Francesc Bayarri i Moreno: diferència entre les revisions
m Manteniment de plantilles |
m Moving from Category:Alumnes de la UV to Category:Alumnes de la Universitat de València using Cat-a-lot |
||
| Línia 37: | Línia 37: | ||
[[Categoria:Escriptors valencians contemporanis en català]] |
[[Categoria:Escriptors valencians contemporanis en català]] |
||
[[Categoria:Periodistes valencians]] |
[[Categoria:Periodistes valencians]] |
||
[[Categoria:Alumnes de la |
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de València]] |
||
[[Categoria:Almàssera]] |
[[Categoria:Almàssera]] |
||
[[Categoria:Escriptors de l'Horta Nord]] |
[[Categoria:Escriptors de l'Horta Nord]] |
||
Revisió del 16:45, 17 des 2020
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1961 (62/63 anys) Almàssera (Horta Nord) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
Francesc Bayarri (Almàssera, L'Horta, 1961)[1] és un periodista i escriptor valencià. Actualment és el cap de premsa de la Universitat de València.[2]
Francesc Bayarri fou el primer cap d'informatius de Ràdio Nou, i anteriorment va treballar un any en Radiocadena. Però la seua activitat professional s'ha centrat en la premsa escrita: Noticias al Día, Levante-EMV i El País. Ha escrit les novel·les L'avió del migdia, premi València de narrativa en 2001;[3] Febrer; Cita a Sarajevo, premi dels Escriptors Valencians 2007; València sic transit (2016),[4]editada per la Companyia Austrohongaresa de Vapors; i Matar Joan Fuster (i altres històries), publicada en 2018 per la Companyia Austrohongaresa de Vapors. Cita a Sarajevo està traduïda al castellà i a l'anglès.[2][5]
També ha traduït la biografia Amado Granell. El valencià que va alliberar París,[6] de Cyril Garcia; i La Barraca, de Vicent Blasco Ibáñez, totes dues editades per la Companyia Austrohongaresa de Vapors en 2016.
Ha participat en els llibres col·lectius Nosaltres, exvalencians i País Valencià. Segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques.[5] Durant una dècada va ser secretari de la Unió de Periodistes Valencians. Formava part de la junta directiva de Valencians pel Canvi, plataforma cívica creada el 1999.[7][8]
Obra
Novel·les
Estudis i assaigs
- Nosaltres exvalencians (obra col·lectiva), 2005[8]
- Matar Joan Fuster (i altres històries), 2018[2]
Traduccions
- Amado Granell. El valencià que va alliberar París (Cyril Garcia), 2016. Trad. del francés[2]
- La barraca (V. Blasco Ibáñez), 2017. Trad. del castellà[2]
Enllaços externs
- «Francesc Bayarri i Moreno». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Web de Francesc Bayarri
- Francesc Bayarri a FULL Fundació pel Llibre i la Lectura
Referències
- ↑ «Francesc Bayarri». [Consulta: 9 juliol 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 S.L, EDICIONES PLAZA. «Francesc Bayarri: "Sóc molt pesimista sobre el periodisme valencià i el periodisme en general"» (en castellà). [Consulta: 2 gener 2020].
- ↑ «Francesc Bayarri gana el Magnànim con una novela sobre la transición valenciana» (en castellà). El País, 22-09-2001.
- ↑ «La Transició valenciana». Levante-EMV, 02-03-2016.
- ↑ 5,0 5,1 «El periodista i escriptor Francesc Bayarri presenta en el Club de Lectura d'Alumni UV el seu últim llibre, ‘València sic transit’ - Fundacio General - FGUV». [Consulta: 2 gener 2020].
- ↑ «Amado Granell, el héroe valenciano del siglo XX» (en castellà). El País, 04-06-2016.
- ↑ «Valencians pel Canvi llama contra la crisis “económica, política y ética”» (en castellà). El País, 22-02-2012.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «DIÀLEGS A TRES, AMB JULIÀ DE JODAR I FRANCESC BAYARRI». [Consulta: 2 gener 2020].