Antioquia de Pisídia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{infotaula geografia política}}
m Tipografia
Línia 4: Línia 4:
Les restes, nombrosos, inclouen grans edificis fets amb gran pedres, probablement esglésies, muralles, 20 arcs perfectes, un aqüeducte, part d'un temple dedicat a [[Dionís]], i un petit teatre. Una construcció està tallada a la roca i forma una cambra quadrada, i amb força restes de marbre i columnes; es pensa que podria ser un annex d'un temple (probablement el de Men Arcaeus, adorat a Antioquia).
Les restes, nombrosos, inclouen grans edificis fets amb gran pedres, probablement esglésies, muralles, 20 arcs perfectes, un aqüeducte, part d'un temple dedicat a [[Dionís]], i un petit teatre. Una construcció està tallada a la roca i forma una cambra quadrada, i amb força restes de marbre i columnes; es pensa que podria ser un annex d'un temple (probablement el de Men Arcaeus, adorat a Antioquia).


Probablement fou fundada com a colònia de [[Magnèsia del Meandre]]. Va passar als perses, macedonis, selèucides i el [[188 aC]] al [[Regne de Pèrgam]]. Va tornar al romans després del [[133 aC]] i en temps d'[[August]] fou feta colònia amb el títol d{{'}}''Antioquia Cesarea''. Fou visitada per [[Pau de Tars|Sant Pau]] i [[Sant Bernabé apòstol|Sant Bernabé]]; la ciutat tenia una nombrosa colònia jueva.
Probablement fou fundada com a colònia de [[Magnèsia del Meandre]]. Va passar als perses, macedonis, selèucides i el [[188 aC]] al [[Regne de Pèrgam]]. Va tornar al romans després del [[133 aC]] i en temps d'[[August]] fou feta colònia amb el títol d{{'}}''Antioquia Cesarea''. Fou visitada per [[Pau de Tars|Sant Pau]] i [[Sant Bernabé apòstol|Sant Bernabé]]; la ciutat tenia una nombrosa colònia jueva.


A finals del {{segle|III}} fou feta capital provincial de [[Pisídia (província romana)|Pisídia]] i al {{segle|IV}} esdevingué la seu metropolitana.
A finals del {{segle|III}} fou feta capital provincial de [[Pisídia (província romana)|Pisídia]] i al {{segle|IV}} esdevingué la seu metropolitana.

Revisió del 17:40, 2 gen 2021

Plantilla:Infotaula geografia políticaAntioquia de Pisídia
Ἀντιόχεια τῆς Πισιδίας (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 38° 18′ 22″ N, 31° 11′ 21″ E / 38.306111111111°N,31.189166666667°E / 38.306111111111; 31.189166666667
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d’Isparta Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Antioquia de Pisídia (Ἀντιόχεια τῇ Πισιδίᾳ) fou una ciutat de Psídia a la part sud de les muntanyes entre Frígia i Pisídia. Estrabó diu que Philomelium, una altra ciutat fronterera, era a la part nord (aquesta ciutat fou inclosa a la província de Pisídia al segle iv). Es creu que correspon a la moderna Yalobatch (Akshehr correspondria a Philomeium).

Les restes, nombrosos, inclouen grans edificis fets amb gran pedres, probablement esglésies, muralles, 20 arcs perfectes, un aqüeducte, part d'un temple dedicat a Dionís, i un petit teatre. Una construcció està tallada a la roca i forma una cambra quadrada, i amb força restes de marbre i columnes; es pensa que podria ser un annex d'un temple (probablement el de Men Arcaeus, adorat a Antioquia).

Probablement fou fundada com a colònia de Magnèsia del Meandre. Va passar als perses, macedonis, selèucides i el 188 aC al Regne de Pèrgam. Va tornar al romans després del 133 aC i en temps d'August fou feta colònia amb el títol d'Antioquia Cesarea. Fou visitada per Sant Pau i Sant Bernabé; la ciutat tenia una nombrosa colònia jueva.

A finals del segle iii fou feta capital provincial de Pisídia i al segle iv esdevingué la seu metropolitana.