Legionari: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscules
m Tipografia
Línia 2: Línia 2:
El '''legionari''' (en [[llatí]] ''legionarius'') era un integrant de la [[Legió romana|legió]], la principal unitat militar de l'exèrcit de l'[[antiga Roma]].
El '''legionari''' (en [[llatí]] ''legionarius'') era un integrant de la [[Legió romana|legió]], la principal unitat militar de l'exèrcit de l'[[antiga Roma]].


La durada del servei militar d'un legionari era, en la [[República de Roma|República]] primerenca, la de la durada de la [[Història de les campanyes militars romanes|campanya militar]], i amb les [[Reformes de Mari]] al {{segle|II|-|s}} el servei es va normalitzar en setze anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Parker |nom=Geoffrey |títol=The Cambridge Illustrated History of Warfare |url=http://books.google.cat/books?id=yqNj5BlEMtcC&pg=PA52&dq=Caius+Marius+service+years+legionary&hl=ca&sa=X&ei=gZgQUeekKsmS0QXA7IHADg&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=Caius%20Marius%20service%20years%20legionary&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2008 |pàgines=p.52 |isbn=0521738067}}</ref> En el [[13 aC]], [[August]] va establir que el servei havia de ser de 16 anys, i dotze pels [[pretorians]].<ref name=August>{{Ref-llibre |cognom=Wells |nom=Colin Michael |títol=The Roman Empire |url=http://books.google.cat/books?id=1urqHVQ0qQAC&pg=PA72&dq=legionary+service+years&hl=ca&sa=X&ei=kZUQUdHzNOSc0QWhi4EY&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=legionary%20service%20years&f=false |llengua=anglès |editorial=Harvard University Press |data=1995 |pàgines=p.72 |isbn=0674777700}}</ref> i en l'any [[5]] el període de servei va ser augmentat a vint i setze anys respectivament.<ref name=August/> El legionari rebia una paga pels seus serveis i, al retirar-se, terres o, a partir d'August, un premi en metàl·lic abonat per l'''Aerarium Militaris''.
La durada del servei militar d'un legionari era, en la [[República de Roma|República]] primerenca, la de la durada de la [[Història de les campanyes militars romanes|campanya militar]], i amb les [[Reformes de Mari]] al {{segle|II|-|s}} el servei es va normalitzar en setze anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Parker |nom=Geoffrey |títol=The Cambridge Illustrated History of Warfare |url=http://books.google.cat/books?id=yqNj5BlEMtcC&pg=PA52&dq=Caius+Marius+service+years+legionary&hl=ca&sa=X&ei=gZgQUeekKsmS0QXA7IHADg&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=Caius%20Marius%20service%20years%20legionary&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2008 |pàgines=p.52 |isbn=0521738067}}</ref> En el [[13 aC]], [[August]] va establir que el servei havia de ser de 16 anys, i dotze pels [[pretorians]].<ref name=August>{{Ref-llibre |cognom=Wells |nom=Colin Michael |títol=The Roman Empire |url=http://books.google.cat/books?id=1urqHVQ0qQAC&pg=PA72&dq=legionary+service+years&hl=ca&sa=X&ei=kZUQUdHzNOSc0QWhi4EY&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=legionary%20service%20years&f=false |llengua=anglès |editorial=Harvard University Press |data=1995 |pàgines=p.72 |isbn=0674777700}}</ref> i en l'any [[5]] el període de servei va ser augmentat a vint i setze anys respectivament.<ref name=August/> El legionari rebia una paga pels seus serveis i, al retirar-se, terres o, a partir d'August, un premi en metàl·lic abonat per l'''Aerarium Militaris''.


El legionari estava generalment armat amb dues javelines, una de pesada (''[[pilum]]'') i una altra de lleugera, una espasa (''[[gladius]]'') i un punyal (''[[pugio]]'') (només fins a l'època de Tiberi).
El legionari estava generalment armat amb dues javelines, una de pesada (''[[pilum]]'') i una altra de lleugera, una espasa (''[[gladius]]'') i un punyal (''[[pugio]]'') (només fins a l'època de Tiberi).

Revisió del 16:25, 3 gen 2021

Vestimenta d'un legionari de finals del segle III.

El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.

La durada del servei militar d'un legionari era, en la República primerenca, la de la durada de la campanya militar, i amb les Reformes de Mari al segle ii aC el servei es va normalitzar en setze anys.[1] En el 13 aC, August va establir que el servei havia de ser de 16 anys, i dotze pels pretorians.[2] i en l'any 5 el període de servei va ser augmentat a vint i setze anys respectivament.[2] El legionari rebia una paga pels seus serveis i, al retirar-se, terres o, a partir d'August, un premi en metàl·lic abonat per l'Aerarium Militaris.

El legionari estava generalment armat amb dues javelines, una de pesada (pilum) i una altra de lleugera, una espasa (gladius) i un punyal (pugio) (només fins a l'època de Tiberi).

Per protegir-se vestia un casc (galae), una armadura d'anelles (lorica hamata), plaques (lorica segmentata) o escates (lorica squamata), un escut rectangular (scutum) que portava una protecció metàl·lica per a la posició de la mà.

Completaven el seu equipament (impedimenta) un parell de sandàlies (caligae) i una motxilla o sarró (sarcina).

Un dels seus principals atributs, ja que moltes vegades s'enfrontaven amb exèrcits més grans i més ben equipats, era el de formar part d'un cos molt disciplinat i entrenat, tant per poder efectuar maniobres militars en forma precisa i exacta, com per exemple la formació en tortuga o testudo, com per treballar en obres d'enginyeria militar (construcció de campaments, muralles i fortaleses) i obres públiques (camins, ponts i aqüeductes).

Posteriorment, ja en la història més recent, es denomina legionari també a diversos membres de diferents cossos militars com per exemple, els de la Legió estrangera francesa, els de la Legió Espanyola i els de la Legió polonesa.

Referències

  1. Parker, Geoffrey. The Cambridge Illustrated History of Warfare (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p.52. ISBN 0521738067. 
  2. 2,0 2,1 Wells, Colin Michael. The Roman Empire (en anglès). Harvard University Press, 1995, p.72. ISBN 0674777700.