Vés al contingut

Arxiver: diferència entre les revisions

2 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Plantilla)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
Avui en dia la funció dels arxius i els arxivers és cada vegada més complexa i extensa. Però fins a la dècada dels 80 la funció arxivística es limitava als grans dipòsits d'arxius de grans administracions, l'Església i certes empreses, amb competències només sobre els documents històrics. Els arxius rebien les transferències i les seves funcions principals eren la conservació i la custòdia dels [[Fons documental|fons]] històrics, la seva [[Classificació arxivística|classificació]] i [[Descripció arxivística|descripció]], i l'organització dels serveis d'atenció als usuaris (sobretot historiadors). El personal que s'ocupava dels arxius provenia majoritàriament de la facultat de lletres, especialment dels estudis d'història, i els coneixements específics d'arxivística s'adquirien amb la pràctica del dia a dia en l'organització de l'arxiu.<ref name="nomdelareferencia">MAURI, Alfred; PERPINYÀ, Remei. Estudiar archivística: dónde y por qué. (2008) p.31</ref>
 
Actualment la realitat és ben diferent. La modernització de la societat ha comportat una modernització dels arxius, que han ampliat el seu camp d'acció i han incorporat noves funcions. L'arxiver s'ocupa avui d'una gran varietat d'arxius, organitza els documents des que es generen, s'ocupa de documents fixats en qualsevol suport i format, aplica tècniques d'avaluació per determinar la conservació o destrucció dels documents i satisfà les demandes d'una gran varietat d'usuaris.<ref name="nomdelareferencia" />
 
Segons el [[Deontologia arxivística|codi deontològic]] dels arxivers catalans: “''Els arxivers tenen com a funció social assegurar i possibilitar la utilització dels documents d'arxiu, i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques. D'aquesta manera, els arxivers contribueixen a millorar el funcionament de les organitzacions, a salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, a preservar la memòria col·lectiva i a fer possible la recerca científica i la difusió de la cultura.''”<ref name="Codi"/>
En aquest sentit la majoria d'autors defensen que cal superar la visió unipersonal del servei d'arxiu i avançar en la línia de diversificar el perfil professional dels arxivers segons la funció: Director, tècnics superiors arxivers, tècnics superiors especialistes, tècnics mitjans generalistes i, a un altre nivell, administratius, auxiliars i subalterns.<ref name="segona">[[Ramon Alberch i Fugueras|AlBERCH I FUGUERAS, Ramon]]. Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement (2002) p.23-25</ref>
 
Segons Ramon Alberch<ref name="segona" /> s'haurien de formar arxivers generalistes amb una base cultural, teòrica i pràctica àmplia, i posteriorment, dotar-los d'una formació especialitzada segons el tipus d'arxiu, fons o suport.
 
=== El futur de la professió ===
2.793.514

modificacions