Pierre Giguet: diferència entre les revisions
m Plantilles i correccions de format |
m Robot posa la Categoria:Alumnes de l'École Polytechnique a partir de Wikidata |
||
| Línia 53: | Línia 53: | ||
[[Categoria:Traductors del grec]] |
[[Categoria:Traductors del grec]] |
||
[[Categoria:Persones del Yonne]] |
[[Categoria:Persones del Yonne]] |
||
[[Categoria:Alumnes de l'École Polytechnique]] |
|||
Revisió del 23:02, 9 des 2020
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 abril 1794  Véron (França) |
| Mort | 10 abril 1883 (89 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Activitat | |
| Ocupació | hel·lenista, traductor |
Premis | |
Pierre Giguet (1794-1883) fou un hel·lenista francès del segle xix, traductor de diverses obres.
Elements biogràfics
Nascut l'any 1794, es gradua a l'Escola politècnica l'any 1813.
Després que Louis XVIII tanqués l'escola l'any 1816, esdevingué notari a Maubeuge.
El 1845, es retira a Sens, on tradueix Homer, Heròdot, i la Septuaginta.
A part de la seva activitat de traductor, fou també l'autor de diverses obres, tant en relació amb el grec com amb qüestions militars.
Morí el 1883.
Publicacions
Traduccions
- Homer
Publicada per primer cop l'any 1843, la seva traducció de la Ilíada i l'Odissea fou reeditada l'any 1846 (amb mapes), 1852 (amb una "Enciclopèdia Homèrica"), 1854 (idem), 1860 i 1870.
La seva traducció va servir de base a les "Beautés d'Homère", un resum de la Ilíada i l'Odissea anotada per Feillet (1865) represes sota el títol "L'Iliade et l'Odyssée abrégées et annotées" el 1876 (reeditada l'any 1898 i el 1907).
Conrad Roure, en la seva versió al català de la Ilíada, publicada al Diari Català el 1879, es basà principalment en el text francès de P. Giguet.[1]
- Heròdot
La seva traducció de les "Històries" d'Heròdot va aparèixer l'any 1864.
- La Bíblia dels Setanta
El 1859, Giguet va publicar una traducció dels llibres de Job, Ruth, Tobit, Judith i Esther prenent per base no pas la Vulgata llatina (com era d'ús llavors) ni el text hebreu massorètic (com s'ha imposat usualment des d'aleshores), sinó el text grec de la Septuaginta.
El 1865, sota el títol "La sainte Bible, traduction de l'Ancien Testament d'après les Septante", va publicar els dos primers volums d'una traducció integral, seguits l'any 1872 de dos altres volums.[2]
Llengua grega
- Vocabulaire des racines grecques, 1847
- Grammaire grecque simplifiée, 1856.
Altres obres
- Histoire militaire de la France, tome premier, 1849
- Histoire militaire de la France, Tome second 1849
- Histoire de la campagne d'Italie, 1853
Notes i referències
- ↑ Segalá y Estalella, Luis. El Renacimiento Helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne apertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el Claustro de la Universidad de Barcelona (pdf) (en castellà). Barcelona: Tipografía La Académica, de Serra Hnos. y Russell, 1916, pàg. 85 [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ Basant-se en el cànon de l'Antic Testament dins l'Església Catòlica, no traduí el "primer llibre d'Esdres", ni tampoc el "tercer i quart llibre dels Macabeus"