Colla de Sant Medir Monumental: diferència entre les revisions
amplio |
segueixo ampliant |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Fusió a|Cafè Monumental|data=juliol de 2019}} |
|||
{{Infotaula d'organització}} |
{{Infotaula d'organització}} |
||
La '''Colla de Sant Medir Monumental''', o simplement '''Monumental''', és una [[Federació de Colles de Sant Medir|colla de Sant Medir]] fundada |
La '''Colla de Sant Medir Monumental''', o simplement '''Monumental''', és una [[Federació de Colles de Sant Medir|colla de Sant Medir]] fundada la [[dècada de 1940]] i que forma part de la [[Federació de Colles de Sant Medir]]. |
||
L'agrupació va començar a conformar-se ja el 1947 en el desaparegut [[Cafè Monumental]] del [[carrer Gran de Gràcia]] impulsada per Ramon Lloret i Miralles, pastisser i primer president; Josep Cabanes, repartidor de llet; Joan Joé, tripaire amb parades al mercat.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Contel|nom=J. M.|article=Àlbum històric: La colla Monumental (I)|publicació=Suplement Gràcia|url=https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/112948/4/Gracia_mar%c3%a72009.pdf|data=Març 2009|pàgines=|id=([http://hdl.handle.net/11703/112948 CC-BY])}}</ref><ref name=":0" /> A aquests, s'hi sumà Frederic Vallès, l'amo del bar, i Francesc Milà, primer secretari de la Colla i president de la Federació durant el període 1961-1962.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Albertí i Oriol|nom=Jordi|títol=Les Colles de Sant Medir|url=|edició=|llengua=|data=febrer 2003|editorial=ed. Lluïsos de Gràcia|lloc=|pàgines=|isbn=|id=DL. B8 729-2003}}</ref><ref name=":1" /> La tramitació oficial de l'entitat rebia oficialment el vistiplau del [[Bisbat de Barcelona]], l'11 de maig de 1948, mentre que el 14 de desembre del mateix any aconseguia l'aprovació definitiva del Departament d'Associacions del Govern Civil de Barcelona.<ref name=":1" /> |
|||
⚫ | |||
Un dels seus primers acords va ser la confecció de la bandera de la colla, la qual fou encarregada als artistes de Gràcia senyor Arisa isenyora Marcos. El 8 de desembre de 1948, la bandera vaser beneïda a la parròquia de [[Santa Maria de Jesús de Gràcia]], on actuaren com a padrins la senyora Carme Pubill de Parareda i el senyor Clemente Parareda i Artigas. El [[Festa de Sant Medir|3 de març de 1949]], la colla feia la seva primera sortida.<ref name=":1" /> |
|||
La Monumental va ser la primera colla en usar vehicles de tracció mecànica enlloc de sang per tal de desfilar en romeria pels carrers de la Vila.<ref name=":0" /> El motiu del canvi fou que en la primera sortida els [[Break (carruatge)|breaks]] que arribaren el dia de la festa presentaven un estat prou deficient com perquè alguns dels romeus es neguessin a pujar-hi.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Contel|nom=J. M.|article=Àlbum històric: La colla Monumental (II)|publicació=Suplement Gràcia|url=https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/112947/4/Gracia_abril2009.pdf|data=Abril 2009|pàgines=|id=([http://hdl.handle.net/11703/112947 CC-BY])}}</ref> |
|||
Un altre dels fets cabdals de la Monumental, i a més defensat amb certa contundència, fou la no admissió de dones a la colla, perquè consideraven que era una festa només per a homes, fins a l'any 1961, moment en què, obligats per les circumstàncies —per una banda eren la darrera colla que no les admetia, i per altra l'augment dels drets de les dones—, canviaren la seva posició. Les primeres sòcies foren Montserrat Alemany, Montserrat Bellver, Enriqueta Rodríguez i Marta Carsi.<ref name=":2" /> |
|||
⚫ | També introduïren un pelegrinatge a peu a l'[[ermita de Sant Medir]] i que se celebra anualment des de 1984 el diumenge previ a la [[Festa de Sant Medir|Festivitat]], arran d'una prometença al [[Medir de Barcelona|Sant]] per part del president de la Colla d'aquell moment. Aquesta iniciativa s'anà popularitzant i expandint progressivament a d'altres colles, fins al punt que fou incorporada als actes de la Federació. Una de les parades que es fa és la visita a la tomba de [[Josep Vidal i Granés]], forner i primer romeu de la Festivitat, al [[Església de Sant Genís dels Agudells|cementiri de Sant Genís dels Agudells]].<ref name=":0" /> Break (carruatge) |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 16:27, 12 gen 2021
Dades | |
---|---|
Tipus | colla de Sant Medir |
Història | |
Creació | 14 desembre 1948 |
Activitat | |
Membre de | Federació de Colles de Sant Medir |
Membres | 48 (2003) |
Governança corporativa | |
Seu (valor desconegut–) | |
Lloc web | colla-de-sant-medir-monumental.blogspot.com |
La Colla de Sant Medir Monumental, o simplement Monumental, és una colla de Sant Medir fundada la dècada de 1940 i que forma part de la Federació de Colles de Sant Medir.
L'agrupació va començar a conformar-se ja el 1947 en el desaparegut Cafè Monumental del carrer Gran de Gràcia impulsada per Ramon Lloret i Miralles, pastisser i primer president; Josep Cabanes, repartidor de llet; Joan Joé, tripaire amb parades al mercat.[1][2] A aquests, s'hi sumà Frederic Vallès, l'amo del bar, i Francesc Milà, primer secretari de la Colla i president de la Federació durant el període 1961-1962.[2][1] La tramitació oficial de l'entitat rebia oficialment el vistiplau del Bisbat de Barcelona, l'11 de maig de 1948, mentre que el 14 de desembre del mateix any aconseguia l'aprovació definitiva del Departament d'Associacions del Govern Civil de Barcelona.[1]
Un dels seus primers acords va ser la confecció de la bandera de la colla, la qual fou encarregada als artistes de Gràcia senyor Arisa isenyora Marcos. El 8 de desembre de 1948, la bandera vaser beneïda a la parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia, on actuaren com a padrins la senyora Carme Pubill de Parareda i el senyor Clemente Parareda i Artigas. El 3 de març de 1949, la colla feia la seva primera sortida.[1]
La Monumental va ser la primera colla en usar vehicles de tracció mecànica enlloc de sang per tal de desfilar en romeria pels carrers de la Vila.[2] El motiu del canvi fou que en la primera sortida els breaks que arribaren el dia de la festa presentaven un estat prou deficient com perquè alguns dels romeus es neguessin a pujar-hi.[3]
Un altre dels fets cabdals de la Monumental, i a més defensat amb certa contundència, fou la no admissió de dones a la colla, perquè consideraven que era una festa només per a homes, fins a l'any 1961, moment en què, obligats per les circumstàncies —per una banda eren la darrera colla que no les admetia, i per altra l'augment dels drets de les dones—, canviaren la seva posició. Les primeres sòcies foren Montserrat Alemany, Montserrat Bellver, Enriqueta Rodríguez i Marta Carsi.[3]
També introduïren un pelegrinatge a peu a l'ermita de Sant Medir i que se celebra anualment des de 1984 el diumenge previ a la Festivitat, arran d'una prometença al Sant per part del president de la Colla d'aquell moment. Aquesta iniciativa s'anà popularitzant i expandint progressivament a d'altres colles, fins al punt que fou incorporada als actes de la Federació. Una de les parades que es fa és la visita a la tomba de Josep Vidal i Granés, forner i primer romeu de la Festivitat, al cementiri de Sant Genís dels Agudells.[2] Break (carruatge)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Contel, J. M. «Àlbum històric: La colla Monumental (I)». Suplement Gràcia, Març 2009. (CC-BY).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Albertí i Oriol, Jordi. Les Colles de Sant Medir. ed. Lluïsos de Gràcia, febrer 2003. DL. B8 729-2003.
- ↑ 3,0 3,1 Contel, J. M. «Àlbum històric: La colla Monumental (II)». Suplement Gràcia, Abril 2009. (CC-BY).