Moviment antiglobalització: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Manteniment de plantilles
Enllaços externs
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:FSE2004.jpg|miniatura|Manifestació contra la guerra al [[Fòrum Social]] Europeu ([[2004]])]]
[[Fitxer:FSE2004.jpg|miniatura|Manifestació contra la guerra al [[Fòrum Social]] Europeu (2004)]]
El '''moviment antimundialització''' o '''antiglobalització''' és un conjunt de diversos grups polítics i socials, que protesten contra el procés d'[[globalització|integració econòmica mundial]], dirigit per organismes com ara l'[[Organització Mundial del Comerç]], el [[Fons Monetari Internacional]] i el [[Banc Mundial]] i la majoria de les grans [[Multinacional|empreses multinacionals]]. Davant el fet que molts aspectes de la vida social local són influïts per organitzacions llunyanes<ref>{{GEC|0251176|mundialització}}</ref> volen una alternativa a l'[[economisme]] doctrinari del [[Fòrum Econòmic Mundial]] sota el lema «un altre món és possible».<ref>{{Ref-publicació|article=Forum social Mundial:un altre món és possible|publicació=TV3 Notícies|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/forum-social-mundialun-altre-mon-es-possible/video/2751250/|data=29/06/2010}}</ref> També es diu moviment altermundialista o altermundista.<ref>{{Ref-web|url=https://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-documentals/tesaurus/navegador/index.html?p_accio=DET&p_tes=EU&p_lt=9204|títol=moviment antiglobalització|consulta=2017-12-06|obra=Navegador tesaurus|editor=Parlament de Catalunya|data=''s.d''}}</ref> El sociòleg francès [[Pierre Bourdieu]] (1930-2002) va ser un dels inspiradors intel·lectuals del moviment.<ref>{{Ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2002/piebou|títol=Exposició bibliogràfica. Pierre Bourdieu, l'últim gran sociòleg|consulta=2017-12-06|editor=UAB - Biblioteca de Ciències Socials|data=2002}}</ref>
El '''moviment antiglobalització''' o '''antimundialització''' és un conjunt de grups polítics i socials diversos que protesten i s'oposen al procés d'[[globalització|integració econòmica mundial]] dirigit per l'[[Organització Mundial del Comerç]] (OMC), el [[Fons Monetari Internacional]] i el [[Banc Mundial]] i la majoria de les grans [[Multinacional|empreses multinacionals]]. Davant del fet que molts aspectes de la vida local i comunitària són influïts per les decisions d'aquest organismes llunyans,<ref>{{GEC|0251176|mundialització}}</ref> el moviment antiglobalització proposa una alternativa a l'economicisme doctrinari del [[Fòrum Econòmic Mundial]] amb el lema «un altre món és possible».<ref>{{Ref-publicació|article=Forum social Mundial:un altre món és possible|publicació=TV3 Notícies|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/forum-social-mundialun-altre-mon-es-possible/video/2751250/|data=29/06/2010}}</ref> També se l'anomena moviment [[altermundialista]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-documentals/tesaurus/navegador/index.html?p_accio=DET&p_tes=EU&p_lt=9204|títol=moviment antiglobalització|consulta=2017-12-06|obra=Navegador tesaurus|editor=Parlament de Catalunya|data=''s.d''}}</ref> El sociòleg francès [[Pierre Bourdieu]] (1930-2002) va ser un dels inspiradors intel·lectuals del moviment.<ref>{{Ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pub/expbib/2002/piebou|títol=Exposició bibliogràfica. Pierre Bourdieu, l'últim gran sociòleg|consulta=2017-12-06|editor=UAB - Biblioteca de Ciències Socials|data=2002}}</ref>


Les principals crítiques són la falta de [[transparència]] i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les [[empresa transnacional|empreses transnacionals]] i als individus més rics. Molts ciutadans se senten ben lluny dels partits polítics que es presenten a les eleccions i sovint s'organitzen en moviments temàtics de protestació extraparlamentària.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=697326|títol=Les ideologies polítiques|consulta=2017-12-06|obra=Diari escola|editor=VilaWeb|data=26/05/2003}}</ref>
Les principals crítiques a la globalització són la falta de [[transparència]] i de [[participació ciutadana]], l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les [[corporacions]] transnacionals i als més rics del planeta. Molts ciutadans se senten ben lluny dels partits polítics que es presenten a les eleccions i sovint s'organitzen en moviments temàtics de protestació extraparlamentària.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=697326|títol=Les ideologies polítiques|consulta=2017-12-06|obra=Diari escola|editor=VilaWeb|data=26/05/2003}}</ref>


Les diferents organismes antimundialistes formen una xarxa informal i organitzada de manera descentralitzada. Aquest moviment engloba [[Organització no governamental|organitzacions no governamentals (ONG)]], grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] com [[Attac]], col·lectius com [[Sense Terra]], [[Via Campesina]] i la Confédération Paysanne de [[José Bové]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.racocatala.cat/forums/fil/57972/la-esquerra-verda-francesa|títol=La esquerra verda Francesa|consulta=2017-12-06|editor=Racó Català|data=01/02/2007}}</ref> [[ecologisme|ecologistes]] com [[Greenpeace]], [[socialisme|socialistes]], [[anarquisme|anarquistes]], etc. Sovint organitzen protestes i conferències alternatives a l'ocasió de trobades de les forces económiques i polítiques pro mundialització.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Què se n'ha fet, del moviment antiglobalització?|publicació=TV3|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Que-se-nha-fet-del-moviment-antiglobalitzacio/video/4747186/|data=05/11/2013|pàgines=}}</ref> Una de les [[Manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle|primeres protestes massives]] es van organitzar a Seattle el 1999 a l'ocasió de la cimera de l'Organització Mundial del Comerç. El documental ''[[Rosa de foc (documental)|Rosa de foc]]'' de J.A. Fernàndez descriu tal manifestació a [[Barcelona]] el 2001. Al costat de les grans manifestacions, el fenomen s'ha transformat en una multitud de petites lluites amb ciutadans connectats a través de la xarxa que miren d'influir en diversos àmbits locals per fer un món que no segueixi el ''diktat'' neoliberal.<ref name=":0" />
El moviment antiglobalització forma una xarxa informal i s'organitza de manera descentralitzada. Aquest moviment engloba [[Organització no governamental|organitzacions no governamentals (ONG)]], grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] com [[Attac]], col·lectius com el [[Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra]], [[Via Campesina]] i la [[Confédération Paysanne]] de [[José Bové]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.racocatala.cat/forums/fil/57972/la-esquerra-verda-francesa|títol=La esquerra verda Francesa|consulta=2017-12-06|editor=Racó Català|data=01/02/2007}}</ref> [[ecologisme|ecologistes]] com [[Greenpeace]], [[socialisme|socialistes]], [[anarquisme|anarquistes]], etc. Sovint organitzen protestes i conferències alternatives a les trobades d'agents econòmics i polítics pro mundialització.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Què se n'ha fet, del moviment antiglobalització?|publicació=TV3|url=http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Que-se-nha-fet-del-moviment-antiglobalitzacio/video/4747186/|data=05/11/2013|pàgines=}}</ref> Una de les primeres protestes massives es van organitzar a [[Manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle|Seattle el 1999]] contra la cimera de l'OMC. El documental ''[[Rosa de foc (documental)|Rosa de foc]]'' de José A. Fernández descriu les mobilitzacions [[Barcelona]] el 2001 amb motiu de la visita del Banc mundial que finalment va suspendre la reunió.<ref>{{Ref-web|títol=Moviments Antiglobalització|url=https://www.vilaweb.cat/media/imatges/especials/contrabm/index.html|consulta=2021-01-09|llengua=|editor=Vilaweb|data=}}</ref> Al costat de les grans manifestacions, el fenomen s'ha transformat en una multitud de petites lluites amb ciutadans connectats a través de la xarxa que miren d'influir en diversos àmbits locals per fer un món que no segueixi el ''diktat'' [[Neoliberalisme|neoliberal]].<ref name=":0" /><br />

<br />


{{VT|Antisistema|Grup d'afinitat|Localisme}}
{{VT|Antisistema|Grup d'afinitat|Localisme}}
Línia 12: Línia 10:
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

== Enllaços externs ==

* [[iarchive:documental-rosa-de-foc|''Rosa de foc'' (José A. Fernández, 2002)]]
* [https://vimeo.com/208302829 ''This is what democracy looks like!'' (Oliver Ressler, 2002)]
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 23:25, 9 gen 2021

Fitxer:FSE2004.jpg
Manifestació contra la guerra al Fòrum Social Europeu (2004)

El moviment antiglobalització o antimundialització és un conjunt de grups polítics i socials diversos que protesten i s'oposen al procés d'integració econòmica mundial dirigit per l'Organització Mundial del Comerç (OMC), el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i la majoria de les grans empreses multinacionals. Davant del fet que molts aspectes de la vida local i comunitària són influïts per les decisions d'aquest organismes llunyans,[1] el moviment antiglobalització proposa una alternativa a l'economicisme doctrinari del Fòrum Econòmic Mundial amb el lema «un altre món és possible».[2] També se l'anomena moviment altermundialista.[3] El sociòleg francès Pierre Bourdieu (1930-2002) va ser un dels inspiradors intel·lectuals del moviment.[4]

Les principals crítiques a la globalització són la falta de transparència i de participació ciutadana, l'absoluta insostenibilitat del sistema i el fet que beneficia bàsicament a les corporacions transnacionals i als més rics del planeta. Molts ciutadans se senten ben lluny dels partits polítics que es presenten a les eleccions i sovint s'organitzen en moviments temàtics de protestació extraparlamentària.[5]

El moviment antiglobalització forma una xarxa informal i s'organitza de manera descentralitzada. Aquest moviment engloba organitzacions no governamentals (ONG), grups socialdemòcrates com Attac, col·lectius com el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra, Via Campesina i la Confédération Paysanne de José Bové,[6] ecologistes com Greenpeace, socialistes, anarquistes, etc. Sovint organitzen protestes i conferències alternatives a les trobades d'agents econòmics i polítics pro mundialització.[7] Una de les primeres protestes massives es van organitzar a Seattle el 1999 contra la cimera de l'OMC. El documental Rosa de foc de José A. Fernández descriu les mobilitzacions Barcelona el 2001 amb motiu de la visita del Banc mundial que finalment va suspendre la reunió.[8] Al costat de les grans manifestacions, el fenomen s'ha transformat en una multitud de petites lluites amb ciutadans connectats a través de la xarxa que miren d'influir en diversos àmbits locals per fer un món que no segueixi el diktat neoliberal.[7]

Vegeu també: Antisistema, Grup d'afinitat, i Localisme

Referències

  1. ↑ «Moviment antiglobalització». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Forum social Mundial:un altre món és possible». TV3 Notícies, 29-06-2010.
  3. ↑ «moviment antiglobalització». Navegador tesaurus. Parlament de Catalunya, s.d. [Consulta: 6 desembre 2017].
  4. ↑ «Exposició bibliogràfica. Pierre Bourdieu, l'últim gran sociòleg». UAB - Biblioteca de Ciències Socials, 2002. [Consulta: 6 desembre 2017].
  5. ↑ «Les ideologies polítiques». Diari escola. VilaWeb, 26-05-2003. [Consulta: 6 desembre 2017].
  6. ↑ «La esquerra verda Francesa». Racó Català, 01-02-2007. [Consulta: 6 desembre 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Què se n'ha fet, del moviment antiglobalització?». TV3, 05-11-2013.
  8. ↑ «Moviments Antiglobalització». Vilaweb. [Consulta: 9 gener 2021].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment antiglobalització
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moviment_antiglobalització&oldid=25962199»