Vés al contingut

Tercer Orde Regular de Sant Francesc: diferència entre les revisions

m
Tipografia
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Tipografia)
A més de la fundació dels ordes dels [[Frares Menors]] i les [[clarisses]], sant Francesc d'Assís va voler donar també instruccions als laics que volien participar, sense fer-se religiosos, de l'espiritualitat i la regla dels seus ordes. Aquests laics serien el '''Tercer Orde de Sant Francesc''' (T.O.F.), anomenats també '''Orde Franciscà de la Penitència'''. Per a ells, Francesc redactà la ''Prima Lettera ai fedeli penitenti'' ([[1215]], ''Primera carta als fidels penitents''), la ''Seconda Lettera ai fedeli penitenti'' (''Segona carta'') i el ''Memoriale propositi'' o ''Regola antica'' ([[1221]], ''Regla antiga'').
 
La regla d'aquest moviment laic va ser elogiada per molts papes i aprovada definitivament per [[Nicolau  IV]] amb la butlla ''Supra Montem'' del [[18 d'agost]] de [[1289]]. Al costat dels ''penitents'', que vivien al món, sense prendre l'hàbit, al llarg del segle XIII van néixer espontàniament comunitats de terciaris, que cercaven una implicació major en la pràctica franciscana de la vida evangèlica: el Tercer Orde es dividí, llavors, en '''[[Tercer Orde Secular de Sant Francesc]]''' (T.O.S., des de [[1978]] [[Orde Franciscà Secular]], O.F.S.) i en '''Tercer Orde Regular'''.
 
L'origen dels terciaris regulars és discutit: alguns n'atribueixen la fundació a Santa [[Elisabet d'Hongria]] el 1228; altres, a santa [[Angelina de Marsciano]] el 1395, que va establir a [[Foligno]] (Úmbria) un monestir franciscà de monges terciàries enclaustrades.
2.794.153

modificacions