Satèl·lits de Mart

Imatge en color de Fobos (MRO, 23 de març de 2008)

Imatge en color de Deimos (MRO, 21 de febrer de 2009)

Els dos satèl·lits de Mart són: Fobos i Deimos. El primer mesura 27 x 21 x 19 km i el segon tan sols 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitud i Fobos a 6.100 km. Tot i la seva proximitat un de l'altre, aquests astres només són visibles en el cel marcià com uns punts lluminosos molt brillants. La brillantor de Deimos pot ser comparable a la de Venus vist des de la Terra; la de Fobos és diverses vegades més intensa.

En la mitologia, Fobos i Deimos, (en grec antic Φόβος i Δειμος, Panic i Dolor) son fills d'Ares/Mart i d'Afrodita/Venus, de vegades condueixen el seu carro cap a la batalla.

Fobos presenta un període de translació al voltant de Mart de 7 h 39 min 14 s. En ser aquesta revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre si mateix, per a un observador sobre la superfície del planeta, el satèl·lit descriu un moviment retrògrad: surt per l'oest i es pon per l'est.

Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s a recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, doncs, un poc més duradora que la rotació del planeta, la qual cosa fa que el satèl·lit es mogui lentament en el cel marcià: tarda 64 hores entre la seva sortida (aquest cop per l'est) i la seva posta (per l'oest). El més curiós és que, durant el temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases.

El telescopi utilitzat per descobrir les llunes de Mart.

Una altra particularitat dels satèl·lits de Mart és que, en orbitar sobre el pla equatorial del planeta i tan a prop de la seva superfície, no són mai visibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paral·lel 82º i Fobos des de latituds superiors a 69º. A més, totes dues llunes passen una gran part del seu recorregut orbital en el con de l'ombra projectada per Mart i, per tant, sense ser il·luminats pel Sol.

S'ha observat que Fobos pateix una acceleració secular que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer cent milions d'anys abans que es produeixi la seva caiguda). Aquesta acceleració no ha pogut ser explicada fins ara. També existeixen encara incògnites sobre els orígens d'aquests satèl·lits. Les dues teories més esteses són que es podria tractar de dos asteroides capturats o que podrien ser dos cossos formats a l'entorn del planeta i alhora que aquest, però n'existeixen arguments en contra de totes dues. A més, Fobos presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit hauria estat un fragment separat d'un altre astre major.

Satèl·lits de Mart

Nom				Diàmetre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)	Període orbital (hores)	Descobridor (any)
Mars I	Fobos	/ˈfoʊbəs/	Fobos	22,2	1,08·1016	9,377 km	7h 39min 14s	Asaph Hall (1877)
Mars II	Deimos	/ˈdaɪməs/	Deimos	12,6	2·1015	23,460 km	30h 17min 55s	Asaph Hall (1877)
Les mides relatives i la distància entre Mart, Fobos i Deimos, a escala. (Carregueu la imatge a mida completa per veure les llunes de Mart.)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satèl·lits de Mart