KDE

KDE

Tipus	comunitat del programari lliure, organització sense ànim de lucre i entorn d'escriptori
Versió inicial	14 octubre 1996
Versió estable	6.0.0 (Frameworks) (28 febrer 2024) 23.08.3 (Gear) (9 novembre 2023) 5.27.9 (Plasma) (24 octubre 2023)
Versió prèvia	6.1 (Plasma) 24.02 Alpha (Gear) (8 novembre 2023) 6.1 (Frameworks)
Epònim	Common Desktop Environment
Característiques tècniques
Escrit en	C++
Equip
Creador/s	Matthias Ettrich
Més informació
Lloc web	kde.org (anglès)
Stack Exchange	Etiqueta
Id. Subreddit	kde

El KDE és una comunitat que que desenvolupa i dóna suport al programari lliure per a entorn d'escriptori i aplicacions mòbils. Originalment KDE feia referència explícitament a l'entorn d'escriptori, essent una de les opcions més populars en distribucions GNU/Linux. Actualment tots els components pertanyents als entorns gràfics s'agrupen sota el nom de 'KDE Plasma', mentre que KDE és pròpiament el nom de la comunitat.

Funciona en la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin.

Actualment una gran part de les biblioteques de KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte KDElibs/win32. El fet d'incorporar altres aplicacions KDE s'està discutint.

Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja es feia servir per a l'acrònim de Common Desktop Environment), però va ser canviat per significar simplement una "K".

Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les seves aplicacions. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català.

Aquest és l'escriptori per defecte de distribucions com Chakra Linux, Kubuntu, PCLinuxOS, KDE neon o SuSE.

Història

KDE va ser fundat el 1996 per Matthias Ettrich quan era estudiant d'informàtica a la Universitat de Tübingen, al sud d'Alemanya. Aquesta iniciativa va ser la reacció a diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori d'Unix, explicats a aquesta entrada de un grup de notícies, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.

Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.

El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar amb la llicència QPL però el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation.

Gràcies a Qt 4, hi ha disponible per les plataformes Unix, Mac i Windows, suport nadiu de KDE.

Actualment KDE i GNOME participen en el projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori d'Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.

Organització del projecte KDE

Evolució del desenvolupament de KDE

Com molts altres projectes lliures, KDE està sent desenvolupat per voluntaris, tot i així diverses companyies com Novell, Trolltech i Mandriva contracten programadors per treballar en el projecte. Però en aquest gran projecte no només hi ha programadors, sinó que hi ha traductors, dissenyadors, empaquetadors... i molta gent més. Per tant, l'organització es fa bastant complexa i els problemes i decisions es discuteixen en diverses llistes de correu.

Les decisions importants, com les dates de llançament o la inclusió de noves aplicacions es fan pel kde-core-devel, la seva llista és anomenada core developers. Aquests programadors han fet importants contribucions a KDE durant el pas dels anys. Les decisions no es prenen mitjançant votacions, sinó discutint. En la majoria de casos aquest sistema funciona bé, les discussions importants (per exemple si l'API de KDE 2 s'havia de trencar a favor de KDE 3) són estranyes.

Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del món el projecte té una base ferma a Alemanya. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de Tübingen i Kaiserslautern, una organització alemanya té els drets de la marca "KDE", les conferències de KDE se solen realitzar a Alemanya.

Llançaments majors

Un llançament major de KDE té dos números de versió, per exemple KDE 1.1. Tots els llançaments de KDE en una mateixa versió major (KDE 1, KDE 2, KDE 3 i KDE 4) són binaris i tenen compatibilitat de codi. Això significa que tots els programes programats pel KDE 4.0.x funcionaran amb tots els llançaments de KDE.

Els canvis que necessiten recompilacions o portar aplicacions mai hi són quan no és una versió major; això manté una API estable pels desenvolupadors de KDE. Els canvis entre les versions KDE 1 i KDE 2 van ser molt importants, mentre que els canvis de l'API entre KDE 2 i KDE 3 eren força menors, significant això que les aplicacions podien ser fàcilment portades a la nova arquitectura. Actualment la majoria de llançaments majors de KDE segueixen el cicle de llançament de les Qt.

Tan aviat com un llançament major està llest i anunciat el treball pel pròxim llançament major comença. Un llançament major necessita diversos mesos per acabar i les errades que es corregeixen durant aquest temps s'incorporen a la branca estable, significant això que aquests pegats s'incorporen a l'últim llançament estable.

Llançaments menors

Un llançament menor de KDE té tres números de versions, per exemple KDE 1.1.1, i els programadors se centren a arreglar errades que s'han detectat, petits detalls i millores en la usabilitat, no se solen afegir noves característiques en els llançaments menors.

Els llançaments menors es publiquen cada poc temps.

Un llançament menor es basa amb la branca Subversion de l'últim llançament i no afecta a la branca principal.

 noves característiques 
 correcció d'errades
 KDE 3.2 llançant ----------------------------> KDE 3.3 (també anomenat branca principal)
 (nou desenvolupament
 iniciat) només correcció d'errades
 ----------------------------> Branca KDE 3.2 (esdevé un llançament menor)

Arquitectura

• Phonon - servidor de so
• DCOP, actualment D-BUS - sistema de comunicació entre processos
• KHTML - Motor de representació d'HTML
• KIO - extensions per fer l'accés de xarxa transparent
• Kiosk - per desactivar característiques dins de KDE per crear un entorn més controlat
• KPart - es fa servir per integrar diversos components dins de l'escriptori
• Kwin - entorn de finestres
• KConfigXT - agafa un fitxer XML i produeix codi font per modificar les opcions de configuració, incloent classes per unir el resultat del codi amb els diàlegs de configuració
• Qt - biblioteques gràfiques multiplataforma
• XMLGUI -permet definir elements de la interfície gràfica com menús i barres d'eines mitjançant fitxers XML

Empaquetament

Degut a la mida de KDE, aquest es divideix en diverses categories de paquets per simplificar la instal·lació. Aquest és un esquema de referència; els empaquetadors són lliures d'usar els seus propis paquets pel KDE.

• Phonon - Servidor de so de KDE
• kdelibs - Biblioteques bàsiques de l'escriptori
• kdebase - Aquest paquet porta l'escriptori bàsic KDE
• kdeaccessibility - programari per permetre l'accessibilitat
• kdeaddons - Afegits per ampliar les possibilitats de les aplicacions KDE
• kdeadmin - Eines d'administració, integrades per administrar sistemes UNIX.
• kdeartwork - Treball de disseny addicional (estil de menús, salvapantalles, fons de pantalla...)
• kdeedu - Conjunt d'aplicacions educatives
• kdegames - Conjunt de jocs
• kdegraphics - Aplicacions relacionades amb les imatges. Conté visualitzadors d'imatges, aplicacions de retoc fotogràfic, modeladors, etc.
• kde-i18n - Internacionalització per KDE
• kdemultimedia - Conjunt d'aplicacions relacionades amb el multimèdia com ara reproductors d'àudio/vídeo, control de so i extractors d'àudio
• kdenetwork - Conjunt d'aplicacions relacionades amb Internet. Conté clients d'IM, clients d'IRC, gestors de descàrregues, etc.
• kdepim - Aplicacions usades per organitzar el teu temps, contactes, etc. Conté una agenda, un administrador de contactes, un client de correu, etc.
• kdesdk - Eines per programadors
• kdetoys - Conjunt de mascotes per l'escriptori
• kdeutils - Utilitats de sistema. Conté un descompressor, una calculadora, un gestor de notes emergents, etc.
• kdewebdev - Conjunt d'aplicacions encarades a la construcció d'una web
• koffice - Paquet d'ofimàtica

També hi ha un mòdul de subversion anomenat KDE Extragear (utilitats, Internet, multimèdia... aplicacions), el qual és usat per aplicacions que són part del projecte KDE però no depenen del cicle de llançaments; K3b, Amarok i molts altres programes són part d'aquest mòdul. Podeu veure més informació a el web d'Extragear.

Col·laboradors principals

Programadors

• Matthias Ettrich
• Waldo Bastian
• Dirk Mueller
• Lars Knoll
• George Staikos
• David Faure
• Duncan Mac-Vicar Prett
• Mosfet
• Eva Brucherseifer
• Aaron Seigo

Artistes

• Projecte Oxygen

Convenció de noms

La majoria d'aplicacions KDE tenen una K al nom, majoritàriament la primera lletra i amb majúscules, tot i que hi ha diverses excepcions com kynaptic, on la seva K no és majúscula o Gwenview, el qual no té cap K. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva K perquè el lletreig d'una paraula comença amb C o Q, per exemple Konsole o Kuickshow. A més, algunes paraules afegeixen una K en una paraula d'ús comú, com per exemple KOffice. S'ha d'indicar que la majoria de noms d'aplicació existeixen en alemany, com per exemple Konsole.

Distribucions

A continuació es mostra una llista (en forma de taula) de distribucions que inclouen l'entorn d'escriptori KDE por omissió.

Nom	Distribució base/Notes
Ark Linux	Red Hat
ArtistX	Ubuntu
Aurox	Fedora Core
BackTrack	SLAX
Chakra	Arch Linux
Debian GNU/Linux	Debian GNU/Linux. Debian-KDE, des de la versió 4.0
Edubuntu KDE	Edubuntu
Famelix	Debian GNU/Linux, Knoppix i Kurumin
Fedora Core	Red Hat. Fedora-KDE, des de la versió 7.0
Freespire	Linspire
Galinux	SLAX
KadedeOS	Kubuntu
Kanotix	Knoppix
KDE neon	neon.kde.org
Kubuntu	Ubuntu
Kurumin	Knoppix
Linspire	Kubuntu
Linux Mint KDE	Kubuntu
Mandriva Linux	Red Hat
MEPIS	Debian GNU/Linux
openSUSE	SUSE Linux
Pardus	Pardus
PCLinuxOS	Mandriva Linux
Sabayon Linux	Gentoo
sidux	Debian GNU/Linux, rama unstable (sid)
SLAX	Slackware
SUSE Linux	Slackware
Tuquito	Debian GNU/Linux
URLI	Kubuntu
VectorLinux	Slackware
Venenux GNU/Linux	Debian GNU/Linux
Xandros	Debian GNU/Linux

Antics problemes amb llicències

Actualment les biblioteques Qt estan disponibles sota llicència GNU GPL i llicència QPL (una llicència que s'ha de comprar per tal de poder fer programari privatiu mitjançant les Qt. Considerant les actuals llicències, els programes que usen les Qt s'han de llançar amb una llicència lliure (GPL o una altra llicència permesa per la QPL, com BSD o LGPL, per exemple). Després que Trolltech llancés les Qt amb llicència GPL, les discussions sobre llicències amb la Free Software Foundation es van acabar.

Alguns programadors diuen que pagar per una llicència treu molt incentiu econòmic per escriure codi privatiu mitjançant les Qt. Tot i així no és necessari usar les Qt o les biblioteques KDE per escriure programari que s'integri correctament amb l'escriptori de KDE. El programari que usa una altra eina i segueix els estàndards de la freedesktop o usa les eines de KDE com kprint i kdialog es pot integrar amb l'escriptori de KDE (kprint i kdialog usen Qt i estan sota llicència GPL), tot i així no quedarà tan bé com si usés les Qt. Addicionalment, els esforços d'integració es discuteixen a la iniciativa Portland Free Desktop , i està planejat pel KDE 4.

Alguns altres escriptoris lliure, com GNOME, Xfce, EDE...) usen les seves biblioteques de llicència LGPL. La LGPL permet fer aplicacions privatives que funcionen amb les biblioteques llicenciades amb LGPL però amb algunes restriccions: la Secció 6 de LGPL v2.1 prohibeix unir el programari amb una llicència que restringeix l'ús de l'enginyeria inversa i la modificació del treball per part de l'usuari. La llicència comercial Qt (de pagament) no porta cap restricció. Des del Desembre del 2005 una llicència de Qt per fer programari privatiu val entre 1420 i 2630 euros per programador. Les actualitzacions durant un any estan incloses, després d'aquest temps la llicència s'ha de renovar (entre 500 i 1000 euros l'any) per beneficiar-se de les actualitzacions de programari amb la llicència comercial.

Usabilitat

KDE pretén crear aplicacions fàcils d'usar sense sacrificar característiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforços amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fàcil d'usar, ràpid d'aprendre, més consistent i òbviament més còmode per l'audiència" Per millorar la interfície d'usuari, s'ha reduït la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet més és el d'acabar la feina amb l'Open Usability Project. Un dels punts més importants de la sèrie KDE 4 és el d'identificar les àrees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfície d'usuari.

La interfície de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i així un estudi d'usabilitat demostra que els usuaris es van familiaritzar molt ràpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant ràpid com amb Windows XP.

KDE també pretén fer les tasques difícils fàcils, com per exemple afegir impressores, usar característiques de les Wireless o instal·lar noves fonts i decoracions. Webs com LinuxPrinting o KDE-Look donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.

Mascotes

Konqi és la mascota del projecte KDE

Kandalf, l'antiga mascota

La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions, per exemple en el diàleg Quant a... del menú d'ajuda de les aplicacions.

Kandalf era l'anterior mascota del projecte KDE durant les seves versions 1.x i 2.x. Era el responsable d'oferir les ktips (Kandalf's useful tips), uns amistosos suggeriments d'ús, «el consell del dia». Aquesta utilitat estava activada per defecte en el primer accés a KDE, encara que podia ser fàcilment desactivada. En la versió 3.0 de KDE ja havia desaparegut la figura de Kandalf, però seguia sent el conseller virtual de ktips.

En versions posteriors de la sèrie 3.x va ser reemplaçat per Konqi, un drac verd que ja havia aparegut eventualment en aplicacions de KDE 2.x, degut possiblement a un incompliment de copyright, donada la similitud del nom Kandalf amb el del mag Gandalf, personatge de la novel·la El Senyor dels Anells, nom que és una marca registrada de Tolkien Estate, l'organització legal de la família Tolkien que controla i gestiona el llegat de J. R. R. Tolkien.

Vegeu també

• Akademy: La trobada mundial d'entusiastes de KDE
• Llista d'aplicacions del KDE

Enllaços externs

• KDE - Lloc web oficial (català)
• Web del projecte de traducció del KDE al català