Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Robot posa la Categoria:Persones d'Amol a partir de Wikidata
Línia 12: Línia 12:
{{ORDENA:Muhammad Ibn Jarir At-Tabari}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Muhammad Ibn Jarir At-Tabari}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Historiadors perses]]
[[Categoria:Historiadors perses]]
[[Categoria:Persones d'Amol]]

Revisió del 16:37, 2 gen 2021

Infotaula de personaMuhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) محمد بن جرير الطبري Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement839 (Gregorià) (>838) Modifica el valor a Wikidata
Amol (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mort923 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Bagdad (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAl Rahbi Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam, sunnisme i jaririsme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia islàmica i tafsir Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, escriptor, alfaquí, filòsof, poeta Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbu-Bakr al-Qaffal aix-Xaixi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Per a altres significats, vegeu «Tabarí (desambiguació)».

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com l'imam at-Tabarí —en àrab أبو جعفر محمد بن جرير بن يزيد بن كثير بن غالب الطبري, Abū Jaʿfar Muḥammad ibn Jarīr ibn Yazīd ibn Kaṯīr ibn Ḡālib aṭ-Ṭabarī; الإمام الطبري, al-imām aṭ-Ṭabarī— (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom. Musulmà sunnita, va passar gran part de la seva vida a Bagdad i va escriure tota la seva obra en àrab. El seu ensenyament és a l'origen d'una efímera escola de jurisprudència islàmica (màdhhab), el jaririsme.

Va estudiar i escriure sobre una gran quantitat de dominis: història, tafsir (exegesi), fiqh (jurisprudència) i comentaris dels hadits. Les seves obres més famoses són la historiogràfica Tarikh ar-rússul wa-l-muluk («Història dels profetes i dels reis»), també coneguda com a Tarikh al-úmam wa-l-muluk («Història dels imams i dels reis») o, simplement, com Tarikh at-Tabarí («Història d'at-Tabarí») i l'exegètica Jami al-bayan an tawil ay al-Quran («Comentari de l'Alcorà»), més coneguda com a Tafsir at-TabaríTafsir d'at-Tabarí»).

Referències