Abd-ar-Rahman Sanxuelo: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Robot posa la Categoria:Cordovesos a partir de Wikidata |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
[[Categoria:Militars andalusins]] |
[[Categoria:Militars andalusins]] |
||
[[Categoria:Amírides]] |
[[Categoria:Amírides]] |
||
[[Categoria:Cordovesos]] |
|||
Revisió del 12:42, 25 des 2020
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 983 (Gregorià)  Còrdova |
| Mort | 3 març 1009 (25/26 anys) Còrdova |
| Hàjib | |
| 1008 – 1009 ← Abd-al-Màlik al-Mudhàffar | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Família | |
| Fills | Abd-al-Aziz al-Mansur |
| Pares | Almansor i Urraca Sánchez de Pamplona |
| Germans | Abd-al-Màlik al-Mudhàffar |
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir, més conegut, pel seu malnom Xanjwilu, arabització del romanç Sanxuelo, literalment "petit Sanç", com Abd-ar-Rahman Sanxuelo fou fill del famós Almansor.[1] Va prendre el làqab d'an-Nàssir.
Portava el malnom Sanxuelo perquè era per la seva mare el nét de Garcia III Sanxes II de Navarra, el rei basc de Pamplona. A la mort del seu germà gran Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (1008) el va succeir com hàjib (una mena de primer ministre). Al-Muzaffar preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Còrdova (20 d'octubre del 1008) i els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd-ar-Rahman Sanxuelo ("Sanchuelo"). Va obligar al califa Hixam al-Muàyyad bi-L·lah (Hixam II) a atorgar-li el nomenament de hàjib.
Estava poc dotat pel comandament i era molt vanitós; aviat es va guanyar l'oposició popular on ja no era simpàtic per les seves tendències berberòfiles. Primer va obligar al califa Hixam a nomenar-lo com a hereu a la corona (novembre del 1008) cosa que va desagradar al poble. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, oncle del califa Hixam, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos[2] mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Plau fortalesa) i van obligar a Hixam II a abdicar proclamant califa a Muhàmmad al-Mahdí (finals del 1008 o principis del 1009). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels amirites (la família d'Almansor) a Madīnat al-Zahrā.
Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i va trigar temps a decidir que feia. Finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.
Referències
- ↑ Bariani, Laura. Almanzor (en castellà). Editorial NEREA, 2003, p. 221. ISBN 8489569851.
- ↑ Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del hajib donant suport al califa, però oposant-se a Al-Mahdí
Bibliografia
- Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès). Le Caire, 1944-1953.