Johann Stamitz: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 45: Línia 45:
[[Categoria:Compositors txecs del Classicisme]]
[[Categoria:Compositors txecs del Classicisme]]
[[Categoria:Violinistes txecs]]
[[Categoria:Violinistes txecs]]
[[Categoria:Estudiants de la Universitat Carolina de Praga]]

Revisió del 21:25, 10 des 2020

Infotaula de personaJohann Stamitz

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(cs) Jan Václav Antonín Stamic
(de) Johann Wenzel Anton Stamitz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1717 Modifica el valor a Wikidata
Havlíčkův Brod Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1757 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Mannheim Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMannheim Modifica el valor a Wikidata
Director musical
27 febrer 1750 –
Concertino
1743 – 27 febrer 1750
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Carolina de Praga - filosofia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, filòsof, musicòleg, director d'orquestra, violinista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarl Stamitz, Franz Ignaz Beck, Christian Cannabich, Carl Joseph Toeschi i Anton Stamitz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaStamitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAnton Stamitz, Franziska Lang (en) Tradueix, Carl Stamitz Modifica el valor a Wikidata
GermansVáclav Jan Stamitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d82b930c-87d0-451f-b0b0-7e7fa5e2b243 Discogs: 2100112 IMSLP: Category:Stamitz,_Johann Allmusic: mn0001398624 Find a Grave: 87419211 Modifica el valor a Wikidata

Johann Wenzel Anton Stamitz (en txec: Jan Václav Stamic) (19 de juny de 171727 de març de 1757) fou un compositor, violinista i director d'orquestra txec. Johann fou el pare de Carl Stamitz i Anton Stamitz, també compositors.

Dades biogràfiques

Stamitz va néixer a Německý Brod (avui Havlíčkův Brod, a la República Txeca). Va rebre les primeres lliçons de música de la mà del seu pare, que era organista. Posteriorment va estudiar amb els jesuïtes a Jihlava (Iglau en alemany) i a la Universitat Carolina de Praga

El 1741 es traslladà a Mannheim, quasi al mateix temps en què Karl Theodor es fa càrrec del govern del principat, amb el desig de fer de la cort un nou Versalles. El 1743 serà nomenat primer violinista de l'orquestra de la cort i el 1745 Konzertmeister o director musical, i tindrà entre els seus alumnes a Franz Ignaz Beck.[1] Amb el vistiplau del príncep elector, Stamitz va elevar el nivell de l'orquestra fins al punt de convertir-la en una de les més reputades d'Europa.

Entre el 1754-55 va passar una temporada a París i la seva música va ser interpretada amb èxit als Concerts Spirituels.

Va morir a Mannheim el 1757. El seu successor al front de l'orquestra de l'Elector fou Christian Cannabich

Fundador de l'Escola de Mannheim

Stamitz fou el fundador i el membre més prominent de l'anomenada Escola de Mannheim, per a la qual va compondre gran quantitat de concerts, especialment per a violí o flauta, però també per a violoncel, trompeta, clarinet i viola d'amore entre altres. També va compondre música de cambra per a diverses formacions, però les obres més significatives van ser les més de 60 simfonies que va compondre, la majoria per a l'orquestra de Mannheim.

Fou un dels primers compositors a compondre sistemàticament simfonies en 4 moviments, afegint el minuet i trio als 3 moviments habituals. També és habitual la introducció dels clarinets en la simfonia, un tractament més melòdic de la viola i incipients intents d'empastar els instruments de fusta amb la corda.

Cal destacar també la introducció d'un segon grup de material temàtic contrastant en el primer moviment de la simfonia, que serà decisiu per al desenvolupament del que es coneix com a forma sonata.

Malgrat totes aquestes innovacions, el que més es va valorar de l'orquestra de Mannheim fou a nivell interpretatiu. Molt possiblement aquest virtuosisme orquestral anava lligat al fet que Johann Stamit acostumava a dirigir l'orquestra des del lloc del concertino, mentre que el costum habitual en l'època encara era dirigir des del clavecí.

En aquesta escola Stamitz tingué infinitat d'elumnes que després serien famosos i reconeguts com František Xaver Pokorný (1729-1794).[2]

Obra

  • 6 sonates a 3 parts concertants, op. 1
  • 6 sonates de càmera per a violí i baix continu, op. 6
  • 4 col·leccions de 6 simfonies cada una publicades com a opus 3, 4, 7 i 8 i una quantitat superior en manuscrits. Aquestes simfonies, junt amb les d'Anton Filtz, foren publicades a París i La Haia després de la mort d'ambdós compositors.[3]
  • 10 trios orquestrals
  • 6 concerts per a clavecí, op. 10 i diversos concerts per a flauta, violí i altres instruments.
  • Una missa.

Bibliografia

  • Pestelli, G. Historia de la música, 7 - La época de Mozart y Beethoven Ed. Turner Música, Madrid 1986.
  • Pauly, R.G. La música en el periodo clasico. Ed. Victor Leru, Buenos Aires, 1980.
  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 125. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. František Xaver Pokorný
  3. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 252 (ISBN 84-239-4575-8)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Stamitz