Pardal roquer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m netejant plantilla Projectes germans, paràmetre commons de WD
m Agafa el paràmetre de WD
Línia 26: Línia 26:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquiespècies= Petronia petronia }}
{{Projectes germans}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}

Revisió del 14:35, 3 gen 2021

Infotaula d'ésser viuPardal roquer
Petronia petronia Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració d'una parella de pardals roquers (circa 1905).
Dades
Nombre de cries5,3 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou12 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22718307 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasseridae
GènerePetronia
EspèciePetronia petronia Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Subespècies
  • P. p. nihonensisbarbara
  • P. p. brevirostris
  • P. p. exigua
  • P. p. intermedia
  • P. p. kirhizica
  • P. p. petronia
  • P. p. madeirensis
  • P. p. puteicola

El pardal roquer,[1][2] pardal berberisc[3] o pardal torredà[4] (deformat popularment en torrodà, torrogà, torrogal) (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia.[5] Es localitza al sud de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al sud dels Balcans, a les illes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Als Països Catalans es troba distribuït irregularment, amb un màxim al sud-oest del Principat de Catalunya. A Menorca és excepcional (no s'hi ha capturat cap exemplar per a anellament des de 1983 fins al 2004).

Morfologia

Fa 14 cm. de llargària total. Sembla una femella de teuladí (Passer domesticus) però més rabassut i ratllat. Té la cua més curta i cap més voluminós que el pardal comú. És de color gris bru, ratllat de bru fosc amb les parts inferiors més pàl·lides. Té una pàl·lida taca groga difosa a la gola dels adults. A la punta de les plomes de la cua té unes taques blanques molt visibles en el moment d'aterrar. La cella és de color clar. Els sexes són similars i els joves són bastant semblant als adults.

Hàbitat i ecologia

Viu en indrets rocallosos, penya-segats marins o interiors, pedregars, runes, etc. No és present a l'alta muntanya ni a les planes més extenses del litoral i no cerca la proximitat dels humans amb tant delit com el pardal comú. Menja llavors, baies i insectes.[6] És sedentari, el seu vol és ràpid i una mica agressiu (les seues picades poden ésser doloroses). Fa els nius en forats de les roques o de construccions humanes fa un niu amb herba seca i l'entapissa amb plomes i llana. Al maig-juny pon 4 o 5 ous i els pollets que en surten deixen el nial al cap de 21 dies d'ésser alimentats pels dos pares. Fan dues postes i reutilitzen el mateix niu. A les Balears cria localitzat a Mallorca i, de manera abundant, a les Pitiüses.

Referències

  1. «Pardal roquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. corregim la forma gorrió roquer de les Balears, que conté el barbarisme recent gorrió
  3. corregim la forma gorrió berberisc que conté el barbarisme recent gorrió
  4. Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138.  pàg 453
  5. * «Taxon: Species Petronia petronia (C. Linnaeus, 1766) (bird).» (en anglès). The Taxonomicon [Consulta: 28 desembre 2015].
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 843150434X.

Enllaços externs