Miquel Montaña i Carrera: diferència entre les revisions
m Moving from Category:Alumnes de la UB to Category:Alumnes de la Universitat de Barcelona using Cat-a-lot |
Corts espanyoles franquistes Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Es llicencià en dret per la [[Universitat de Barcelona]] i exercí molts anys com a advocat. Va rebre la medalla d'or del [[Col·legi d'Advocats de Lleida]]. També fou conseller local del [[Movimiento Nacional]], [[paer segon]] d'Hisenda de 1971 a 1979, procurador a [[Corts Espanyoles]] per l'administració local (1971-1977) i [[paer en cap]] de Lleida pel terç familiar de [[1974]] a [[1976]]. A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] fou candidat per la [[UCD]] al [[Senat d'Espanya]], però no fou elegit. Posteriorment ingressà a [[Unió Democràtica de Catalunya]] i va ser elegit diputat a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1984]] per les llistes de [[Convergència i Unió]]. De 1984 a 1988 va ser vicepresident de la Comissió Parlamentària del [[Síndic de Greuges]] del [[Parlament de Catalunya]].<ref>[https://www.parlament.cat/document/composicio/150320.pdf Diputats II Legislatura]</ref> |
Es llicencià en dret per la [[Universitat de Barcelona]] i exercí molts anys com a advocat. Va rebre la medalla d'or del [[Col·legi d'Advocats de Lleida]]. També fou conseller local del [[Movimiento Nacional]], [[paer segon]] d'Hisenda de 1971 a 1979, procurador a [[Corts Espanyoles]] franquistes per l'administració local (1971-1977) i [[paer en cap]] de Lleida pel terç familiar de [[1974]] a [[1976]]. A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] fou candidat per la [[UCD]] al [[Senat d'Espanya]], però no fou elegit. Posteriorment ingressà a [[Unió Democràtica de Catalunya]] i va ser elegit diputat a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1984]] per les llistes de [[Convergència i Unió]]. De 1984 a 1988 va ser vicepresident de la Comissió Parlamentària del [[Síndic de Greuges]] del [[Parlament de Catalunya]].<ref>[https://www.parlament.cat/document/composicio/150320.pdf Diputats II Legislatura]</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 22:15, 24 des 2020
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 abril 1931 Lleida |
Mort | 13 desembre 2001 (70 anys) |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Lleida | |
Paer en cap de Lleida | |
1974 – 1976 ← Juan Casimiro de Sangenís Corrià – Ernesto Corbella Albiñana → | |
Procurador a Corts | |
1971 – 1977 | |
Tinent d'alcalde Lleida | |
1970 – 1979 | |
Paer de Lleida | |
1970 – 1979 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | polític, advocat |
Partit | Unió Democràtica de Catalunya |
Miquel Montaña i Carrera (Lleida, 4 d'abril de 1931 - 13 de desembre del 2001) va ser un advocat i polític català.[1]
Biografia
Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i exercí molts anys com a advocat. Va rebre la medalla d'or del Col·legi d'Advocats de Lleida. També fou conseller local del Movimiento Nacional, paer segon d'Hisenda de 1971 a 1979, procurador a Corts Espanyoles franquistes per l'administració local (1971-1977) i paer en cap de Lleida pel terç familiar de 1974 a 1976. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou candidat per la UCD al Senat d'Espanya, però no fou elegit. Posteriorment ingressà a Unió Democràtica de Catalunya i va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 per les llistes de Convergència i Unió. De 1984 a 1988 va ser vicepresident de la Comissió Parlamentària del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya.[2]
Referències
- ↑ «Mor Miquel Montaña i Carrera, primer alcalde de Lleida de la transició, a l'edat de 70 anys». La Xarxa, comunicació local, 14-12-2001.
- ↑ Diputats II Legislatura
Enllaços externs
- MIGUEL MONTAÑA CARRERA
- Fitxa del Congrés dels Diputats
- Diputats al Parlament a La Vanguardia, 4 de maig de 1984