Vandana Shiva: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Tipografia
Línia 18: Línia 18:
''[[Navdanya]]'' és una organització índia revolucionària i significa 'els nou cultius'.<ref>{{ref-web|url= http://www.navdanya.org/site/|títol=Organización Navdanya}}</ref> La intenció d'aquesta organització és donar suport agricultors locals, rescatar i conservar les varietats locals, en perill de desaparició per l'ús de varietats comercials.<ref name=imow>[http://www.imow.org/wpp/stories/viewstory?language=es&storyid=1236 Semillas de resistencia ¡Guardar las semillas es un acto político!] {{Wayback|url= http://www.imow.org/wpp/stories/viewstory?language=es&storyid=1236 |date=20121209195254 }}; ''Mujeres, pder y política''.</ref> Navdanya està constituït per ecologistes i agricultors indis i és un moviment en defensa de la [[reserva de llavors]].<ref name="Cosecha"/> Shiva culpa d'aquesta progressiva desaparició a les companyies productores de [[llavors]], [[fertilitzant|fertilitzants químics]] i [[pesticida|pesticides]], especialment aquelles que desenvolupen [[Organisme modificat genèticament|varietats transgèniques]].
''[[Navdanya]]'' és una organització índia revolucionària i significa 'els nou cultius'.<ref>{{ref-web|url= http://www.navdanya.org/site/|títol=Organización Navdanya}}</ref> La intenció d'aquesta organització és donar suport agricultors locals, rescatar i conservar les varietats locals, en perill de desaparició per l'ús de varietats comercials.<ref name=imow>[http://www.imow.org/wpp/stories/viewstory?language=es&storyid=1236 Semillas de resistencia ¡Guardar las semillas es un acto político!] {{Wayback|url= http://www.imow.org/wpp/stories/viewstory?language=es&storyid=1236 |date=20121209195254 }}; ''Mujeres, pder y política''.</ref> Navdanya està constituït per ecologistes i agricultors indis i és un moviment en defensa de la [[reserva de llavors]].<ref name="Cosecha"/> Shiva culpa d'aquesta progressiva desaparició a les companyies productores de [[llavors]], [[fertilitzant|fertilitzants químics]] i [[pesticida|pesticides]], especialment aquelles que desenvolupen [[Organisme modificat genèticament|varietats transgèniques]].


En el seu esforç per conservar la biodiversitat de l'[[Índia]], mobilitzen a agricultors de moltes comunitats perquè no consumeixin llavors genèticament modificades. Així mateix, a través de "Navdanya" ha creat campanyes contra l'ús de pesticides, educant agricultors sobre els béns de les llavors natives; van establir 34 bancs de llavors comunitaris en tot el país que preserven les llavors índies naturals i les distribueixen sense cost a agricultors interessats. Navdanya ha contribuït a la conservació de més de 2000 varietats d'arròs. Ha estat capaç de mobilitzar a l'Índia 5 milions de camperols contra la Unió General de Tarifes de Comerç (GAT) i de posar-se al capdavant de la gran mobilització en contra de la globalització del comerç a Seattle a finals de 1999. Entre les iniciatives d'aquesta organització també trobem la difusió i impuls de l'agricultura ecològica, l'estudi i manteniment de la biodiversitat, la regeneració del sentiment democràtic o el foment del compromís de les dones amb el moviment ecologista.<ref name=masa>[https://web.archive.org/web/20130613151707/http://www.masarboles.es/admin/noticias/winarcdoc.php?id=21 Vandana Shiva] 1.<sup>er</sup> Encuentro Internacional de Amigos de los Árboles.</ref>
En el seu esforç per conservar la biodiversitat de l'[[Índia]], mobilitzen a agricultors de moltes comunitats perquè no consumeixin llavors genèticament modificades. Així mateix, a través de "Navdanya" ha creat campanyes contra l'ús de pesticides, educant agricultors sobre els béns de les llavors natives; van establir 34 bancs de llavors comunitaris en tot el país que preserven les llavors índies naturals i les distribueixen sense cost a agricultors interessats. Navdanya ha contribuït a la conservació de més de 2000 varietats d'arròs. Ha estat capaç de mobilitzar a l'Índia 5 milions de camperols contra la Unió General de Tarifes de Comerç (GAT) i de posar-se al capdavant de la gran mobilització en contra de la globalització del comerç a Seattle a finals de 1999. Entre les iniciatives d'aquesta organització també trobem la difusió i impuls de l'agricultura ecològica, l'estudi i manteniment de la biodiversitat, la regeneració del sentiment democràtic o el foment del compromís de les dones amb el moviment ecologista.<ref name=masa>[https://web.archive.org/web/20130613151707/http://www.masarboles.es/admin/noticias/winarcdoc.php?id=21 Vandana Shiva] 1.<sup>er</sup> Encuentro Internacional de Amigos de los Árboles.</ref>


Shiva, inspirada en el concepte de Mohandas Gandhi de no-violència, impulsa a les dones agricultores a recuperar el tradicional paper que havien tingut durant segles, en guardar les llavors per a preservar l'espècie i tornar a plantar-la; negant-se a obeir les lleis internacionals de comerç o acatar les regles de l'economia de mercat per crear el seu propi mercat independent.
Shiva, inspirada en el concepte de Mohandas Gandhi de no-violència, impulsa a les dones agricultores a recuperar el tradicional paper que havien tingut durant segles, en guardar les llavors per a preservar l'espècie i tornar a plantar-la; negant-se a obeir les lleis internacionals de comerç o acatar les regles de l'economia de mercat per crear el seu propi mercat independent.

Revisió del 14:00, 9 gen 2021

Infotaula de personaVandana Shiva

Vandana Shiva en 2014. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVandana Shiva
5 novembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Dehradun (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatÍndia
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Ontario Occidental
Universitat de Guelph
Universitat del Panjab
St. Mary's Convent High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJeffrey Bub Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsofa, ecologista, escriptora, física
OcupadorInstitut Indi de les Ciències
Indian Institute of Management Amritsar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
25 maig 2023Manifest internacional per una Barcelona que obre camí
Ubud Writers & Readers Festival 2023 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webvandanashiva.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0794476 TMDB.org: 149288
Twitter (X): drvandanashiva Youtube: UCtIFurmp3Wo20cyKe_Ol16w Last fm: Vandana+Shiva Musicbrainz: 2f5c6fcd-2d7a-49ae-b51b-bc088dc91f7e Discogs: 471152 Allmusic: mn0000260624 Goodreads author: 144748 Modifica el valor a Wikidata

Vandana Shiva (Hindi: वंदना शिवा; 5 de novembre de 1952, Dehra Dun, Uttarakhand, Índia) és una activista climàtica índia. És també llicenciada en física, filòsofa, ecologista, escriptora i és autora de més de 20 llibres i 300 articles en les revistes científiques més prestigioses del món.[1] Actualment viu a Nova Delhi.[2]

Durant la dècada dels anys setanta, va participar en el moviment Chipko, que va ser una mobilització noviolenta composta fonamentalment per dones que s'abraçaven als arbres per tal d'evitar la seua tala. És una de les líders de l'International Forum on Globalization, junt a Jerry Mander, Edward Goldsmith, Ralph Nader o Jeremy Rifkin, i una figura destacada del moviment per la solidaritat global conegut amb el nom de moviment altermundista.[3] És defensora del manteniment de moltes pràctiques tradicionals, com a formes de fer respectuoses amb l'entorn natural.

Biografia

Shiva va néixer a Dehradun, Uttaranchal, antigament part de l'estat indi d'Uttar Pradesh, el seu pare era guardaboscos i la seva mare grangera, amant de la natura. Es va educar a l'Escola Santa Maria a Nainital, i en el Convent de Jesús i Maria, de Dehradun.[4] En 1973 va participar en el moviment Chipko per impedir la tala de boscos a l'Himàlaia, mitjançant resistència no violenta.

Shiva va estudiar física a la Universitat de Panjab a Chandigarh i es va graduar com a llicenciada en ciències el 1972.[5] Després d'un breu període en el Centre d'Investigació Atòmica de Bhabha, es va traslladar al Canadà on va obtenir un títol de mestratge en Filosofia de la ciència per la Universitat de Guelph -Ontario, Canadà- el 1976.[5][6] El 1979 la Universitat d'Ontario Occidental - li va atorgar el doctorat per una tesi titulada «Variables ocultes i localitat en la teoria quàntica» [7][8]

El 1982 va crear la Fundació per a la Investigació Científica, Tecnològica i Ecològica, la qual compta entre les seves iniciatives l'impuls i difusió de l'agricultura ecològica (programa Navdanya), l'estudi i manteniment de la biodiversitat (Universitat de les llavors, Col·legi Internacional per a la vida Sostenible), fomentar el compromís de les dones amb el moviment ecologista (dones Diverses per la Diversitat), o la regeneració del sentiment democràtic (moviment Democràcia Viva).

Navdanya és una organització índia revolucionària i significa 'els nou cultius'.[9] La intenció d'aquesta organització és donar suport agricultors locals, rescatar i conservar les varietats locals, en perill de desaparició per l'ús de varietats comercials.[10] Navdanya està constituït per ecologistes i agricultors indis i és un moviment en defensa de la reserva de llavors.[11] Shiva culpa d'aquesta progressiva desaparició a les companyies productores de llavors, fertilitzants químics i pesticides, especialment aquelles que desenvolupen varietats transgèniques.

En el seu esforç per conservar la biodiversitat de l'Índia, mobilitzen a agricultors de moltes comunitats perquè no consumeixin llavors genèticament modificades. Així mateix, a través de "Navdanya" ha creat campanyes contra l'ús de pesticides, educant agricultors sobre els béns de les llavors natives; van establir 34 bancs de llavors comunitaris en tot el país que preserven les llavors índies naturals i les distribueixen sense cost a agricultors interessats. Navdanya ha contribuït a la conservació de més de 2000 varietats d'arròs. Ha estat capaç de mobilitzar a l'Índia 5 milions de camperols contra la Unió General de Tarifes de Comerç (GAT) i de posar-se al capdavant de la gran mobilització en contra de la globalització del comerç a Seattle a finals de 1999. Entre les iniciatives d'aquesta organització també trobem la difusió i impuls de l'agricultura ecològica, l'estudi i manteniment de la biodiversitat, la regeneració del sentiment democràtic o el foment del compromís de les dones amb el moviment ecologista.[12]

Shiva, inspirada en el concepte de Mohandas Gandhi de no-violència, impulsa a les dones agricultores a recuperar el tradicional paper que havien tingut durant segles, en guardar les llavors per a preservar l'espècie i tornar a plantar-la; negant-se a obeir les lleis internacionals de comerç o acatar les regles de l'economia de mercat per crear el seu propi mercat independent.

El 1993, en reconeixement a la seva dedicació als moviments alternatius i "... per situar la dona i a l'ecologia al cor del discurs modern sobre el desenvolupament", va rebre el Premi Right Livelihood, també conegut com el Premi Nobel Alternatiu. Altres premis que ha rebut són el Global 500 de 1993 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) i el premi internacional del Dia de la Terra, també de les Nacions Unides.

El 1994 va participar juntament amb les comunitats de la costa índia en la seva lluita d'acció no violenta per posar fi a la cria i pesca industrial del llagostí que s'havia popularitzat a l'Índia i que segons les comunitats, estava ocasionant una greu devastació dels ecosistemes.[11]

Actualment és una líder del Fòrum Internacional sobre la Globalització, així com un membre destacat del moviment antiglobalització que sorgeix com a resposta a l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT, general sobre Inversió Tariffs and Trade) en on es va fundar l'Organització Mundial de Comerç (OMC). En el seu llibre recent Manifest per una democràcia de la terra ha proposat el concepte i la causa de la democràcia de la terra com a alternativa al capitalisme

Lluita activament contra la política neoliberal de globalització i en favor dels drets dels pobles denunciant que la cobdícia de les corporacions usurpen els recursos naturals, com la terra i l'aigua i violen els drets fonamentals de la gent.[12]

Carrera

Vandana Shiva ha lluitat per canviar les pràctiques i paradigmes de l'agricultura i el menjar. Entre les àrees en què Shiva ha contribuït intel·lectualment i a través de campanyes activistes, es troben els drets de propietat intel·lectual, biodiversitat i bioètica. Així mateix, ha ajudat organitzacions de lluita social del Moviment Verd a l'Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, Irlanda, Suïssa i Àustria amb les seves campanyes en contra de l'enginyeria genètica.

Pel que fa al Dret de la Propietat Intel·lectual i la Biodiversitat, Shiva juntament amb el seu equip del Research Foundation for Science, Technology and Ecology, van lluitar reeixidament en contra de la bio pirateria del nim (Azadirachta indica), de l'arròs basmati, i del blat.

El seu primer llibre, Staying Alive (1988), va ajudar a redefinir la percepció de la dona del tercer món. El 1990, va escriure un informe per a la FAO sobre Dones i Agricultura titulat "La majoria dels agricultors a l'Índia són dones". Va fundar la unitat de gènere a l'International Center for Integraded Mountain Developmen (ICIMOD) a Katmandú i va ser Membre Fundadora del Women 's Environment & Development Organization (WEDO).[13][14]

Shiva ha treballat com a assessora dels governs a l'Índia i a l'estranger així com en organitzacions no governamentals incloent la International Forum on Globalization, la Women Environment & Development Organization i la Third World Network. La dra. Shiva presideix la Comissió del Futur del Menjar situada a la regió de Toscana (Itàlia) i és membre de Comitè Científic que va assessorar l'expresident d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero.

Vandana Shiva està treballant en un projecte de tres anys amb el Govern de Bhutan convidada pel primer ministre Jigme Thinley, per assessorar el govern sobre com aconseguir el seu objectiu de tornar-se un país sobirà orgànic; el primer a ser completament orgànic.[15]

Ecofeminisme

Vandana Shiva és una representant destacada de l'ecofeminisme. Entre els seus escrits sobre el tema es troben Abraçar la vida: dona, ecologia i desenvolupament; La praxi de l'ecofeminisme: biotecnologia, consum i reproducció; i Ecofeminisme. Teoria, crítica i perspectives, aquest últim escrit en conjunt amb Maria Mies.

El Moviment Chipko en els Himalaies de Garhwal, en el qual Shiva va participar,quan tenia poc més de vint anys, va portar endavant la seva primera acció notòria en aquest sentit, és una de les lluites més simbòliques de la relació entre les dones i el medi ambient ( ecofeminisme). Els activistes de Chipko argumentaven que les plantacions comercials de pins o eucaliptus donaven feina a alguns vilatans (principalment homes), però no satisfeien les necessitats de les dones que s'ocupaven, gairebé totes, en els cultius i comptaven amb els arbres per a combustible i com farratge per als animals. El moviment no va ser espontani i tenia una base política influïda per diversos factors, incloent-hi la perllongada i decidida lluita dels seguidors de Gandhi políticament compromesos a aquesta regió. Durant les primeres etapes del moviment dels homes i dones es van unir en contra del desenvolupament fuster comercial, però els seus interessos van entrar en conflicte perquè els homes s'interessaven a aconseguir accés a bosc per al desenvolupament comercial del llogaret i les dones desitjaven preservar el bosc per les seves necessitats tradicionals de subsistència i per impedir l'erosió del terra.[16]

Per Shiva els tres principis de l'ecofeminisme són:[17]

  • La Terra està viva, és sagrada i és la connexió entre tots els éssers vius.
  • La naturalesa va ser reemplaçada pel patriarcat, i les dones, part de la natura, es troben subordinades enfront de l'home i de la producció.
  • Respecte a tot ésser vivent. Per desenvolupar aquesta tesi va plantejar diverses idees, com construir altres tipus d'instruments, més enllà del Producte Interior Brut (PIB), que evidenciïn la millora en el desenvolupament de les poblacions, i tenir drets amb responsabilitat.

Segons Shiva, l'ecofeminisme és un moviment tan antic com la vida mateixa i consisteix a posar la vida al centre de l'organització social, política i econòmica; cosa que les dones ja practiquen perquè són elles a qui se'ls ha deixat la tasca de la cura i el manteniment de la vida tenint en compte la determinació biològica. De tal manera que el seu objectiu és maximitzar la riquesa de la vida.[18]

El primer principi de l'ecofeminisme és reconèixer que aquest món del qual som part és una Terra vivent, que és una Terra sagrada i és la que sosté qualsevol forma de vida. Inclosa l'economia dominant que nega a la Terra mateixa. Argumenta que la gent que pren més del que necessita de la Terra és la que l'està saquejant a una velocitat molt ràpida: "la indústria minera, la indústria de la fusta, la indústria genètica, aquells qui estan robant els gens i pretenen que ells són els creadors "[17]

"L'ecofeminisme és la convergència de l'ecologia i el feminisme. L'ecologia diu que no es poden destruir els fonaments ecològics a través dels quals sobrevivim i el feminisme recorda que no hem nascut iguals, però que formem part de la mateixa espècie. Així, l'ecofeminisme és realment la filosofia de tota societat duradora".[18] l'ecofeminisme per Shiva i Mies, és una articulació de moviments existents i el plantegen com una filosofia basada en la relació dual indivisible d'acció-reflexió i en una política de responsabilitat, amor i compassió. Per tant, elles afirmen que hi ha principis fonamentals de justícia i de sostenibilitat, els quals permeten que fins i tot en diferents contextos i formes de vida, es pugui convergir en un mateix moviment.

El segon principi de l'ecofeminisme per a ella és el reconeixement que, d'alguna manera, la creativitat ha estat desplaçada pel capitalisme. Diu que la maternitat pertany a la banda física de la vida, l'únic que les dones comparteixen amb els animals; i que el principi espiritual de la paternitat els pertany a ells per si sols. La paternitat triomfant forma part de la vida celestial, mentre que la cura dels nens està relacionat amb la Terra que ho beneeix tot. Per tant diu que la reproducció simplement desapareix i és reemplaçada per la producció. Però la producció és redefinida, passa de ser una producció de la vida, manteniment de la vida, producció de salut, de menjar, de nutrició, d'aigua, per ser, en realitat, la destrucció de cadascun d'aquests recursos.[19] d'aquesta forma la destrucció es torna creació i la creació desapareix. A això ho diu la frontera de la creació, la qual diu que és instal·lada pel capitalisme patriarcal. I tota la línia de la vida és traçada per declarar cada cosa més enllà d'aquesta línia la qual cosa significa tota la creativitat de la naturalesa, dels éssers humans, de les dones, de les comunitats indígenes, de tots els éssers humans, en les seves relacions amb la cura de la naturalesa i de la comunitat humana; tot això és definit com no activitat, no productiu. D'aquí és d'on es pot deduir que les dones "no treballen". A partir d'això es desprèn el fet que l'agricultura de les comunitats indígenes "no és productiva", encara que avui dia aquesta agricultura indígena signifiqui el 70% de la producció mundial fins al 2010, però és esborrada, com si no existís.[17]

Sosté també que la biopirateria ha estat possible per l'existència de la frontera de la creació, en on l'evolució de la naturalesa i l'evolució dels éssers humans són definides com no intel·ligents i no creades. "Nosaltres som definits com a matèries primeres passiva", diu Shiva. Aada que la segona frontera de creativitat i productivitat de les dones i la natura que és negada és la frontera de la producció, aquella on el creixement és mesurat i definit. "Si tu produeixes el que consumeixes, llavors no estàs produint."

Per Vandana Shiva el principi més important de l'ecofeminisme és el reconeixement i el respecte a la diversitat en totes les seves formes, és a dir, tota forma de planta, tota forma d'animal, tot organisme de terra, tota forma de comunitat humana, tota cultura que ha evolucionat. Creu que hem arribat a un punt on podem començar a dir que el creixement de què s'ha parlat, és una mesura incorrecta. Proposa que hem de començar a mesurar el creixement en termes de la vida i creixement en les institucions de la societat que mantenen la vida. I també diu que podem començar a dir és que el creixement de la contaminació els està permetent a les corporacions fer-se d'enormes guanys, però que no podem permetre l'externalització. Afirma que l'ecofeminisme és bàsicament el dir que els drets van juntament amb les responsabilitats. Argumenta que el coneixement a través dels sentits té un mateix nivell d'entesa i el cos en si mateix és un ésser. Entre tots els pobles indígenes el cos és la font d'on brolla el coneixement. El cos és l'espai des d'on tots els curadors o xamans obtenen el seu coneixement i, a través d'ell, poden curar altres cossos. Llavors per l'ecofeminisme, el cos de les dones i tots els cossos, de fet, són éssers que coneixen. Per l'ecofeminisme no hi ha res com una ment deslligada del cos.

Pel que fa a la relació entre ecofeminisme i espiritualitat sosté que l'espiritualitat es presenta en moltes formes. Per a algunes comunitats són els ancestres, per a algunes altres és la forma de veure el món dels avantpassats, amb tota la interconnectivitat de veure les formes de vida. Però que també pots trobar una espiritualitat imaginada i aquesta podria ser el reconeixement de la interconnexió. Per a ella l'espiritualitat és el coneixement que tot està interconnectat, pel que ha de ser respectat, no ha de ser violat. És per aquestes raons que afirma que la violència contra les dones està malament i tot aquell sistema que reconegui la interconnexió és ecològic i espiritual en el sentit que no redueixes tot a la matèria.

Les relacions no poden ser mesures en polzades i peus, la mesura en què tu pots destruir, les dimensions en què tu sostens o destrueixes la vida, només poden ser pensades en termes negatius o positius d'energia; tals relacions no poden ser mesurables sinó viscudes i per això el nou món imaginat és un món d'interconnectivitat holística i de múltiples dimensions de l'espiritualitat. Perquè la integritat i l'espiritualitat no són diferents i reconèixer la integritat de cada persona i cada espècie ja és, en si mateix, espiritualitat.

Shiva part de dir que la raó per la qual existeix la fam, són les relacions de comerç injustes. En lloc d'això, ella proposa una agricultura orgànica basada en la biodiversitat de tal manera que el sistema econòmic i social estigui fonamentat en el coneixement tradicional i en el llegat de les dones com anteriorment es feia. "Les dones de l'Índia han desenvolupat 200 mil varietats d'arròs, treball fet al llarg de mil·lennis per centenars de milers d'àvies desconegudes. En cap moment, cap d'ella es va dirigir a la seva germana i li va dir: "He produït aquest nou arròs. D'ara endavant, és la meva propietat; d'ara endavant, em pagaràs regalies". Diu que la llavor és la primera baula de la cadena alimentària i que" salvar-la és el nostre deure, compartir-la és la nostra cultura "[10]

Shiva també parla de l'igualtat de gènere en relació amb la llibertat. Fa una distinció en la igualtat argumentant que hi ha dues interpretacions. D'una banda, semblar, l'ésser similar; de l'altra, la diversitat sense discriminació i és aquesta última la definició que ella considera més aferrada a l'autèntic concepte d'igualtat. "Durant molt de temps s'ha assumit que la igualtat entre gèneres significa que les dones han d'imitar el que els homes són avui dia, però el mascle dominador és àvid, violent i extremadament irresponsable. La línia de la semblança no és el camí pel qual hem d'anar. Jo vull la llibertat per ser diferent, però no vull ser castigada per ser-ho. Això és per a mi la igualtat."

Aclareix també que l'ecofeminisme no està restringit a les dones. Diu que és una visió que reconeix el dret de totes les espècies, i els drets de la natura. Com una visió de món holística que és, desbarata la concepció de separació establerta de l'"imperi dels homes sobre les criatures inferiors de Déu". Diu que L'imperi de l'home necessita concebre a la resta de les espècies com a inferiors., En aquesta concepció tots els éssers són iguals; tots tenen drets: les dones tenen drets; però cal combinar aquests drets amb els de les altres espècies.

Sobre la relació entre l'ecofeminisme i els altres tipus de feminismes afirma que el feminisme que no és ecologista és una reproducció del patriarcat, que busca l'empoderament de les dones en la forma masculina que hem rebut del capitalisme patriarcal. "Pel fet que aquest tipus d'empoderaments només és possible per a un grapat de dones al cim; s'han de trencar, llavors, els drets de la resta de les dones. Per això el feminisme és ecològic a la base. "Un altre punt important que sosté és que l'ecofeminisme és un feminisme de solidaritat. No d'individualisme, es tracta de l'accés de tothom a la vida, als recursos de la vida, incloent-hi el coneixement per tant afirma que si l'ambientalisme no és feminista es convertirà en un ambientalisme espectral, que forma part del capitalisme; si el feminisme no és ecologista, també es convertirà en part del capitalisme. Ella pensa que si anem a crear un món autènticament diferent, les nostres relacions haurien d'estar basades en el sosteniment i enriquiment de la vida, més que en l'acumulació de capital. Llavors la convergència de l'ecologia i el feminisme esdevé una via natural. I quan els drets de la dona són considerats en el marc dels drets de la diversitat de la vida, no en tens, en realitat, el risc de caure en el relativisme. Per Shiva el relativisme cultural prové de sistemes desincorporats d'alliberament. "Així podem tenir qualsevol mena de discussió en la qual perdem el pis en el qual ens trobem. I l'ecologia és el pis. Si aquest és el pis, el tema de la justícia no es torna relatiu. Els temes sobre els drets de les dones no es tornen relatius. Això és molt clar"

Collita robada: el segrest del subministrament mundial d'aliments

En aquest llibre Vandana Shiva descriu els impactes devastadors en el medi ambient i les conseqüències negatives de l'agricultura industrial practicada mundialment. Shiva parla de l'Índia i descriu casos concrets i investigacions al seu país en on es retraten els danys causats per l'agricultura i l'aqüicultura industrial; llavors modificades genèticament, monocultius, monopolis sobre l'alimentació, bio pirateria, explotació dels recursos. A més, exposa la situació de risc en què es troben milers d'espècies (biodiversitat) i els petits agricultors i pescadors de l'Índia i del tercer món. Shiva explica que una cosmovisió basada en l'escassetat genera relacions d'explotació amb la Terra i són les que es practiquen actualment pel capitalisme; en canvi proposa una cosmovisió basada en l'abundància. També parla de la importància de viure una democràcia alimentària i situa el tema com a primordial en l'agenda de Drets Humans juntament amb la seguretat alimentaria.[20]

El llibre consta de set breus capítols:

  1. El segrest del subministrament mundial d'aliments
  2. L'imperialisme de la soja i la destrucció de les cultures alimentàries locals
  3. La collita robada sota el mar
  4. Vaques boges i vaques sagrades
  5. La collita robada de llavors
  6. Enginyeria genètica i seguretat alimentària
  7. Reivindicació de la democràcia alimentària

Un fragment del seu llibre:

Com se li recomana al Tercer Món que deixi de conrear aliments i que compri el menjar en els mercats internacionals exportant cultius comercials, el procés de globalització - comenta l'autora- condueix a una situació en què les societats agrícoles de Sud es tornen cada vegada més dependents de les importacions d'aliments, però no tenen les divises necessàries per costejar els aliments importats.[21]

Posicionaments contraris

Hi ha una gran quantitat de crítiques respecte a les seves obres i idees en general: per protegir la Terra, mou a milers de persones a través de campanyes, projectes i congressos. Precisament per la influència que exerceix, també està en el punt de mira de molts que no estan d'acord amb les seves idees.

Hi ha una gran quantitat de crítiques respecte a les seves obres i idees en general:

-Guillaume P. Gruère (Membre de l'OCDE) sosté: "no hi ha evidència disponible d'un" ressorgiment "del suïcidi de grangers a l'Índia en els últims 5 anys".[22]

-El periodista científic Ronald Bailey va escriure que Vandana Shiva és una "ludita": si hi ha alguna cosa nova, ella s'oposa a això.[23]

-El Liberty Institute of Delhi va premiar a Shiva amb el "Bullshit Award for Sustaining Poverty" (Premi Escombraries per al Manteniment de la Pobresa) el 2002 a Johannesburg[24]

-Molts mitjans i blocs també han participat en la desacreditació de V. Shiva. Un exemple és Ana Luz García, que va ridiculitzar i va comparar les declaracions de tall feminista de Shiva amb les de Luce Irigaray afirmant que "les idees de Shiva són com una versió mística de les bajanades sostingudes per la postmoderna psicoanalista, sociòloga, feminista i filòsofa Luce Irigaray, qui diu, per exemple, que l'equació E = Mc2 és sexuada, ja que privilegia la velocitat de la llum sobre altres velocitats igual d'essencials per a la vida, perquè és més ràpida. També sosté que l'estudi de la mecànica de fluids ha estat injustament postergada perquè els científics, que són tots homes, prefereixen estudiar la mecànica de sòlids, sòlids com el penis, no com la vagina que és no-sòlida i emet fluids".

Un altre exemple és l'article de Francisco García Olmedo publicat a la Revista dels Llibres, en què posa en dubte algunes idees de V.Shiva com la d'oposar-se als transgènics ia la biopirateria. Acaba dient el següent sobre ella: "escudada en un doctorat en Física Teòrica, Vandana Shiva és una de les més ferotges i postmodernes detractores de la ciència actual i, al temps, opina dogmàticament sobre tot el diví i l'humà sense importar-li molt les dades objectives. La seva ignorància dels més senzills principis de la pràctica agrícola és proverbial. "[25]

Formació

Shiva va nàixer a la vall de Dehradun. Son pare era un dels conservadors dels boscos de la zona i sa mare una grangera amb molta estima per la natura. Shiva es va educar al St Mary's School a Nainital, i al Convent of Jesus and Mary a Dehradun. Va estudiar Física i es va doctorar a la Universitat de Western Ontario (Canadà) el 1978. La seua tesi es titula "Variables ocultes i no-localització en teoria quàntica"[26] Després, a l'Índian Institute of Science i a l'Índian Institute of Management a Bangalore, va desenvolupar investigacions interdisciplinars en ciència, tecnologia i polítiques de medi ambient.

Pel·lícules

Shiva va ser entrevistada en el documental internacional One Water, dirigit per Sanjeev Chatterjee i Ali Habashi, filmat en 15 ciutats i produït a la Universitat de Miami com una col·laboració entre l'Escola de Comunicació, el Col·legi d'Enginyeria i l'Escola de Música Frost. També ha aparegut a Blue Gold: World Water Wars dirigit per Sam Bozzo, és entrevistada al documental d'Irena Salina Flow: per l'amor de l'aigua, estrenat al Sundance Film Festival el 2008, i al documental Brut! exhibit al Sundance Film Festival el 2009.

Aportacions

Shiva ha lluitat per introduir canvis en la pràctica i en els paradigmes de l'agricultura i l'alimentació. Ha fet contribucions acadèmiques molt valuoses, i també ha endegat campanyes de mobilització en camps tan diversos com els drets de propietat intel·lectual, labiodiversitat, la biotecnologia, la bioètica o l'enginyeria genètica. Ha ajudat les organitzacions de base del moviment ecologista a l'Àfrica,l'Àsia, Sud-amèrica, Irlanda, Suïssa i Àustria. El 1982 va fundar Research Foundation for Science, Technology and Ecology. El seu llibre Staying Alive va ajudar a redefinir les percepcions de les dones del Tercer món. Shiva també ha treballat d'assessora de diversos governs a l'Índia i per a altres països, així com per a organitzacions no governamentals, com ara International Forum on Globalisation, Women's Environment & Development Organization and Third World Network. També ha ajudat i participat en l'elaboració de diversos documentals, com ara The Corporation, protesta contra les grans empreses transnacionals, i Fed up!:Genetic Engineering, Industrial Agriculture and Sustainable Alternatives. Recentment ha participat en un documental, realitzat per la periodista independent francesa, Marie-Monique Robin, que mostra els resultats desastres dels Organismes Genèticament Modificats: The world according to Monsanto.

Premis i reconeixements

El 1993, Shiva va rebre el Right Livelihood Award (també conegut com el Premi Nobel Alternatiu), per situar les dones i l'ecologia al centre del discurs del desenvolupament modern. Altres premis que ha rebut inclouen el Global 500 Award del United Nations Environment Programme el 1993 [1], i el Earth Day Premi Internacional de les Nacions Unides per la seua dedicació a la preservació del planeta, com demostren les seues accions, lideratge i testimoni.

Va ser nomenada per la British Broadcasting Corporation (BBC) com una de les 100 Dones de l'any, una llista de 100 dones inspiradores i influents de tot el món, de l'any 2019 [27]

Altres premis

  • 1993, Order of the Golden Ark, per Sa Altesa Reial el príncep Bernhard (Holanda) pels serveis a la conservació i l'ecologia.
  • 1993, El Premi Internacional Vida Sana per les seues contribucions a l'ecologia i la seguretat alimentària.
  • 1995, Premi Pride of the Doon del Doon Citizen Council, Dehra Dun, Índia, en reconeixement a la seua contribució al desenvolupament de la regió.
  • 1997, Premi Golden Plant (Premi Internacional d'Ecologia) a Dinamarca per la seua remarcable contribució a l'ecologia i el medi ambient.
  • 1997, Premi Alfonso Comín (Barcelona), per la seua contribució tant científica com personal al moviment ecologista i al moviment feminista a l'Índia.
  • 1998, Medalla Commemorativa de Sa Altesa Reial la princesa Maha Chakri Sirindhorn de Tailàndia en ocasió de la celebració del 18è Dia Mundial de l'Alimentació, organitzada per l'Oficina Regional de la FAO per a l'Àsia i el Pacífic, a Bangkok.
  • 1998, Medalla de la Presidència de la República Italiana pel Comité Científic Internacional del Centre Pio Manzu a Rímini.
  • 2000, Premi Pellegrino Artusi (Itàlia) per la seua original contribució a les reflexions sobre les relacions entre els éssers humans i el menjar.
  • 2001, Premi Horizon 3000 (Àustria) en reconeixement als serveis en defensa dels Drets Humans i la Preservació de la Pau.

Publicacions

  • 1981, Social Economic and Ecological Impact of Social Forestry in Kolar, Vandana Shiva, H.C. Sharatchandra, J. Banyopadhyay, Índian Institute of Management Bangalore
  • 1988, Staying Alive: Women, Ecology and Survival in Índia, Zed Press, New Delhi, ISBN 0-86232-823-3
  • 1991, Ecology and the Politics of Survival: Conflicts Over Natural Resources in Índia, Sage Publications, Thousand Oaks, California, ISBN 0-8039-9672-1
  • 1992, The Violence of the Green Revolution: Ecological degradation and political conflict in Punjab, Zed Press, New Delhi
  • 1992, Biodiversity: Social and Ecological Perspectives (editor); Zed Press, United Kingdom
  • 1993, Women, Ecology and Health: Rebuilding Connections (editor), Dag Hammarskjöld Foundation and Kali for Women, New Delhi
  • 1993, Monocultures of the Mind: Biodiversity, Biotechnology and Agriculture, Zed Press, New Delhi
  • 1993, Ecofeminism, Maria Mies and Vandana Shiva, Fernwood Publications, Halifax, Nova Scotia, Canada, ISBN 1-895686-28-8
  • 1994, Close to Home: Women Reconnect Ecology, Health and Development Worldwide, Earthscan, London, ISBN 0-86571-264-6
  • 1995, Biopolitics (with Ingunn Moser), Zed Books, United Kingdom
  • 1997, Biopiracy: the Plunder of Nature and Knowledge, South End Press, Cambridge Massachusetts, I ISBN 1-896357-11-3
  • 1999, Stolen Harvest: The Hijacking of the Global Food Supply, South End Press, Cambridge Massachusetts, ISBN 0-89608-608-9
  • 2000, Tomorrow's Biodiversity, Thames and Hudson, London, ISBN 0-500-28239-0
  • 2001, Patents, Myths and Reality, Penguin Índia
  • 2002, Water Wars; Privatization, Pollution, and Profit, South End Press, Cambridge Massachusetts
  • 2005, Globalization's New Wars: Seed, Water and Life Forms Women Unlimited, New Delhi, ISBN 81-88965-17-0
  • 2005, Breakfast of Biodiversity: the Political Ecology of Rain Forest Destruction, ISBN 0-935028-96-X
  • 2005, Earth Democracy; Justice, Sustainability, and Peace, South End Press, ISBN 0-89608-745-X
  • 2007, Manifestos on the Future of Food and Seed, editor, South End Press ISBN 978-0-89608-777-4

Referències

  1. «Vandana Shiva's Publications» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2011].
  2. «Vandana Shiva». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  3. Chattergee, D.K.. Encyclopedia of Global Justice, A-I Vol. 1, 2011. ISBN 9781402091599 [Consulta: 22 octubre 2014]. 
  4. Joy Palmer, David Cooper, Peter Blaze Corcoran: Fifty Key Thinkers on the Environment. Routledge, 2002, ISBN 9781134756247, p. 313
  5. 5,0 5,1 Benjamin F. Shearer, Barbara S. Shearer: Notable Women in the Physical Sciences: A Biographical Dictionary. Greenwood Press, 1997, p. 364
  6. (tesi). 
  7. Shiva, Vandana (1978). "Hidden variables and locality in quantum theory".
  8. Bernie Mooney. «Vandana Shiva: brahmin in shudra clothing» (en anglès), 01-06-2013. [Consulta: sábado, 03 juny 2017].
  9. «Organización Navdanya».
  10. 10,0 10,1 Semillas de resistencia ¡Guardar las semillas es un acto político! Arxivat 2012-desembre-9 a la Wayback Machine.; Mujeres, pder y política.
  11. 11,0 11,1 Shiva, Vandana.Cosecha robada. El secuestro del suministro mundial de alimentos. Paidós, 2003. Barcelona.
  12. 12,0 12,1 Vandana Shiva 1.er Encuentro Internacional de Amigos de los Árboles.
  13. «About Dr Vandana Shiva - University of Portsmouth».
  14. «BIOGRAPHY of Vandana Shiva».
  15. "News Details". MoA. 9 setembre 2010. Consultat 2011-04-14
  16. Mellor, Mary. Feminismo y ecología. Siglo XXI, 2000. México
  17. 17,0 17,1 17,2 Vandana Shiva: Ecofeminismo, derechos de la naturaleza, suma kawsay; Diálogo con mujeres ecuatorianas y conferencia (2010). Seminario de Feminismo Nuestroamericano.
  18. 18,0 18,1 El ecofeminismo es realmente la filosofía de toda sociedad duradera; Ecopolítica.
  19. Díaz, Gabriel «"Los políticos encubren los conflictos del agua como si fueran religiosos y étnicos"». eldiario.es, 07-08-2014 [Consulta: 8 agost 2014].
  20. Shiva, Vandana. Cosecha robada: el secuestro del suministro mundial de alimentos (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2003. ISBN 9788449314308 [Consulta: 11 març 2018]. 
  21. Shiva, Vandana. Cosecha robada: el secuestro del suministro mundial de alimentos (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2003, p. 28. ISBN 9788449314308 [Consulta: 11 març 2018]. 
  22. Bt Cotton and farmer suicides in India, Gruere, Guillaume, Mehta-Bhatt, Purvi and Sengupta, Debdatta, International Food Policy Research Institute, 2008
  23. Rebels Against the Future: Witnessing the birth of the global anti-technology movement, Ronald Bailey, The Reason, febrer 28, 2001.
  24. "BULLSHIT AWARD FOR SUSTAINING POVERTY" AWARDED TODAY TO VANDANA SHIVA Arxivat 2016-març-5 a la Wayback Machine., Kendra Okonski, 28 Aug 2002.
  25. «Revista de Libros: «El mito Vandana Shiva» de Francisco García Olmedo» (en castellà). [Consulta: 12 març 2018].
  26. Theses Canada record
  27. «BBC 100 Women 2019: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 16-10-2019. [Consulta: 29 novembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vandana Shiva