Usuari:Lalpino/proves: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja de paràmetres infotaula edifici
Etiqueta: Revertida
m Revertides les edicions de Rebot. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 711: Línia 711:
| num_temporades = 1
| num_temporades = 1
| num_episodis = 6
| num_episodis = 6
| lloc_web = https://www.netflix.com/es/title/81011098
| web = https://www.netflix.com/es/title/81011098
| imdb_id = 9359220
| imdb_id = 9359220
}}
}}

Revisió del 14:31, 8 des 2020

American City Flags https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/

The O’Reillys and the Paddyhats (alemany - frances)

Llei dels symbols de Manitoba http://web2.gov.mb.ca/laws/statutes/ccsm/c150e.php


La província canadenca de Terranova i Labrador ha establert diversos símbols provincials.[1]

Símbol Nom Imatge Adopció Observacions
Escut d'armes Escut d'armes de Terranova i Labrador
Escut d'armes de Terranova i Labrador
Escut d'armes de Terranova i Labrador
 1637, 1928 L’escut d’armes original fou concedit per garantia reial de Carles I d'Anglaterra el 1637. L'1 de gener de 1928 van ser oficialment readoptat pel Govern de Terranova.[2][3]
Motto Quaerite Prime Regnum Dei 1637 "Busqueu primer el Regne de Déu". El lema deriva de l'Evangeli segons Mateu, capítol 6 versicle 33.[2]
Escut provincial Escut provincial de Terranova i Labrador
Escut provincial de Terranova i Labrador
Escut provincial de Terranova i Labrador
 1637 La confirmació de l'escut es concedeix amb l'escut d'armes de 1637, i la Llei de l'escut d'armes actual.[2]
Bandera Bandera de Terranova i Labrador
Bandera de Terranova i Labrador
Bandera de Terranova i Labrador
 1980 Dissenyada per l'artista Christopher Pratt, va ser oficialment adoptada el 6 de juny de 1980.[4]
Bandera del Tinent governador Bandera del Tinent governador de Terranova i Labrador
1987 La bandera és blau marí amb l'escut provincial centrat i envoltat per una corona de deu fulles d'auró daurades, sobrepassada per la corona de Sant Eduard. fou adoptada durant el mandat del virei James McGrath el 1987.[4]
Segell Gran segell de Terranova i Labrador 1827 El Gran Segell va ser usat per primer cop el 1827 i el seu disseny i ha anat canviant amb l'adhesió de tots els monarques després de la seva aprovació pel Consell Executiu.[2]
Himne "Oda a Terranova" 1980 L’himne oficial de Terranova i Labrador és l’Oda a Terranova, escrit pel governador Sir Cavendish Boyle el 1902. La melodia va ser composta per Sir Hubert Parry.[5]
Arbre Black Spruce
(Picea mariana)
Black Spruce
Black Spruce
 1993 Designat el novembre de 1993. És l'arbre més característic dels boscos boreals de Terranova i Labrador.[6]
Flor Pitcher plant
Pitcher plant
Pitcher plant
 1990 Designada el 1990 per l'Acta d'Emblema floral (cap. F-20). Sarracenia és un gènere de plantes amb flors que comprèn nou espècies de plantes carnívores nadiues d'Amèrica del Nord.[6]
Ocell Fraret atlàntic
(Fratercula Arctica)
Fraret atlàntic
Fraret atlàntic
 1991 Designat ocell provincial el 1991. El 90% dels frarets atlàntics d'Amèrica del Nord es troben en aquesta província.[6]
Game Bird Willow Ptarmigan (Lagopus lagopus)
Rock Ptargmigan (Lagopus muta)
Willow Ptarmigan
Willow Ptarmigan
 De la família dels fasiànids, es troben a tota la província.[6]
Mamífer Poni de Terranova
(Ovis canadensis)
Mufló de les Muntanyes Rocalloses
Mufló de les Muntanyes Rocalloses
 1997 Designat Patrimoni provincial el 12 de setembre de 1997. Portat de les illes Britàniques pels colons entre 1611 i mitjans de 1900.[6][7]
Mineral Labradorita
Labradorita
Labradorita
 1975 Designat mineral el 1975. És un mineral de la classe dels silicats, una variant de feldespat. El seu color base principal és el blau amb un color verd iridescent i el marró. Fou descrit per primera vegada a la península del Labrador [6]
Tartà Verd, groc, blau, rosa i negre.
1973 Registrat oficialment el 1973 amb el codi internacional 1543. Creat el 1955 pel comerciant Samuel Wilansky de St. John's. El verd representa els "turons revestits de pi", el blanc representa la neu, el marró representa el ferro i el vermell representa el Real Estàndard.[6]
Ordre Ordre de Terranova i Labrador
2001 La medalla porta l'escut de Terranova i Labrador muntat per la Corona. Es porta amb una cinta blava, verda, blanca i daurada.[8]
Logotip 2006 En paraules del President Provincial Williams: "Hem agafat la nostra flor provincial, la pitcher plant, i li hem donat una nova imatge que creiem que destacarà al mercat. Terranova i Labrador s’ha revitalitzat durant els últims anys, i estem exudant un renovat sentiment d’orgull i optimisme que es reflectirà al món a través de la nostra nova marca".[9]

Referències

  1. ↑ «Symbols of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Emblems of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  3. ↑ «The Arms, Seals, and Emblems of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Newfoundland and Labrador Heritage. [Consulta: 31 maig 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Flags» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  5. ↑ «The Provincial Anthem» (en anglès). Newfoundland and Labrador Heritage. [Consulta: 31 maig 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Symbols of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  7. ↑ «Newfoundland and Labrador Animals» (en anglès). Newfoundland and Labrador Heritage. [Consulta: 31 maig 2020].
  8. ↑ «Order of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].
  9. ↑ «Creative, Resilient and Inventive: New Brand Embodies Essence of Newfoundland and Labrador» (en anglès). Government of Newfoundland and Labrador. [Consulta: 31 maig 2020].







Infotaula de banderaLalpino/proves
Detalls
Proporcions1:2

L'estendard reial de Barbados és la bandera personal de la reina Isabel II en el seu paper de reina de Barbados. La bandera va ser aprovada per a la seva utilització a mitjans dels anys setanta del segle XX i només la fa servir la reina quan es troba a Barbados o assisteix a un esdeveniment a l'estranger en el seu paper de cap d'estat de Barbados. El representant de la reina, el governador general de Barbados, té la seva pròpia bandera.[1]

Descripció

L'estendard consisteix en un camp groc amb una figuera barbuda, símbol de l’illa de Barbados des de fa molt de temps, i la flor nacional, la Caesalpinia pulcherrima (anomenada "orgull de Barbados"), a cadascun dels dos angles superiors. Un disc blau de la lletra "E" coronat i envoltat per una garlanda de roses daurades es mostra de manera destacada sobre la figuera i centrat al camp de l'estendard. El disc està extret de la bandera personal d'Isabel II. La proporció de la bandera és 1:2.[2]


Simbolisme

El colors:

  • El blanc és representatiu de la neu i el gel;
  • El blau (Pantone 2955C) representa el mar, llacs i rius;
  • El vermell (Pantone 200C) representa l’esforç humà; i
  • L'or (Pantone 137C) representa la confiança en ells mateixos.

Les formes:

  • La secció blava, que recorda a la Union Jack britànica, representa el patrimoni de la Commonwealth que ha configurat tan decisivament el present de la província.
  • La secció roja i la secció daurada, més grans que les altres, representen el futur de la comunitat.
  • Els dos triangles vermells mostren les parts continentals i illes de la província i s’uneixen junts.
  • La fletxa daurada apunta el camí cap al que que serà un futur brillant.

Però el disseny de la bandera engloba molt més simbolisme, per exemple, la creu cristiana, l’ornamentació dels Beothuk i Naskapi, el traç de la fulla d’auró al centre de la bandera. Destaca la imatge del trident, la qual tracta de subratllar la dependència continuada de la pesca i dels recursos del mar. Penjada com a banderola vertical, la fletxa assumeix l’aspecte d’una espasa en record del sacrifici dels veterans de guerra.[3]

Altres banderes

  • Bandera del Labrador
    Bandera del Labrador
  • Bandera de Nunatsiavut
    Bandera de Nunatsiavut
  • Bandera dels francòfons de Terranova i Labrador
    Bandera dels francòfons de Terranova i Labrador



Descripció

El decret estableix que la bandera té una forma rectangular i està feta a partir dels colors blau, verd, groc i blanc, continguts a la bandera Nacional, i negre disposats en tres franges horitzontals. A més busca identificar de manera figurativa el passat del poble Amapá, representat per la figura geomètrica de la fortalesa de São José, que va ser la raó i l’origen de l’evolució de la capital de l’estat, Macapá. La proporció és 7:10.

Simbolisme

  • El camp blau simbolitza la justícia i el cel d'Ampá.
  • El verd representa el 90% de la superfície de l’Estat, de bosc autòcton, encara conservat. Així com també l’esperança, el futur, l’amor, la llibertat i l’abundància;
  • El groc simbolitza la unió i la riquesa del subsòl;
  • El blanc, la puresa i la pau, la voluntat de l’Estat d’Ampá de viure de forma segura i en comunió amb tots aquells que hi viuen, cosa que significa que no es pot garantir la discordança entre el Poder Públic i la població;
  • El negre simbolitza el respecte permanent per als que van caure en el passat, en lluites o no, i que a la vida van fer alguna cosa bona pel creixement d’aquesta regió.


Banderes històriques

  • Bandera de l'Estat Independent de Cunani (1886-1887).
    Bandera de l'Estat Independent de Cunani (1886-1887).
  • Bandera de la 2a República Independent de Cunani (1887-1891).
    Bandera de la 2a República Independent de Cunani (1887-1891).
  • Bandera del Territori Federal d'Amapá (1984-1991).
    Bandera del Territori Federal d'Amapá (1984-1991).

Banderes semblants

  • Bandera del Consell General de la Guaiana francesa.[4]
    Bandera del Consell General de la Guaiana francesa.[4]

Referències

  1. ↑ «Barbados. Royal and vice-regal flags» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
  2. ↑ «Flag of Queen Elizabeth II in Barbados» (en anglès). Flags Of The world. [Consulta: 14 octubre 2020].
  3. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Provincial flag
  4. ↑ «Le Conseil général adopte le drapeau guyanais» (en francès). 29/01/2010. Conseil Général de la Guyane. [Consulta: 14 abril 2020].


Propostes

El 1993 es van proposar fins a 15 dissenys diferents que es poden veure exposats al museu de Macau:[1][2]

  • 1. Fons verd amb un disc blanc central que conté la flor de lotus i aquesta conté les cinc estrelles.
  • 2. Tricolor vertical vermell-blanc-vermell, amb la representació estilitzada de la façana de la catedral de Sant Pau de Macau en vermell al centre.
  • 3. Tricolor horitzontal vermell-blanc-vermell, Un triband amb una "M" estilitzada que destaca per Macau; una estrella gran per sobre de quatre estrelles més petites representativa de la Xina

Stylized red "M" with large red star above four smaller four red stars in an arc open to the top on the center of the central panel of a red, white and red horizontal "Spanish" triband of red, white and red. The "M" stands for Macao, and the five stars refer to China (as in the P.R.C. flag).

Un bicolor vertical de verd i vermell, que s’assembla a la bandera de Portugal, amb una flor de lotus estilitzada a la mosca inferior Una "M" estilitzada en vermell i blau amb una estrella gran de cinc puntes, amb flor de lotus vermell al centre de l'estrella, a la mosca superior d'una bandera blanca amb dues bandes horitzontals blaves Similar a l'actual bandera de Macau, però el color de la bandera és vermell, i l'emblema exclou el pont i l'aigua que hi ha a sota del lotus de la bandera actual Una flor de lotus estilitzada amb un arc d'estrelles grogues sobre una bandera vermella Una flor de lotus estilitzada amb un arc d'estrelles grogues a sobre de la flor en una bandera vermella Una representació del Far de Guia Fortress, el més antic d’Àsia, sota una estrella daurada; Un anell blanc halo es forma al voltant del far i dos cons de llum divideixen la mosca superior (de color vermell) i la mosca inferior (de color blau) Un bicolor vertical de verd i vermell, que s’assembla a la bandera de Portugal, amb una gavina blanca a la mosca superior i una representació blanca del pont del Gov.Nobre de Carvalho a la mosca inferior Una flor de lotus estilitzada en una bandera vermella amb un arc d'estrelles grogues per sobre de la flor Un triangle vermell amb base al polipast i àpex al límit de la mosca, ple de les estrelles de la bandera de la Xina Una flor de lotus estilitzada, amb una estrella de color vermell a la part superior del pètal Una altra representació del pont del govern de Nobre de Carvalho a la mosca inferior amb bandera vermella, amb les cinc estrelles grogues en paral·lel al contorn del pont


Llista d'estructures

La llista està ordenada cronològicament The list is organised in chronological order with name of structure, location, architect(s), and year(s) constructed.

Dècada de 1930

Nom estructura Localització Arquitecte Any de construcció
Raadhuis Hilversum Hilversum, Països Baixos Willem Marinus Dudok 1931
  • Ajuntament de Hilversum.
    Ajuntament de Hilversum.

Dècada de 1950

Nom estructura Localització Arquitecte Any de construcció
Unité d'Habitation Marsella, França Le Corbusier 1952
Embaixada dels EUA Havana, Cuba Harrison & Abramovitz 1953
Secretariat Building (Chandigarh Capitol Complex) Chandigarh, Índia Le Corbusier 1953
Smithdon High School Norfolk, Regne Unit Alison and Peter Smithson 1954
Ajuntament de Tel Aviv Tel Aviv-Jaffa, Israel Menachem Cohen 1956-1964
Seu del Banco de Londres y América del Sur Buenos Aires, Argentina Clorindo Testa 1959
Torre Velasca Milà, Itàlia BBPR 1954
Maisons Jaoul Neuilly-sur-Seine, França Le Corbusier 1954-1956
Churchill College Cambridge, Regne Unit Richard Sheppard 1958-1968
Crescent House del Golden Lane Estate (fase final) Londres, Regne Unit Chamberlin, Powell and Bon 1959
Piccadilly Plaza Manchester, Regne Unit Covell Matthews and Partners 1959-1965
Saint John's Abbey Collegeville Township, Minnesota, EUA Marcel Breuer 1958-1961
  • Unité d'Habitation.
    Unité d'Habitation.
  • Secretariat Building.
    Secretariat Building.
  • Seu del Banco de Londres y América del Sur.
    Seu del Banco de Londres y América del Sur.
  • Maisons Jaoul.
    Maisons Jaoul.
  • Golden Lane State.
    Golden Lane State.
  • Edifici a Picadilly Plaza.
    Edifici a Picadilly Plaza.
  • Saint John's Abbey.
    Saint John's Abbey.


1960–1964

Litchfield Towers, United States
Tricorn Centre, United Kingdom

1965–1969

Habitat 67, Montreal, Canada
Preston Bus Station, United Kingdom
Churchill College, Cambridge, United Kingdom
Hillman Library, Pittsburgh, United States
Boston City Hall, United States
Tanghalang Pambansa, Manila, Philippines
Majdanek concentration camp, Poland
Pirelli Tire Building, New Haven, Connecticut, United States

1970–1974

Llewellyn Hall, Canberra, Australia
Singapore Power Building, Singapore
Malcolm Moos Health Sciences Tower, Minneapolis, Minnesota
Balfron Tower, London
Lester B. Pearson Building, Ottawa
Lawrence Public Library (Massachusetts)
Buffalo City Court Building, Buffalo
Birmingham Central Library
Carandiru (São Paulo Metro), Brazil
Friedenskirche Baumberg

1975–1979

Royal National Theatre
Hubert H. Humphrey Building
Dallas City Hall
Richardson Building, University of Otago

1980–present

Genex Tower, Belgrade
National Gallery of Australia, Canberra, Australia
National Library of the Argentine Republic, Buenos Aires

Other structures

L'Enfant Plaza, Washington, D.C.

See also

  • Panel building – many of which are large and constructed of bare concrete panels.
  • Panelák – a panel building constructed of pre-fabricated, pre-stressed concrete which may resemble brutalist structures.
  • Plattenbau – as above but in Germany

Notes

  1. ↑ «Desenvolvimento Urbano e Transferência da Administração de Macau» (en portuguès). Museu de Macau. [Consulta: 8 abril 2020].
  2. ↑ «1993 Proposals for the Macau Flag» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 8 abril 2020].
  3. ↑ Craigdarroch Residences (1964–67)
  4. ↑ Showley, Roger. "The 'Q' is OK, its architect says," The San Diego Union-Tribune, Friday, November 6, 2015.
  5. ↑ Schmitt Academic Center (SAC) – DePaul University.
  6. ↑ Schmitt Academic Center – Chicago Brutalism.
  7. ↑ Landsdown Residences
  8. ↑ http://digitalcommons.calpoly.edu/fpcp_mp/61/
  9. ↑ Downtown Joliet has style – many of them
  10. ↑ Explaining a Building with Brutal Design
  11. ↑ "Biographical" Sketch in Woollen, Molzan and Partners, Inc. Architectural Records, ca. 1912–2011. Indianapolis: Indiana Historical Society, 2017.  See also: Mary Ellen Gadski, "Woollen, Molzan and Partners" in David J. Bodenhamer and Robert G. Barrows, eds.. The Encyclopedia of Indianapolis. Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press, 1994, p. 1453–54. ISBN 0-253-31222-1. 
  12. ↑ Hellenic National AudioVisual Archive, The Opening of the new Athenian School of Theology building, Duration: 00:04:03:23 – 00:04:51:06
  13. ↑ Queenan, Joe (January 25, 2008). "All of America, and Parking Too". The New York Times.

References

External links

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves

Plantilla:Modern architecture Plantilla:Westernart





Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Bierpilsen
Característiques
Estil arquitectònicFuturisme, Brutalisme


El Bierpinsel (literalment: "pinzell de cervesa") és un edifici d'estètica futurista situat al districte berlinès d'Steglitz,

Història

El Bierpinsel es va construir del 1972 al 1976 per un disseny dels arquitectes Ralf Schüler i Ursulina Schüler-Witte, com a part d'un projecte urbà més gran que incloïa el viaducte viari que supera la Schloßstraße i l'estació de metro homònima situada al mateix carrer. [5] Per tant, es tractava d'un intent d'integrar la nova infraestructura viària amb el teixit urbà existent, creant un referent arquitectònic adequat a la importància urbana del lloc.

El 2017 l'edifici, juntament amb l'estació de metro de sota, es va col·locar sota protecció monumental.

Característiques

L’edifici consta d’una estructura de torre en formigó armat a la part inferior, que conté les connexions verticals, i que a la part superior s’eixampla per contenir els espais utilitzats com a restaurant, dividit en tres plantes. [3] [4] La part superior, en forma d'arbre, destaca força sobre l'edifici en termes de formes, materials i colors.

Turmkunst 2010

A partir de l’abril de 2010, diversos Grafit (art) destacats van pintar l’exterior de l’estructura al llarg de diverses setmanes, com a part del projecte Turmkunst 2010: una exposició de street-art que es desenvolupà tant dins com al voltant de la torre.

Bibliografia

  • Ursulina Schüler-Witte: Ralf Schüler und Ursulina Schüler-Witte. Eine werkorientierte Biographie der Architekten des ICC. Berlin (Lukas Verlag), 2015. ISBN 978-3-86732-212-6.





Infotaula de sèrie de televisióYoung Wallander
Gèneredrama, Cinema policíac
CreadorDavid Weil
ProductorBerna Levin, Yellow Bird
Actors
  • Adam Pålsson
  • Richard Dillane
  • Leanne Best
  • Ellise Chappell
Paíssuècia, regne unit
Llengua originalanglès
Canal originalNetflix
Durada dels capítols45-50 minuts
Primer episodi3 de setembre de 2020
Temporades1
Episodis6
Més informació
Web oficialhttps://www.netflix.com/es/title/81011098

Young Wallander és una sèrie de televisió per internet basada en l'obra de l'escriptor suec Henning Mankell sobre el personatge de ficció de l'inspector Kurt Wallander produïda per la productora sueca Yellow Bird i emesa per la plataforma d'internet Netflix el 3 de setembre de 2020.[1][2]

Argument

Ambientada avui en dia a la ciutat sueca de Malmö, la sèrie es configura com una mena de preqüela de l’inspector Kurt Wallander, un jove en plena experiència formativa. El personatge sembla estar encara envaït per un fort sentit de la justícia en un intent de treure a la llum una complexa xarxa criminal amparada darrere les creixents tensions socials relacionades amb el tema de la immigració a Suècia.

Repartiment

Principal

  • Adam Pålsson com a l'inspector Kurt Wallander.
  • Richard Dillane com el superintendent Hemberg.
  • Leanne Best com a la inspectora Frida Rask.
  • Alan Emrys com a Gustav Munck.
  • Jacob Collins-Levy com a Karl-Axel Munck.
  • Ellise Chappell com a Mona.
  • Yasen Atour com a Reza, company a l'acadèmia de policia del Kurt.
  • Charles Mnene com a Bash.
  • Kiza Deen com a Mariam.


Secundari


Convidat


Episodis

Núm. d'història Episodi Títol Direcció Guió Data d'estrena
1 1 "Anti Immigration at Home" Ole Endresen Ben Harris 3 de setembre de 2020
2 2 "Nightclub Smugglers" Ole Endresen Ben Schiffer 3 de setembre de 2020
3 3 "Mona & Munck Connection" Ole Endresen Jessica Ruston 3 de setembre de 2020
4 4 "Assassination Closed?" Jens Jonsson Anoo Bhagavan 3 de setembre de 2020
5 5 "Billionaire's Black Tie" Jens Jonsson Ben Harris 3 de setembre de 2020
6 6 "Bomb" Jens Jonsson Ben Harris 3 de setembre de 2020
7 7 "Shalom Motherf***er" Nelson McCormick Eduardo Javier Canto i Ryan Maldonado 21 de febrer de 2020
8 8 "The Jewish Question" Michael Uppendahl David Weil i Charley Casler 21 de febrer de 2020
9 9 "The Great Ole Nazi Cookout of '77" Nelson McCormick Nikki Toscano 21 de febrer de 2020
10 10 "Eilu v' Eilu" Michael Uppendahl David Weil 21 de febrer de 2020

Producció

L'11 de setembre de 2019 s'anuncià que Netflix va inicar el rodatge de la sèrie[3]. Tot i que es va establir a Malmö, es va rodar a Vílnius i Lituània.[2]


Rebuda

La sèrie es rebuda amb crítiques pel seu to i ritme i amb elogis per les seves actuacions. Al lloc web Rotten Tomatoes obté una qualificació d'aprovació del 69% i una qualificació mitjana de 6,21/10[4] i a Metacritic una puntuació de 55/100 i 5,2/10.[5]

La sèrie ha rebut algunes crítiques per part del Museu d'Auschwitz–Birkenau per l’ús imprecis del camp de concentració d’Auschwitz. L'escena on es representa els presos obligats a participar en un mortal joc d'escacs humans va ser titllada d'una "perillositat insensata i caricatura".

Veure també

Operació Paperclip, programa secret del govern dels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial per traslladar destacats científics alemanys (molts d'ells nazis) als EUA.

Referències

  1. ↑ «YOUNG WALLANDER (NETFLIX)» (en anglès). The Futon Critic. [Consulta: 6 octubre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Jones, Ellen E «Young Wallander review – back to the future with TV's gloomiest copper» (en anglès). The Guardian, 03-09-2020 [Consulta: 6 octubre 2020].
  3. ↑ Parlevliet, Mirko «Filming Begins for Netflix’s Young Wallander Series» (en anglès). Vital Thrills, 11-09-2019 [Consulta: 6 octubre 2020].
  4. ↑ «Hunters: Season 1». Rotten Tomatoes. [Consulta: 10 març 2020].
  5. ↑ «Hunters (2020): Season 1». Metacritic. [Consulta: 10 març 2020].

Enllaços externs

[[Categoria: Categoria:Sèries de televisió de drama Categoria:Sèries de televisió de la dècada del 2010



Plantilla:Infotaula geografia políticaLalpino/proves
Localització


Plantilla:Infotaula geografia políticaLalpino/proves
Imatge
Localització
EstatIslàndia
RegióSuðurnes
Població humana
Llengua utilitzadaislandès


Vista aèria de Njarðvík.
Església de Hafnir.

Reykjanesbær és un municipi de la regió de Suðurnes, situat a la península del sud del país. El municipi es va crear el 1994 quan els habitants de les ciutats de Keflavík, Njarðvík, i del poble d'Hafnir van votar fusionar-se en un sol municipi i, des de l'any 2006 també s'hi afegí el poble d'Ásbrú. Reykjanesbær és el cinquè municipi més poblat d'Islàndia, amb 16.350 habitants.[1]

Dels quatre nuclis urbans que conformen el municipi, Keflavík és el més gran i el més poblat, mentre que Hafnir és el més petit i situat a uns 10 quilòmetres de distància d'aquest. Keflavík i Njarðvík van anar creixent poc a poc al llarg de la segona meitat del segle XX, fins que l'únic que els separava una de l'altra era un carrer. El costat nord del carrer pertanyia a Keflavík i el costat sud a Njarðvík. El 2006, quan l'Armada dels Estats Units va tancar l'Estació Aérea Naval de Keflavik, el lloc va ser assumit per la Corporació de Desenvolupament de l'Aeroport de Keflavik (Kadeco, per les seves sigles en anglès), empresa propietat de l'estat islandès, la qual va reanomenar la zona Ásbrú i va instal·lar-hi un centre d'educació universitària anomenat Keilir-Centre Atlàntic d'Excel·lència l'estiu del 2007. Actualment també acull altres instituciona educatives i empreses lligades a aquestes. Des del maig de 2009, al municipi de Njarðvík s'hi troba la seu del museu Viking World.

Llocs d'interès

Municipis agermanats

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Population by municipalities, sex and age 1 January 1998-2017 - Current municipalities» (en anglès). Statistics Iceland. [Consulta: 29 agost 2017].
  2. ↑ «Internasjonalt arbeid» (en noruec). Kristiansand kommune. [Consulta: 29 agost 2017].
  3. ↑ «Online Directory: Iceland, Europe» (en anglès). Sister Cities International. [Consulta: 29 agost 2017].

Enllaços externs


Model de matrícula (darrere) d'un vehicle oficial.
Model de matrícula (davant) de resident.
Matrícula del papamòbil.

Les plaques de matrícula dels vehicles del Vaticà inscrits al Registre de Vehicles del Vaticà (Registro Veicoli Vaticani - RVV) segueixen un sistema únic format per un codi de dues o tres lletres seguides de cinc xifres de color negre sobre un fons blanc (per exemple, SCV 12345) i regulat pel Reglament de circulació dels vehicles de 1930.[1][2]

Codis

Només existeixen dos codis, i aquests es lliuren en funció de qui és el propietari del vehicle:[2]

  • SCV, codi de Status Civitatis Vaticanae, pels vehicle oficials de l'estat i cossos de la Santa Seu (exemple, SCV 12345).
  • CV, codi de Civitatis Vaticanae, vehicles de ciutadans amb residència o domicili legal a l'estat (exemple, CV 12345).

El codi internacional dels país és V.

Els vehicles utilitzats pel Papa i els cardenals porten plaques especials, els caràcters són de color vermell sobre blanc. El papamòbil, per exemple, porta la placa SCV 1.[3]

Curiositat

Exemple del segell de plom.

L'article 9 del Reglament[1], estableix que la placa posterior s'ha de marcar amb un segell especial fet de plom i que porta l'escut de l'estat.

Tipografia

Tipografia DIN-1451 Mittelschrift.

La tipografia utilitzada és la mateixa que Itàlia i segueix el model DIN 1451 Mittelschrift, tot i que els caràcters són més lleugers i estrets del que estableix la norma. Les principals modificacions són:[4]

  • La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.
  • El pal vertical del 4 és més curt.
  • El pal superior del 5 és més curt i la seva connexió es fa en diagonal.
  • El 6 i el 9 seguiexen la segona variant que estableix la norma per aquestes xifres.
  • El 7 no porta serifa a la part superior esquerra.

Mides

Les mides de les plaques pels automòbils són: 486x109 mm (darrere) o 340x115 mm (davant) per les plaques tipus 6 i les motocicletes i ciclomotors: 177x177 mm per les plaques tipus 3. Les mides dels caràcters de la matrícula estan definits per reglament i són:[5]

  • Automòbil, placa del darrere: alçada de 80 mm, amplada de 40 mm i un gruix de traç de 10 mm.
  • Automòbil, placa del davant: alçada de 57 mm, amplada de 28 mm i un gruix de traç de 6 mm.
  • Motocicletes: alçada de 60 mm, amplada de 26 mm i un gruix de traç de 6 mm.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves



Model actual de matrícula portuguesa.

Les plaques de matrícula dels vehicles del Vaticà inscrits al Registre de Vehicles del Vaticà (Registro Veicoli Vaticani - RVV) segueixen des del 1930 un sistema de combinació de sis caràcters alfanumèrics de color negre distribuits en tres grups: dues lletres, dues xifres i dues lletres, i separats per un espai en blanc (per exemple,  AB 12 AB) sobre un fons de color blanc, sent la combinació aleatòria i sense indicació d'ubicació geogràfica Com a país membre de la Unió Europea ja havia adoptat des del 1992 l'eurofranja blava al costat esquerre amb el símbol de la UE i el codi internacional del país, P.[6]


Curiositat

Tipografia

Tipografia DIN-1451 Mittelschrift.

La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.[7]

Mides

Les mides de les plaques són similars a la resta de plaques de la UE, pels automòbils: 520x110 mm (rectangular davant i darrere) o 340x220 mm (quadrada darrere) i les motocicletes i ciclomotors: 220x140 mm (mínim) . El material del que estan fetes així com les mides dels caràcters de la matrícula estan definits per norma i són:

  • Els caràcters han de tenir una alçada de 74 a 80 mm i una amplada equivalent a 6/7 l'alçada (lletres) i 4/7 l'alçada (xifres).
  • L'amplada de traç de cada caràcter ha de ser 1/7 de l'alçada.
  • L’espai entre caràcters ha de ser de 10 mm i entre els grups de 20 mm.

Altres tipus

Motocicletes

Placa que motocicleta.
Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.

Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.

Diplomàtiques

Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.


Codi Districte Codi Districte Codi Districte
A Açores (Ponta Delgada) E Évora P Porto
AN Angra do Heroísmo FA Faro PT Portalegre
AV Aveiro GD Guarda SA Santarém
BE Beja H Horta SE Setúbal
BG Bragança L Lisboa VC Viana do Castelo
BR Braga LE Leiria VI Viseu
C Coimbra M Madeira (Funchal) VR Vila Real
CB Castelo Branco


Història

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Regolamento per la circolazioni degli autoveicoli» (en italià). Stato della Città del Vaticano. [Consulta: 9 abril 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Sigle automobilistiche» (en italià). Stato della Città del Vaticano. [Consulta: 8 abril 2020].
  3. ↑ «SCV1 ad oggi» (en italià). Targhe Vaticane. Marcello Gallina. [Consulta: 9 abril 2020].
  4. ↑ «Notes about the specific European countries that use variations of DIN 1451». [Consulta: 9 abril 2020].(anglès)
  5. ↑ «Caratteri targhe» (en italià). Targhe Vaticane. Marcello Gallina. [Consulta: 9 abril 2020].
  6. ↑ «Regulamento (CE) nº 2411/98 do Conselho de 3 de Novembro de 1998 relativo ao reconhecimento em circulação intracomunitária do dístico identificador do Estado-membro de matrícula dos veículos a motor e seus reboques». EUR-Lex. [Consulta: 6 abril 2020].
  7. ↑ «DIN 1451 Mittelschrift» (en angls). Leeward Productions. [Consulta: 6 abril 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves


Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà Categoria:Vaticà

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lalpino/proves&oldid=25625581»