Les Màximes de Ptahhotep: diferència entre les revisions

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Manteniment de plantilles
m (Tipografia)
m (Manteniment de plantilles)
 
== Història ==
Durant el regnat del faraó [[Djedkare|Izezi]], de la Cinquena Dinastia<ref>Fontaine, Carole R. "''A Modern Look at Ancient Wisdom: The Instruction of Ptahhotep Revisited.''" The Biblical Archaeologist 44 (Universitat de Chicago, EUA), núm. 3 (1981): 155-60. doi:10.2307/3209606.</ref> el visir Ptahhotep va formular aquests [[Precepte moral|preceptes]]. El text va ser descobert a [[Tebes (Egipte)|Tebes]] l'any 1847 per egiptòleg M. Prisse d'Avennes.<ref name="Simpson1986">Simpson, W. K., ed. ''The Maxims of Ptahhotep''. Las Vegas, Nevada (EUA): Evan Blythin, 1986.</ref> Les [[Adagi|Màximes]] de Ptahhotep es coneixen com a [[Llibres sapiencials|literatura de saviesa]], concretament sota el gènere de preceptes que ensenyen alguna cosa.<ref>Lichtheim, Miriam 1996. ''Didactic literature''. In Loprieno, Antonio (ed.), Ancient Egyptian Literature, 243-262. Leiden; New York; Köln: E. J. Brill</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Godron|nom=Gerard|títol=Egipte i Grècia. Fonaments de la cultura occidental, secció La literatura de l'antic Egipte|url=|edició=1a|llengua=català|data=1989|editorial=Fundació Caixa de Pensions|lloc=Barcelona|pàgines=35|isbn=8476642059}}</ref> Hi ha quatre còpies dels Preceptes, i la versió completa i única, Papyrus Prisse, és a la [[Biblioteca Nacional de França|Bibliothèque Nationale]] de París.<ref name="Simpson">Simpson, William Kelly. ''The Literature of Ancient Egypt: An Anthology of Stories'', Instructions, Stelae, Autobiographies, and Poetry. New Haven, EUA: Yale University Press, 2003. Consultat el 28 de gener de 2017. ProQuest ebrary.</ref> Segons William Kelly Simpson, alguns becaris debaten que les Màximes de Ptahhotep van ser escrites a l'època de la dotzena dinastia, a l'[[Regne Mitjà d'Egipte|Imperi mitjà.]] Les còpies més primerenques del text van ser alterades per fer-les comprensibles pels egipcis del [[Imperi Nou d'Egipte|Nou Regne]].<ref name="Simpson" /> No únicament versa sobre el pensament i la moralitat del [[Regne Antic d'Egipte|Regne Antic]], sinó que vol ser beneficiós per qualsevol que el llegeixi. El text mostra un molt bon panorama de les actituds generals en aquell període.<ref name="Simpson" /> Les Màximes de Ptahhotep assenyaln diverses virtuts que s'entenien com necessàries per viure una vida bona<ref>{{Ref-llibre|cognom=Piedrafita|nom=Concepció|títol=Egipte i Grècia. Fonaments de la cultura occidental. Secció Les simulituds entre les literatures egípcia i grega|url=|edició=1a|llengua=català|data=1989|editorial=Fundació Caixa de Pensions|lloc=Barcelona|pàgines=45|isbn=8476642059}}</ref> i en sintonia amb [[Maat]], part important de la cultura egípcia.
 
== Resum ==
Hi ha quatre còpies conegudes de Les Màximes de Ptahhotep; la primera còpia va ser escrita durant l'Imperi Antic i altres còpies van ser considerades formar part de l'Imperi Mitjà. Les Màximes, al text original, es creu van ser originades durant l'Imperi Antic perquè s'adaptaven al pensament social i intel·lectual d'aquell període.<ref name="Parkinson1991" /> La còpia del [[Papir Prisse]], del temps de la [[dinastia XII]], es considera ser la font original. Tanmateix, hi ha altres versions de la Dinastia XII i versions sobre l'Imperi Nou que ometen algunes frases, n'afegeixen d'altres i a vegades canviar la seqüència de les paraules.<ref name="Quirke2004" /> El Papir Prisse va contenir tres textos literaris que van ser titulats com "Instrucció" o "Ensenyament", i el text complet únic dins d'aquest papir era la Màxima de Ptahhotep.<ref name="Hagen2012" />
 
El document amb la Màxima de Ptahhotep va ser reconegut per la majoria d'egiptòlegs com un del més difícils textos literaris egipcis per traduir.<ref name="Hagen2012" /> Per exemple:<blockquote>«Es coneix quan un és savi a causa de la seva saviesa; un oficial ha de ser en bona solidesa (?): El seu cor és en equilibri amb la seva llengua, els seus llavis són acurats quan parla...»<ref name="Hagen2012" /> </blockquote>Els signes d'interrogació queden per interpretació i diferent per cada traductor. Els ensenyaments van servir el seu propòsit per educar i donar saviesa a l'adult jove, per viure una vida bona ensenyant als homes a ser justos i honrats. És notori el punt de vista masculí en preceptes sobre l'[[erotisme]]:<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wildung|nom=Dietrich|cognom2=Schoske|nom2=Sylvia|títol=NOFRET - LA BELLA|url=|edició=1a|llengua=català|data=1986|editorial=Fundació Caixa de Pensions - Original de l'Organització d'Antiguitats Egípcies (El Caire, Egipte)|lloc=Barcelona|pàgines=146|isbn=8476640080}}</ref>{{Citació|Allunya’t de la dona forastera
 
Desconeguda per tothom a la seva ciutat.
2.704.615

modificacions

Menú de navegació