Paulina Òdena García

Lina Odena, Paulina Odena García va néixer a Barcelona el 22 de gener de 1911. Els seus pares tenien una sastreria al barceloní barri de l'Eixample. Lina va ajudar-los en el negoci familiar quan encara era una adolescent, primer fent d'aprenenta i més tard com a modista. De molt jove entrà al Partit Comunista d'Espanya, després de trencar amb la seva família de la qual es va independitzar. El juliol de 1931 formà part d'una delegació de joves catalans que marxen a l'URSS durant 14 mesos. Estudiarà a l'Escola Marxista-Leninista de Moscou, lloc on es formaren els futurs quadres polítics.

La seva gran capacitat i intel·ligència li permetran quan retorna a Catalunya passar a formar part de les Joventuts Comunistes de Catalunya del Partit Comunista de Catalunya (PCC), primer i en celebrar-se el III Congrés de les UJC, Lina formarà part del Buró Nacional del PCE com a delegada per a Catalunya; més tard, al febrer de 1933, serà nomenada secretària general de les Joventuts Comunistes de Catalunya, i candidata al Parlament de la República aquell mateix any.

Quan a Catalunya es va produir la revolta d'octubre de 1934, Lina Odena va ser una de les poques dones que va agafar el fusell, participant activament en els combats de la carretera de la Rabassada i a Sant Cugat. Quan fracassà el moviment la Lina passà a la clandestinitat i va formar part del també clandestí Socors Roig Internacional, sent detinguda i fitxada a Barcelona per la policia l'agost de 1935. Durant el mes següent Lina va participar en l'IV Congrés de la Internacional Juvenil Comunista (IJC) que va tenir lloc a Dinamarca, on es decideix la unificació de les joventuts comunistes amb les altres joventuts revolucionàries.

La mobilització de tota l'esquerra, unida en el Front Popular per les eleccions convocades el febrer el 1936, portarà a Lina Odena a Madrid on començarà per ella una etapa de treball acompanyant a Dolores Ibárruri, la Pasionaria, en els mítings que va realitzar per Astúries, Madrid, Sevilla o Còrdova. Després de la victòria del Front Popular va participar a Barcelona a les darreres converses que segellaren la unificació de les joventuts marxistes i que donaren lloc a l'abril a la Unió de Juventuts Socialistes de Catalunya (UJSC).

La guerra sorprendrà a Lina a Almeria. Allí va participar activament en els combats que hi van tenir lloc i on hi jugaren també un paper important dues companyies d'aviació que van fugir de Granada. Pocs dies després la van nomenar representant del comitè local. Com a símbol d'aquest càrrec Lina Odena va lluir amb orgull, sobre el seu mono de miliciana, les ales de l'aviació des d'aquell dia i fins a la seva mort, tal com testifiquen les seves últimes fotografies.

Lina Odena formà part d'una columna de milicians, d'antics soldats de l'aviació i de mariners procedents d'Almeria. Li fou assignada la missió de prendre Guadix i més tard a Motril. Durant aquest temps va fer uns viatges breus a Madrid i Barcelona per aconseguir armes, i retornà ràpidament al front andalús.

El 14 de setembre de 1936, prop de Granada, al costat del Pantà de Cubillas, el xofer que acompanyava Lina pren un camí equivocat en un encreuament, que els portarà a un control falangista. Abans de caure presonera de l'enemic, va treure la seva pistola i es va suïcidar. El cos de la Lina Odena reposava fins fa uns anys en la fossa 122, del Pati de l'Ermita, al cementiri de Granada, però com que no fou reclamat per ningú les seves restes van passar a engrossir una fossa anònima.

Mary Nash diu a "Rojas. Las mujeres republicanes en la guerra civil" (Ed. Taurus, Madrid, 1999): "L'estiu del 1936 la figura heroica de la miliciana es va convertir ràpidament en el símbol de la mobilització del poble espanyol contra el feixisme. Dones com la jove activista Lina Odena van personificar la resistència antifeixista a les llegendes de la guerra. Odena era una destacada dirigent de les JSU, el del moviment juvenil comunista, i secretària general del Comitè Nacional de Dones Antifeixistes. Va lluitar al sud d'Espanya al començament de la guerra i es va llevar la vida al setembre de 1936, quan estava a punt de ser capturada pel temible cos nord-africà de tropes mores de Franco, al front de Granada". Va existir un batalló amb el seu nom.

Referències

• Foro por la Memoria de Granada (castellà)