Coll (anatomia): diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
m Manteniment de plantilles |
||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
És l'àrea de transició entre el [[crani]] —per dalt—, el [[tronc (anatomia)|tronc]] i les [[membre superior|extremitats superiors]] —per sota—. Funciona com un conducte per les estructures que circulen entre ells, a més de contenir estructures especialitzades tals com la [[laringe]], la [[tràquea]], l'[[esòfag]] i les [[glàndula tiroides]] i [[glàndula paratiroides|paratiroides]]. Per a facilitar la flexibilitat i potenciar l'eficàcia dels [[òrgans sensorials]] que es troben en el cap, el coll presenta una estructura relativament prima.<ref name=moore>{{ref-llibre|cognom=Moore|nom=Keith L.|coautors=Dalley, Arthur F.|títol=Anatomía con orientación clínica|edició=6a ed.|editorial=Editorial Médica Panamericana|lloc=Mèxic|data=2009}}</ref> |
És l'àrea de transició entre el [[crani]] —per dalt—, el [[tronc (anatomia)|tronc]] i les [[membre superior|extremitats superiors]] —per sota—. Funciona com un conducte per les estructures que circulen entre ells, a més de contenir estructures especialitzades tals com la [[laringe]], la [[tràquea]], l'[[esòfag]] i les [[glàndula tiroides]] i [[glàndula paratiroides|paratiroides]]. Per a facilitar la flexibilitat i potenciar l'eficàcia dels [[òrgans sensorials]] que es troben en el cap, el coll presenta una estructura relativament prima.<ref name=moore>{{ref-llibre|cognom=Moore|nom=Keith L.|coautors=Dalley, Arthur F.|títol=Anatomía con orientación clínica|edició=6a ed.|editorial=Editorial Médica Panamericana|lloc=Mèxic|data=2009}}</ref> |
||
Les estructures contingudes en el coll (tant en l'home com en l'animal) són vulnerables a ferides de diversa índole, ja que el coll no els ofereix protecció òssia —amb excepció de la [[medul·la espinal]], la qual està continguda dins del canal cervical—. La irrigació sanguínia està donada principalment per les artèries caròtides i el drenatge venós per les venes jugulars —externa, interna i anterior—.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hollinshead|nom=W. Henry|coautors=|títol=Anatomía humana |
Les estructures contingudes en el coll (tant en l'home com en l'animal) són vulnerables a ferides de diversa índole, ja que el coll no els ofereix protecció òssia —amb excepció de la [[medul·la espinal]], la qual està continguda dins del canal cervical—. La irrigació sanguínia està donada principalment per les artèries caròtides i el drenatge venós per les venes jugulars —externa, interna i anterior—.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hollinshead|nom=W. Henry|coautors=|títol=Anatomía humana|editorial=La Médica|lloc=Còrdova|data=1978}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:52, 3 des 2020
 Coll humà. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | collum |
| Identificadors | |
| MeSH | D009333  |
| TA | A01.1.00.012 |
| FMA | 7155 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1301 |
| EB Online | science/neck-anatomy |
| Terminologia anatòmica | |
El coll és la part del cos de diversos grups de vertebrats (amfibis, rèptils, ocells i mamífers) que uneix el cap amb el tors.
És l'àrea de transició entre el crani —per dalt—, el tronc i les extremitats superiors —per sota—. Funciona com un conducte per les estructures que circulen entre ells, a més de contenir estructures especialitzades tals com la laringe, la tràquea, l'esòfag i les glàndula tiroides i paratiroides. Per a facilitar la flexibilitat i potenciar l'eficàcia dels òrgans sensorials que es troben en el cap, el coll presenta una estructura relativament prima.[1]
Les estructures contingudes en el coll (tant en l'home com en l'animal) són vulnerables a ferides de diversa índole, ja que el coll no els ofereix protecció òssia —amb excepció de la medul·la espinal, la qual està continguda dins del canal cervical—. La irrigació sanguínia està donada principalment per les artèries caròtides i el drenatge venós per les venes jugulars —externa, interna i anterior—.[2]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coll |