquè no vol deixar els seus fills sense pare. |
||
== Trama == |
== Trama == |
||
Alcestes, agonitzant al llit, demana que, a canvi de la seva mort, Admetos mai no es casi de nou, que no l'oblidi |
Alcestes, agonitzant al llit, demana que, a canvi de la seva mort, Admetos mai no es casi de nou, que no l'oblidi ni posi una dona per cuidar els seus fills. Admetos hi està d'acord, i promet portar una vida de solemnitat en honor seu, bo i abstenint-se de l'alegria que era part integral de casa seva. Alcestes mor. |
||
Aleshores, el vell amic d'Admetos, Hèracles, arriba al palau, sense saber què hi ha passat. L'hospitalitat és considerada una gran virtut, de fet, és la principal motivació dels personatges al llarg de l'obra. Seria contrari a les bones maneres rebutjar un hoste, de manera que el rei decideix no importunar-lo amb les tristes notícies i instrueix els criats perquè donin la benvinguda a Hèracles i callin. Hèracles s'emborratxa i comença a importunar els criats, que estimaven llur reina i estan tristos per no poder plorar-la com es mereix. Finalment, un d'ells no se'n pot estar i explica a l'hoste què és el que ha passat. |
Aleshores, el vell amic d'Admetos, Hèracles, arriba al palau, sense saber què hi ha passat. L'hospitalitat és considerada una gran virtut, de fet, és la principal motivació dels personatges al llarg de l'obra. Seria contrari a les bones maneres rebutjar un hoste, de manera que el rei decideix no importunar-lo amb les tristes notícies i instrueix els criats perquè donin la benvinguda a Hèracles i callin. Hèracles s'emborratxa i comença a importunar els criats, que estimaven llur reina i estan tristos per no poder plorar-la com es mereix. Finalment, un d'ells no se'n pot estar i explica a l'hoste què és el que ha passat. |
||
Hèracles se sent incòmode pel seu comportament, i decideix enfrontar-se a la Mort |
Hèracles se sent incòmode pel seu comportament, i decideix enfrontar-se a la Mort mentre els sacrificis funeraris es fan a la tomba d'Alcestes. Quan torna, porta amb ell una dona amb vel i diu a Admetos que és una nova muller. Després de moltes discussions, força Admetos a prendre en matrimoni aquella dona, però quan aixeca el vel, descobreix que en realitat és Alcestes, que ha tornat de la mort. Hèracles ha lluitat contra la Mort i l'ha forçada a tornar-la-hi.<ref>[[Josep Alsina i Clota]] "Argument" a: Eurípides. ''Tragèdies vol. I: Alcestis''. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1966, p. 113</ref> |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{Eurípides}} |
{{Eurípides}} |
Revisió del 10:23, 1 des 2020
Ἄλκηστις | |
---|---|
Tipus | obra dramàtica |
Autor | Eurípides |
Llengua | grec antic |
Gènere | tragèdia grega |
Lloc de la narració | Feres |
Personatges | |
Personatges | Alcestis, Admet, Feres, Hèracles, Apol·lo i Tànatos |
Estrena | |
Estrena | 438 aC |
Teatre | Antiga Atenes |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | a6n |
Alcestes (en grec: Άλκηστις) és una obra d'Eurípides. L'obra fou, probablement, representada per primer cop en les Dionísia l'any 438 aC.
Personatges
Context
Apol·lo, després de matar els ciclops, havia quedat exiliat de l'Olimp durant nou anys, que passà al servei del rei de Tessàlia, Admetos, un home conegut per la seva hospitalitat i que tractà molt bé Apol·lo. En agraïment, el déu aconseguí per al rei que les moires li concedissin viure més enllà de la data de la seva mort. El regal, tanmateix, tenia un preu: Admetos havia de trobar algú que el substituís quan la mort vingués a reclamar-lo.
Arriba el moment de la mort d'Admetos, i no ha trobat ningú, ni els seus pares, que el vulgui substituir. Finalment, Alcestis o Alcestes, la seva dona, decideix que se l'enduguin en lloc del seu marit, perquè no vol deixar els seus fills sense pare.
Trama
Alcestes, agonitzant al llit, demana que, a canvi de la seva mort, Admetos mai no es casi de nou, que no l'oblidi ni posi una dona per cuidar els seus fills. Admetos hi està d'acord, i promet portar una vida de solemnitat en honor seu, bo i abstenint-se de l'alegria que era part integral de casa seva. Alcestes mor.
Aleshores, el vell amic d'Admetos, Hèracles, arriba al palau, sense saber què hi ha passat. L'hospitalitat és considerada una gran virtut, de fet, és la principal motivació dels personatges al llarg de l'obra. Seria contrari a les bones maneres rebutjar un hoste, de manera que el rei decideix no importunar-lo amb les tristes notícies i instrueix els criats perquè donin la benvinguda a Hèracles i callin. Hèracles s'emborratxa i comença a importunar els criats, que estimaven llur reina i estan tristos per no poder plorar-la com es mereix. Finalment, un d'ells no se'n pot estar i explica a l'hoste què és el que ha passat.
Hèracles se sent incòmode pel seu comportament, i decideix enfrontar-se a la Mort mentre els sacrificis funeraris es fan a la tomba d'Alcestes. Quan torna, porta amb ell una dona amb vel i diu a Admetos que és una nova muller. Després de moltes discussions, força Admetos a prendre en matrimoni aquella dona, però quan aixeca el vel, descobreix que en realitat és Alcestes, que ha tornat de la mort. Hèracles ha lluitat contra la Mort i l'ha forçada a tornar-la-hi.[1]
Referències
- ↑ Josep Alsina i Clota "Argument" a: Eurípides. Tragèdies vol. I: Alcestis. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1966, p. 113