Enric Vicent Sòria i Parra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
m Manteniment de plantilles
Línia 2: Línia 2:
'''Enric Sòria''' ([[Oliva (Safor)|Oliva]], [[Safor]], [[1958]]) és un [[assagista]] i [[poeta]] [[País Valencià|valencià]].
'''Enric Sòria''' ([[Oliva (Safor)|Oliva]], [[Safor]], [[1958]]) és un [[assagista]] i [[poeta]] [[País Valencià|valencià]].


És llicenciat en Història per la [[Universitat de València]]. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a cap de redacció de cultura en el setmanari ''El Temps'' (1985-1988), traductor en la Diputació de València (1989-1997), redactor del diari ''Avui'' (1997-2001) i professor en la Universitat Ramon Llull (des de 1999). Com a escriptor, ha publicat els poemaris ''Mirall de miratges'' (1981), ''Varia et memorabilia'' (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València el 1983, ''El joc i el foc'' (1989), ''Compàs d'espera'' (1993) i ''L'instant etern'' (1999), Premi de la Crítica de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] i [[Premi Carles Riba de poesia|Premi Carles Riba]]. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles ''Incitacions'' (1997) i ''L'espill de Janus'' (2000) ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 2001) És autor del dietari ''Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic'' (1990), obra guardonada amb el [[Premi Joanot Martorell de narrativa|Premi Joanot Martorell]] de 1990 i amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el [[Premi Carles Rahola d'assaig|Carles Rahola d'assaig]] per ''La lentitud del mar (Dietari 1989-1996)'' que també va ser premiat amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] el 2006. També ha publicat l'assaig ''Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990)'' (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara [[Daina]], [[L'Ullal]], [[Papers]] o [[Saó]]. Juntament amb [[Heike van Lawick]] ha traduït ''[[La metamorfosi]]'' (1989) de [[Franz Kafka]] i ''Confessions d'un opiòman anglès'' (1995) de [[Thomas de Quincey]]. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.<ref>{{ref-web|url=http://poetarium.llull.cat/poetarium/index.cfm |consulta=20 de novembre 2015|títol=Enric Vicent Sòria i Parra|obra=Poetàrium|editor= ([[Institut Ramon Llull]])}}</ref> Des d'abril de 2016 és director de la [[Biblioteca d'Autors Valencians]] de la [[Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160415/401128914971/enric-soria-nuevo-director-de-la-biblioteca-de-autores-valencianos.html|títol=Enric Sòria, nuevo director de la Biblioteca de Autores Valencianos|consulta=|llengua=castellà|editor=|data=15-04-2016}}</ref>
És llicenciat en Història per la [[Universitat de València]]. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a cap de redacció de cultura en el setmanari ''El Temps'' (1985-1988), traductor en la Diputació de València (1989-1997), redactor del diari ''Avui'' (1997-2001) i professor en la Universitat Ramon Llull (des de 1999). Com a escriptor, ha publicat els poemaris ''Mirall de miratges'' (1981), ''Varia et memorabilia'' (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València el 1983, ''El joc i el foc'' (1989), ''Compàs d'espera'' (1993) i ''L'instant etern'' (1999), Premi de la Crítica de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] i [[Premi Carles Riba de poesia|Premi Carles Riba]]. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles ''Incitacions'' (1997) i ''L'espill de Janus'' (2000) ([[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or d'assaig]], 2001) És autor del dietari ''Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic'' (1990), obra guardonada amb el [[Premi Joanot Martorell de narrativa|Premi Joanot Martorell]] de 1990 i amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el [[Premi Carles Rahola d'assaig|Carles Rahola d'assaig]] per ''La lentitud del mar (Dietari 1989-1996)'' que també va ser premiat amb el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig|Premi Crítica Serra d'Or de dietari]] el 2006. També ha publicat l'assaig ''Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990)'' (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara [[Daina]], [[L'Ullal]], [[Papers]] o [[Saó]]. Juntament amb [[Heike van Lawick]] ha traduït ''[[La metamorfosi]]'' (1989) de [[Franz Kafka]] i ''Confessions d'un opiòman anglès'' (1995) de [[Thomas de Quincey]]. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.<ref>{{ref-web|url=http://poetarium.llull.cat/poetarium/index.cfm |consulta=20 de novembre 2015|títol=Enric Vicent Sòria i Parra|obra=Poetàrium|editor= ([[Institut Ramon Llull]])}}</ref> Des d'abril de 2016 és director de la [[Biblioteca d'Autors Valencians]] de la [[Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160415/401128914971/enric-soria-nuevo-director-de-la-biblioteca-de-autores-valencianos.html|títol=Enric Sòria, nuevo director de la Biblioteca de Autores Valencianos|llengua=castellà|data=15-04-2016}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:30, 8 des 2020

Infotaula de personaEnric Vicent Sòria i Parra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Oliva (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata

Enric Sòria (Oliva, Safor, 1958) és un assagista i poeta valencià.

És llicenciat en Història per la Universitat de València. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a cap de redacció de cultura en el setmanari El Temps (1985-1988), traductor en la Diputació de València (1989-1997), redactor del diari Avui (1997-2001) i professor en la Universitat Ramon Llull (des de 1999). Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València el 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d'espera (1993) i L'instant etern (1999), Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Premi Carles Riba. D'altra banda, ha publicat els reculls d'articles Incitacions (1997) i L'espill de Janus (2000) (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 2001) És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el Premi Joanot Martorell de 1990 i amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari de 1992, i el 2004 ha estat premiat amb el Carles Rahola d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996) que també va ser premiat amb el Premi Crítica Serra d'Or de dietari el 2006. També ha publicat l'assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara Daina, L'Ullal, Papers o Saó. Juntament amb Heike van Lawick ha traduït La metamorfosi (1989) de Franz Kafka i Confessions d'un opiòman anglès (1995) de Thomas de Quincey. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.[1] Des d'abril de 2016 és director de la Biblioteca d'Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.[2]

Referències

  1. ↑ «Enric Vicent Sòria i Parra». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
  2. ↑ «Enric Sòria, nuevo director de la Biblioteca de Autores Valencianos» (en castellà), 15-04-2016.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Vicent_Sòria_i_Parra&oldid=25630436»