Acacia caffra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m - secció buida
- | peu_mapa_distribucio = Àrea de distribució natural de l'espècie ''Acacia caffra''
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Infotaula ésser viu
| peu_mapa_distribucio = Àrea de distribució natural de l'espècie ''Acacia caffra''
| sinonims = * ''Senegalia caffra'' (Thunb.) P.J.H.Hurter & Mabb.
| sinonims = * ''Senegalia caffra'' (Thunb.) P.J.H.Hurter & Mabb.
* ''Mimosa caffra'' Thunb.<ref>«''[http://eol.org/pages/660853/names/synonyms Acacia caffra]''» a EOL. Data consulta: 31 de gener de 2014.</ref>
* ''Mimosa caffra'' Thunb.<ref>«''[http://eol.org/pages/660853/names/synonyms Acacia caffra]''» a EOL. Data consulta: 31 de gener de 2014.</ref>
}}
}}

== Descripció ==
'''''Acacia caffra''''' és una [[espècie]] de planta de la subfamília de les [[Mimosoideae]] dins el grup de les [[Lleguminoses]]. És un arbust o [[arbre]] [[caduc]] fi de fins a 14 m d'alçada i es troba als [[matollar]]s costaners, pasturatges i a la [[sabana]]. És una espècie que s'usa per al fer fusta per a pipes. Fa suro de color gris i fissurat. Les branquetes són marró-vermelloses amb estries grises longitudinals. Les espines són llargues, en forma de ganxo, i normalment en parells per sota dels nodes, encara que inclogui algunes repartides al llarg de la tija. Les fulles són llargues d'uns 15-20x6cm amb uns 10-20 parells de pinnes (fulletes). El pecíol és llarg i presenta una glàndula al costat del primer parell de pinnes. la inflorescència es presenta en forma d'espiga de flors d'un color blanc groguenc que floreix el Setembre-Octubre o com a molt aviat cap a Juliol. El fruit és en forma de beina [[dehiscent]], és a dir, un llegum de color marró que s'obre longitudinalment deixant caure les llavors durant la seva dispersió. El fullatge i els fruits són considerats com a bon ferratge per a bestiar.<ref name="Field">Field Guide to the Acacias of Zimbabwe, TIMBERLAKE, J; FAGG, C; BARNES, R. - Pub 1999 {{ISBN|0797419365}}</ref>
'''''Acacia caffra''''' és una [[espècie]] de planta de la subfamília de les [[Mimosoideae]] dins el grup de les [[Lleguminoses]]. És un arbust o [[arbre]] [[caduc]] fi de fins a 14 m d'alçada i es troba als [[matollar]]s costaners, pasturatges i a la [[sabana]]. És una espècie que s'usa per al fer fusta per a pipes. Fa suro de color gris i fissurat. Les branquetes són marró-vermelloses amb estries grises longitudinals. Les espines són llargues, en forma de ganxo, i normalment en parells per sota dels nodes, encara que inclogui algunes repartides al llarg de la tija. Les fulles són llargues d'uns 15-20x6cm amb uns 10-20 parells de pinnes (fulletes). El pecíol és llarg i presenta una glàndula al costat del primer parell de pinnes. la inflorescència es presenta en forma d'espiga de flors d'un color blanc groguenc que floreix el Setembre-Octubre o com a molt aviat cap a Juliol. El fruit és en forma de beina [[dehiscent]], és a dir, un llegum de color marró que s'obre longitudinalment deixant caure les llavors durant la seva dispersió. El fullatge i els fruits són considerats com a bon ferratge per a bestiar.<ref name="Field">Field Guide to the Acacias of Zimbabwe, TIMBERLAKE, J; FAGG, C; BARNES, R. - Pub 1999 {{ISBN|0797419365}}</ref>



Revisió del 21:44, 20 des 2020

Infotaula d'ésser viuAcacia caffra Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuAcacieae
GènereAcacia
EspècieAcacia caffra Modifica el valor a Wikidata
Willd., 1806
Nomenclatura
BasiònimMimosa caffra Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Senegalia caffra (Thunb.) P.J.H.Hurter & Mabb.
  • Mimosa caffra Thunb.[1]

Acacia caffra és una espècie de planta de la subfamília de les Mimosoideae dins el grup de les Lleguminoses. És un arbust o arbre caduc fi de fins a 14 m d'alçada i es troba als matollars costaners, pasturatges i a la sabana. És una espècie que s'usa per al fer fusta per a pipes. Fa suro de color gris i fissurat. Les branquetes són marró-vermelloses amb estries grises longitudinals. Les espines són llargues, en forma de ganxo, i normalment en parells per sota dels nodes, encara que inclogui algunes repartides al llarg de la tija. Les fulles són llargues d'uns 15-20x6cm amb uns 10-20 parells de pinnes (fulletes). El pecíol és llarg i presenta una glàndula al costat del primer parell de pinnes. la inflorescència es presenta en forma d'espiga de flors d'un color blanc groguenc que floreix el Setembre-Octubre o com a molt aviat cap a Juliol. El fruit és en forma de beina dehiscent, és a dir, un llegum de color marró que s'obre longitudinalment deixant caure les llavors durant la seva dispersió. El fullatge i els fruits són considerats com a bon ferratge per a bestiar.[2]

A Sud-àfrica, A. caffra, és una espècie molt variable. La forma trobada a Harare és més robusta del normal amb pinnes més llargues i beines més amples. Això dóna crèdit a suggerir que va ser importat de la zona Rustenburg-Waterberg amb les carretes de bous a principis de segle. És una espècie que creix bastant ràpid, rebrota bé i sembla que és resistent al fred. El nom específic es pensa que prové de Kaffraria, un antic nom de la part est de la província del Cap.

Distribució i ecología

És una espècie sud-africana que només creix al sud-est de Botswana, al nord i a l'est de Sud-àfrica, a l'est de Ciutat del Cap i cap al sud de Moçambic. També existeix una població aïllada que creix en sòls argilosos per la zona de Zimbabwe. La localització, ara un camp de construcció, va ser una antiga zona en expansió en la que hi havia transport tirat per bestiar i és possible que A.caffra provingui d'aquella època. Malgrat ser una població petita s'ha mantingut en el transcurs dels anys. Fora de la zona de Zimbabwe normalment és una espècie de boscos oberts sobre muntanyes rocoses i arbusts de valls seques.[2]

Galeria

Referències

  1. «Acacia caffra» a EOL. Data consulta: 31 de gener de 2014.
  2. 2,0 2,1 Field Guide to the Acacias of Zimbabwe, TIMBERLAKE, J; FAGG, C; BARNES, R. - Pub 1999 ISBN 0797419365