Ptolemeu Apió: diferència entre les revisions
referència |
m Tipografia |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Ptolemeu Apió''' (en [[grec antic]] Πτολεμαῖος Ἀπίων}}) fou rei de [[Cirene]] aproximadament entre els anys [[104 |
'''Ptolemeu Apió''' (en [[grec antic]] Πτολεμαῖος Ἀπίων}}) fou rei de [[Cirene]] aproximadament entre els anys [[104 aC]] i [[96 aC]]. |
||
Era fill il·legítim de [[Ptolemeu VIII Evergetes II]] i de la seva concubina Irene. A la mort del pare era governador de Cirene, i segon algunes fonts el Ptolemeu VIII li havia deixat aquest regne en morir el [[116 |
Era fill il·legítim de [[Ptolemeu VIII Evergetes II]] i de la seva concubina Irene. A la mort del pare era governador de Cirene, i segon algunes fonts el Ptolemeu VIII li havia deixat aquest regne en morir el [[116 aC]]. El 110 aC [[Ptolemeu IX Làtir]] es va retirar a Cirene on va romandre uns mesos fins que el [[109 aC]] va tornar a Egipte, d'on va ser expulsat un altre cop el [[108 aC]] i retirant-se de nou a Cirene va sortir d'allà el [[105 aC]] a la conquesta de [[Xipre]] de la que es va proclamar rei el [[104 aC]]. Apió va quedar com a rei de Cirene, títol que va agafar abans del [[101 aC]] que és quan apareix mencionat per primer cop amb títol reial. |
||
A la seva mort el [[96 |
A la seva mort el [[96 aC]] va deixar el regne al poble de Roma però el [[senat romà]] va refusar el llegat i va declarar lliures les ciutats de [[Cirenaica]], que no es va convertir en [[província romana]] fins al [[75 aC]] i de fet fins al [[66 aC]] quan va ser unida a [[Creta]]. |
||
[[Sext Rufus (historiador)|Sextus Rufus]], [[Ammià Marcel·lí]] i [[Jeroni d'Estridó]], per aquest desfasament entre la cessió i la conversió en província, suposaven que hi havia hagut un segon Ptolemeu Apió, opinió que compartiren alguns historiadors moderns fins que a finals del {{segle|XIX}} va quedar ben establert que va ser l'únic rei d'aquest nom.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/576?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Ptolemaeus Apion] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 568</ref> |
[[Sext Rufus (historiador)|Sextus Rufus]], [[Ammià Marcel·lí]] i [[Jeroni d'Estridó]], per aquest desfasament entre la cessió i la conversió en província, suposaven que hi havia hagut un segon Ptolemeu Apió, opinió que compartiren alguns historiadors moderns fins que a finals del {{segle|XIX}} va quedar ben establert que va ser l'únic rei d'aquest nom.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0003.001/576?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Ptolemaeus Apion] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 568</ref> |
Revisió del 12:58, 4 gen 2021
Probable retrat de Ptolemeu Apió, provinent del Temple d'Apol·lo a Cirene, British Museum. | |
Nom original | (el) Πτολεμαῖος Ἀπίων |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle II aC Cirene |
Mort | 96 aC |
Monarca | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Període | Període hel·lenístic |
Altres | |
Títol | King of Cyrene (en) |
Família | Dinastia Ptolemaica |
Pares | Ptolemeu VIII Evergetes II i Eirene (en) |
Germans | Cleòpatra IV, Cleòpatra V Selene, Cleòpatra Trifena, Ptolemeu IX Làtir, Ptolemeu X Alexandre I i Ptolemeu Memfita |
Ptolemeu Apió (en grec antic Πτολεμαῖος Ἀπίων}}) fou rei de Cirene aproximadament entre els anys 104 aC i 96 aC.
Era fill il·legítim de Ptolemeu VIII Evergetes II i de la seva concubina Irene. A la mort del pare era governador de Cirene, i segon algunes fonts el Ptolemeu VIII li havia deixat aquest regne en morir el 116 aC. El 110 aC Ptolemeu IX Làtir es va retirar a Cirene on va romandre uns mesos fins que el 109 aC va tornar a Egipte, d'on va ser expulsat un altre cop el 108 aC i retirant-se de nou a Cirene va sortir d'allà el 105 aC a la conquesta de Xipre de la que es va proclamar rei el 104 aC. Apió va quedar com a rei de Cirene, títol que va agafar abans del 101 aC que és quan apareix mencionat per primer cop amb títol reial.
A la seva mort el 96 aC va deixar el regne al poble de Roma però el senat romà va refusar el llegat i va declarar lliures les ciutats de Cirenaica, que no es va convertir en província romana fins al 75 aC i de fet fins al 66 aC quan va ser unida a Creta.
Sextus Rufus, Ammià Marcel·lí i Jeroni d'Estridó, per aquest desfasament entre la cessió i la conversió en província, suposaven que hi havia hagut un segon Ptolemeu Apió, opinió que compartiren alguns historiadors moderns fins que a finals del segle xix va quedar ben establert que va ser l'únic rei d'aquest nom.[1]
Referències
- ↑ Ptolemaeus Apion a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 568