Marobod: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Tipografia
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Marobod''' o '''Marbod''' (''Marobodus'', alguna vegada ''Marabodus'', vers [[18 aC]]- [[35]] dC) fou rei dels [[marcomans]] (''Maerk men'' = homes de la frontera o homes de la maresma), sueu de naixement.
'''Marobod''' o '''Marbod''' (''Marobodus'', alguna vegada ''Marabodus'', vers [[18 aC]]- [[35]] dC) fou rei dels [[marcomans]] (''Maerk men'' = homes de la frontera o homes de la maresma), sueu de naixement.


Va néixer el 18 aC en una família noble, va ser enviat de jove a Roma com a ostatge, i [[August]] li va fer donar una educació liberal. A començaments de l'era cristiana va tornar al seu país i al front d'una de les branques dels sueus aviat va sotmetre als [[bois]], una raça celta que habitava [[Bohèmia]] i part de [[Baviera]] i va estendre progressivament els límits dels seus dominis al nord del [[Danubi]]; al sud del riu va sotmetre a les tribus de [[Pannònia]] i [[Nòrica]]. La seva capital era [[Boviasmum]] on va concentrar un exèrcit de 70000 homes i 4000 cavallers, als que va disciplinar a la manera romana.
Va néixer el 18 aC en una família noble, va ser enviat de jove a Roma com a ostatge, i [[August]] li va fer donar una educació liberal. A començaments de l'era cristiana va tornar al seu país i al front d'una de les branques dels sueus aviat va sotmetre als [[bois]], una raça celta que habitava [[Bohèmia]] i part de [[Baviera]] i va estendre progressivament els límits dels seus dominis al nord del [[Danubi]]; al sud del riu va sotmetre a les tribus de [[Pannònia]] i [[Nòrica]]. La seva capital era [[Boviasmum]] on va concentrar un exèrcit de 70000 homes i 4000 cavallers, als que va disciplinar a la manera romana.


L'any [[7]] August va començar a témer el poder que estava agafant; Marabod donava asil als descontents romans i els seus ambaixadors es dirigien a August com un igual i no com un superior. Amb alguna esxcusa es va decidir la guerra que fou encarregada a [[Tiberi]]. Aquest va creuar el Danubi a [[Carnuntum]], prop de la ciutat de Presburg (moderna [[Bratislava]]) a [[Eslovàquia]], a l'est del dominis marcomans. [[Gneu Senti Saturní (cònsol sufecte any 4)|Gneu Senti Saturní]] fou enviat amb un contingent contra els [[Cats (Germània)|cats]] (''Chatti'') i després, altre cop reunit a Tiberi, van avançar cap a Boviasmun. Una revolta a les províncies romanes al sud del Danubi, va salvar a Marabod, que va romandre neutral durant la guerra a [[Dalmàcia]] i [[Pannònia]].
L'any [[7]] August va començar a témer el poder que estava agafant; Marabod donava asil als descontents romans i els seus ambaixadors es dirigien a August com un igual i no com un superior. Amb alguna esxcusa es va decidir la guerra que fou encarregada a [[Tiberi]]. Aquest va creuar el Danubi a [[Carnuntum]], prop de la ciutat de Presburg (moderna [[Bratislava]]) a [[Eslovàquia]], a l'est del dominis marcomans. [[Gneu Senti Saturní (cònsol sufecte any 4)|Gneu Senti Saturní]] fou enviat amb un contingent contra els [[Cats (Germània)|cats]] (''Chatti'') i després, altre cop reunit a Tiberi, van avançar cap a Boviasmun. Una revolta a les províncies romanes al sud del Danubi, va salvar a Marabod, que va romandre neutral durant la guerra a [[Dalmàcia]] i [[Pannònia]].

Revisió del 21:14, 3 gen 2021

Infotaula de personaMarobod
Biografia
Naixement35 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort37 dC Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócap tribal Modifica el valor a Wikidata

Marobod o Marbod (Marobodus, alguna vegada Marabodus, vers 18 aC- 35 dC) fou rei dels marcomans (Maerk men = homes de la frontera o homes de la maresma), sueu de naixement.

Va néixer el 18 aC en una família noble, va ser enviat de jove a Roma com a ostatge, i August li va fer donar una educació liberal. A començaments de l'era cristiana va tornar al seu país i al front d'una de les branques dels sueus aviat va sotmetre als bois, una raça celta que habitava Bohèmia i part de Baviera i va estendre progressivament els límits dels seus dominis al nord del Danubi; al sud del riu va sotmetre a les tribus de Pannònia i Nòrica. La seva capital era Boviasmum on va concentrar un exèrcit de 70000 homes i 4000 cavallers, als que va disciplinar a la manera romana.

L'any 7 August va començar a témer el poder que estava agafant; Marabod donava asil als descontents romans i els seus ambaixadors es dirigien a August com un igual i no com un superior. Amb alguna esxcusa es va decidir la guerra que fou encarregada a Tiberi. Aquest va creuar el Danubi a Carnuntum, prop de la ciutat de Presburg (moderna Bratislava) a Eslovàquia, a l'est del dominis marcomans. Gneu Senti Saturní fou enviat amb un contingent contra els cats (Chatti) i després, altre cop reunit a Tiberi, van avançar cap a Boviasmun. Una revolta a les províncies romanes al sud del Danubi, va salvar a Marabod, que va romandre neutral durant la guerra a Dalmàcia i Pannònia.

El 9 no es va aprofitar del desastre de Var i va enviar el seu condol a August i va enviar el cap del general, comprat als que l'havien matat, perquè fos enterrat a Roma. El 17 els pobles sotmesos a Marabod van començar a queixar-se del despotisme del seu rei. Els queruscs sota Armini van seguir un camí propi; clans dels sèmnons, longobards i sueus es van revoltar. Ingimer, oncle de Armini, va oscil·lar entre l'aliança amb els marcomans i amb el seu nebot. Derrotat Marabod, va demanar ajut de Roma.

Catualda, un cap dels germans gotons, probablement els gots (poble germànic) enviat a l'exili per Marabod, va iniciar la invasió del regne marcomà per Bohèmia i Marabod va suplicar ajut a Tiberi que només li va garantir refugi a Itàlia i llibertat de retornar quan volgués. Marbod va haver d'exiliar-se a Itàlia,[1] a Ravenna, on va romandre els darrers 17 anys de la seva vida.

Referències

  1. Tàcit. «II.62». A: Annals (en llatí).