Cines Martí (València): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m correccions lexicals |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
La primera sala dels Cines Martí comptava amb un amplíssim pati de butaques dividit en dos nivells amb aforament de 2000 butaques, convertint-se en aquella època en el més gran de la ciutat i un dels de major capacitat d'Espanya, estant dotat per a projecció de pel·lícules de 70 mm., sistema [[Todd-AO|Todd-Ao]] amb pantalla circular de 23 metres i so d'alta fidelitat. Durant esta primera etapa, al Cine Martí es van estrenar clàssics com [[Moll Flanders, el coratge d'una dona|Moll Flanders]] ([[Terence Young]], 1965); [[Boccaccio '70|Boccaccio 70]] ([[Federico Fellini|Fellini]], De Sica, Minicelli i Visconti, 1962) o [[El poder del deseo]] ([[Juan Antonio Bardem]], 1975). L'espectacular escenari també va servir per a acollir grans concerts de music-hall, com el de [[Sara Montiel]] o el recital d'una aleshores jove actriu [[Ángela Molina]].<ref>{{Ref-web|títol=El cine Martí, Valencia|url=https://valenciacuriosa.blogspot.com/2019/12/el-cine-marti-valencia.html|consulta=2020-12-09}}</ref> |
La primera sala dels Cines Martí comptava amb un amplíssim pati de butaques dividit en dos nivells amb aforament de 2000 butaques, convertint-se en aquella època en el més gran de la ciutat i un dels de major capacitat d'Espanya, estant dotat per a projecció de pel·lícules de 70 mm., sistema [[Todd-AO|Todd-Ao]] amb pantalla circular de 23 metres i so d'alta fidelitat. Durant esta primera etapa, al Cine Martí es van estrenar clàssics com [[Moll Flanders, el coratge d'una dona|Moll Flanders]] ([[Terence Young]], 1965); [[Boccaccio '70|Boccaccio 70]] ([[Federico Fellini|Fellini]], De Sica, Minicelli i Visconti, 1962) o [[El poder del deseo]] ([[Juan Antonio Bardem]], 1975). L'espectacular escenari també va servir per a acollir grans concerts de music-hall, com el de [[Sara Montiel]] o el recital d'una aleshores jove actriu [[Ángela Molina]].<ref>{{Ref-web|títol=El cine Martí, Valencia|url=https://valenciacuriosa.blogspot.com/2019/12/el-cine-marti-valencia.html|consulta=2020-12-09}}</ref> |
||
L'estiu de 1976 s'escomet una reforma que divideix la gran sala en quatre sales |
L'estiu de 1976 s'escomet una reforma que divideix la gran sala en quatre sales més petites però amb major capacitat d'aforament i més oferta, a més d'integrar una cafeteria i unes escales mecàniques, molt novedoses per a la ciutat. Així l'antic Cine Martí passa a anomenar-se Cines Martí, el primer multisala de València. L'èxit el converteixen en seu del certamen cinematogràfic de la la Mostra del Cinema del Mediterrani a partir dels anys 80. |
||
Al final de la dècada del 1980 el propietaris traspassen el negoci a la família Pechuán i canvien el nom que ara passa a ser ABC Martí i reformen el complexe redistribuïnt les sales que passaran a ser 8, de tamany més reduït, inaugurades el juny 1990.<ref>{{Ref-web|títol=CINES DEL AYER: CINE "MARTÍ". VALENCIA|url=https://www.bachilleratocinefilo.com/2014/06/cines-del-ayer-cine-marti-valencia.html|consulta=2020-12-09|llengua=es|nom=Publicado por ACORAZADO|cognom=CINÉFILO}}</ref> En aquesta època els Pechuán van donar un gir clau a la programació, incloent pel·lícules en versió original de cinema europeu, amb predomini de la producció francesa. |
Al final de la dècada del 1980 el propietaris traspassen el negoci a la família Pechuán i canvien el nom que ara passa a ser ABC Martí i reformen el complexe redistribuïnt les sales que passaran a ser 8, de tamany més reduït, inaugurades el juny 1990.<ref>{{Ref-web|títol=CINES DEL AYER: CINE "MARTÍ". VALENCIA|url=https://www.bachilleratocinefilo.com/2014/06/cines-del-ayer-cine-marti-valencia.html|consulta=2020-12-09|llengua=es|nom=Publicado por ACORAZADO|cognom=CINÉFILO}}</ref> En aquesta època els Pechuán van donar un gir clau a la programació, incloent pel·lícules en versió original de cinema europeu, amb predomini de la producció francesa. |
||
Revisió del 16:25, 9 des 2020
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Sales de cinema | |||
| Data de dissolució o abolició | 15 de gener de 2005 | |||
| Obertura | desembre de 1964 | |||
| Ús | sala de cinema  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| País | País Valencià | |||
| València | ||||
| Localització | Avinguda del Regne de València, 29 | |||
| ||||
Els Cines Martí foren unes sales de cinema de la ciutat de València que estigueren en funcionament des del 1964 fins al 2005.[1] Situats a l'Avinguda del Regne de València, entre els cèntrics barris de Russafa i l'Eixample, va esdevenir la seu principal de la Mostra de València als anys 80 del segle XX.
Els germans Martí, propietaris d'una nau en la part central d'una gran illa d'edificis de l'Eixample de la ciutat que fins al moment havia servit d'aparcament, decideixen diversificar el seu negoci i encarreguen a l'arquitecte Carlos Soler López la construcció i disseny d'una nova sala de cinema. La nova sala de cinema va ser inaugurada al desembre de 1964 amb la pel·lícula Becket. Altres sales van obrir aquell any a la ciutat com els cines Serrano i Artis, al carrer Calvo Sotelo (actual Russafa),[2] mostra de l'efervescència cultural i econòmica de l'època.
La primera sala dels Cines Martí comptava amb un amplíssim pati de butaques dividit en dos nivells amb aforament de 2000 butaques, convertint-se en aquella època en el més gran de la ciutat i un dels de major capacitat d'Espanya, estant dotat per a projecció de pel·lícules de 70 mm., sistema Todd-Ao amb pantalla circular de 23 metres i so d'alta fidelitat. Durant esta primera etapa, al Cine Martí es van estrenar clàssics com Moll Flanders (Terence Young, 1965); Boccaccio 70 (Fellini, De Sica, Minicelli i Visconti, 1962) o El poder del deseo (Juan Antonio Bardem, 1975). L'espectacular escenari també va servir per a acollir grans concerts de music-hall, com el de Sara Montiel o el recital d'una aleshores jove actriu Ángela Molina.[3]
L'estiu de 1976 s'escomet una reforma que divideix la gran sala en quatre sales més petites però amb major capacitat d'aforament i més oferta, a més d'integrar una cafeteria i unes escales mecàniques, molt novedoses per a la ciutat. Així l'antic Cine Martí passa a anomenar-se Cines Martí, el primer multisala de València. L'èxit el converteixen en seu del certamen cinematogràfic de la la Mostra del Cinema del Mediterrani a partir dels anys 80.
Al final de la dècada del 1980 el propietaris traspassen el negoci a la família Pechuán i canvien el nom que ara passa a ser ABC Martí i reformen el complexe redistribuïnt les sales que passaran a ser 8, de tamany més reduït, inaugurades el juny 1990.[4] En aquesta època els Pechuán van donar un gir clau a la programació, incloent pel·lícules en versió original de cinema europeu, amb predomini de la producció francesa.
Amb l'inici del segle XX i les sales de cinema vivint una greu crisi, dues famílies de la ciutat, propietaries de les pricipals sales de cinema de la ciutat s'agermanen a través de l'anomenada 'Unió de Cinemes del Centre' (l'extingida mercantil Unió de Cinemes Centre, S.L.) per tal de coordinar les programacions dels cinemes ABC... Park i Lys, combinant també les seues taquilles, l'exhibició i compres i generant un autèntic monopoli entre els dos operadors del centre de la ciutat.[5]
Finalment els Cines Martí tancaren les seues portes el 15 de gener de 2005.
Referències
- ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Adiós definitivo a los cines Martí de Valencia» (en castellà). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «VALENCIA - CINE MARTÍ. Programas de cine. Prospectos de cine». [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «El cine Martí, Valencia». [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ CINÉFILO, Publicado por ACORAZADO. «CINES DEL AYER: CINE "MARTÍ". VALENCIA» (en castellà). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «El cine Martí, Valencia». [Consulta: 9 desembre 2020].