Paul Karrer

Paul Karrer

Biografia
Naixement	21 abril 1889 Moscou (Rússia)
Mort	18 juny 1971 (82 anys) Zúric (Suïssa)
Sepultura	Cementiri de Fluntern
Rector Universitat de Zúric
1950 – 1952
Dades personals
Formació	Universitat de Zúric
Activitat
Camp de treball	Química orgànica
Ocupació	químic, professor d'universitat, bioquímic
Ocupador	Universitat de Zúric, catedràtic (1919–1959)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1945–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1940–) Académie nationale de médecine Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Royal Society
Interessat en	Química orgànica
Premis (1r maig 1947)  Membre estranger de la Royal Society (1937)  Premi Nobel de Química (1934)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1922)  Premi Marcel Benoist  membre honorífic de la Reial Societat d'Edimburg

Paul Karrer (Moscou, Rússia 1889 - Zuric, Suïssa 1971) fou un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1937.

Biografia

Va néixer el 21 d'abril de 1889 a la ciutat de Moscou, fill dels ciutadans suïssos Paul Karrer i Julie Lerch. La seva família va retornar a Suïssa el 1892, i Karrer va assisitir a les escoles de Wildegg, Lenzburg i Aarau. Va estudiar química a la Universitat de Zuric, sota la supervisió d'Alfred Werner, i després d'obtenir el doctorat l'any 1911, va passar uns anys com a assistent a l'Institut Químic. Posteriorment va obtenir un lloc en l'Institut Quimicoterpèutic George Speyer de Frankfurt del Main, on va ser ajudant del Premi Nobel Paul Ehrlich. L'any 1918 va tornar a Züric com a professor auxiliar de química orgànica i el 1919 fou nomenat professor de química d'aquesta universitat i, posteriorment, director del seu Institut de Química.

Karrer va morir a la seva residència de Zuric el 18 de juny de 1971.

Recerca científica

Les seves investigacions més notables van estar relacionades amb els carotenoides i les flavines, descobrint que alguns d'ells, com el carotè i la riboflavina, actuen com a provitamines A i B2, respectivament. L'any 1938 va aconseguir sintetitzar el compost denominat alfatocoferol, que corregeix l'esterilitat carencial de manera anàloga a la vitamina E.

L'any 1937 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre els carotenoides, flavines i la vitamina A i vitamina B2. L'altra meitat del premi recaigué en el químic britànic Walter Norman Haworth per les seves investigacions sobre els carbohidrats i la vitamina C.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Karrer

• «Paul Karrer» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.