Esòfag: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 21: Línia 21:
== Estructura ==
== Estructura ==
=== Esfínters ===
=== Esfínters ===
L'esòfag està envoltat per la part superior i inferior per dos anells musculars, coneguts respectivament com a esfínter esofàgic superior i esfínter esofàgic inferior.<ref name=GRAYS2005>{{cite book|last1=Drake|first1=Richard L.|title=Gray's anatomy for students|year=2005|publisher=Elsevier/Churchill Livingstone|location=Philadelphia|isbn=978-0-8089-2306-0|last2=Vogl|first2=Wayne|last3=Tibbitts|first3=Adam W.M. Mitchell|others=illustrations by Richard M. Tibbitts and Paul Richardson|pages=192–94}}</ref> Aquests [[esfínter]]s actuen per tancar l'esòfag quan no s’empassa menjar. L'esfínter esofàgic superior és un esfínter anatòmic, que està format per una porció inferior del constrictor faríngi inferior, també conegut com a esfínter cricolaringi a causa de la seva relació amb el [[cartílag cricoide]] de la [[laringe]] anterior. Tanmateix, l’esfínter esofàgic inferior no és un esfínter anatòmic, sinó més aviat funcional, el que significa que actua com a esfínter però no té un engrossiment diferent com els altres esfínters.
L'esòfag està envoltat per la part superior i inferior per dos anells musculars, coneguts respectivament com a esfínter esofàgic superior i esfínter esofàgic inferior.<ref name=GRAYS2005>{{ref-llibre|cognom1=Drake|nom1=Richard L.|títol=Gray's anatomy for students|any=2005|editorial=Elsevier/Churchill Livingstone|lloc=Philadelphia|isbn=978-0-8089-2306-0|cognom2=Vogl|nom2=Wayne|cognom3=Tibbitts|nom3=Adam W.M. Mitchell|others=illustrations by Richard M. Tibbitts and Paul Richardson|pàgines=192–94}}</ref> Aquests [[esfínter]]s actuen per tancar l'esòfag quan no s’empassa menjar. L'esfínter esofàgic superior és un esfínter anatòmic, que està format per una porció inferior del constrictor faríngi inferior, també conegut com a esfínter cricolaringi a causa de la seva relació amb el [[cartílag cricoide]] de la [[laringe]] anterior. Tanmateix, l’esfínter esofàgic inferior no és un esfínter anatòmic, sinó més aviat funcional, el que significa que actua com a esfínter però no té un engrossiment diferent com els altres esfínters.


== Histologia ==
== Histologia ==

Revisió del 09:00, 31 des 2020

Infotaula anatomiaEsòfag
Esquema de l'aparell digestiu. L'esòfag connecta la faringe amb l'estómac.
Detalls
Llatíœsophagus
Part detracte gastrointestinal humà Modifica el valor a Wikidata
SistemaDigestiu
Artèries esofàgiques
Venes esofàgiques
InnervacióGangli celíac
Nervi vague
Identificadors
MeSH[1]
TAA05.4.01.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7131 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1144
EB Onlinescience/esophagus Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

L'esòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac. Es continua amb la laringofaringe a nivell de la sisena vèrtebra cervical (C6).

Funció

El bol alimentari passa a través de l'esòfag per moviments peristàltics (peristalsi). Als mamífers connecta la faringe, que és una cavitat comuna de l'aparell respiratori i el digestiu, amb l'estómac, on s'inicia la segona part de la digestió (la primera part es produeix a la boca, a través de la masticació i la mescla del menjar amb saliva.

Estructura

Esfínters

L'esòfag està envoltat per la part superior i inferior per dos anells musculars, coneguts respectivament com a esfínter esofàgic superior i esfínter esofàgic inferior.[1] Aquests esfínters actuen per tancar l'esòfag quan no s’empassa menjar. L'esfínter esofàgic superior és un esfínter anatòmic, que està format per una porció inferior del constrictor faríngi inferior, també conegut com a esfínter cricolaringi a causa de la seva relació amb el cartílag cricoide de la laringe anterior. Tanmateix, l’esfínter esofàgic inferior no és un esfínter anatòmic, sinó més aviat funcional, el que significa que actua com a esfínter però no té un engrossiment diferent com els altres esfínters.

Histologia

Consta de quatre capes que, de més intern a més extern, són:

Malalties associades

Imatges addicionals

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esòfag

Referències

  1. Drake, Richard L.; Vogl, Wayne; Tibbitts, Adam W.M. Mitchell. Gray's anatomy for students. Philadelphia: Elsevier/Churchill Livingstone, 2005, p. 192–94. ISBN 978-0-8089-2306-0.